Isòbara: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m neteja i estandardització de codi
Línia 14:
Aquests centres indiquen els punts de les àrees on la pressió atmosfèrica és més alta o més baixa.<ref name=":1">{{Ref-web|url=https://legacy.climate.ncsu.edu/edu/Isolines|títol=Isobars and Isoherms|consulta=17-03-2023|llengua=anglès|editor=Nord Carolina Climate Office|data=2023}}</ref>
 
En general, la pressió més baixa és allà on és més probable que es produeixin precipitacions, i les pressions altes solen estar associades a condicions de temps clar i assolellat. Quan les isòbares estan més juntes, es poden esperar condicions de vent.<ref name=":1" />
 
== Traçament d'isòbares als mapes ==
 
=== Fonts i dades ===
La principal font d'informació dels mapes temàtics deriven de les dades fornides per les extenses i denses xarxes d'[[Estació meteorològica|estacions meteorològiques]], pels [[Satèl·lit meteorològic|satèl·lits meteorològics]] i els [[Radar meteorològic|radars meteorològics]]. Dels valors recollits per les estacions poden ser interpolades les diverses [[Isolínia|isopletes]]: [[Isohieta|isohietes]] per a les precipitacions, [[Isoterma (Cartografia)|isotermes]] per a les temperatures i les isòbares per a les pressions atmosfèriques entre d'altres.<ref name=":2">{{Ref-web|url=https://www.icgc.cat/Ciutada/Informa-t/Diccionaris/Mapa-del-temps|títol=Mapa del temps|consulta=17-03-2023|llengua=català|editor=Institut Cartogràfic i Geològic de catalunya, ICGC|data=2013|cognom=Rabella, J.M.}}</ref>
Linha 30 ⟶ 29:
* l'anticicló, o alta, definit com zones d'alta pressió (superior a 1.013 hPa) al voltant dels quals les isòbares es tanquen formant cercles on la pressió augmenta des del perímetre cap al centre.
* la depressió, o baixa, delimitant zones de baixa pressió (inferior a 1.013 hPa) on les isòbares disminueixen la pressió des del perímetre cap al centre.
* la dorsal o cresta anticiclònica, que perllonga longitudinalment l'area anticiclónica.
* la fondalada, que perllonga una drepressió.
* la collada, zona situada entre dues depressions, a una banda, i dos anticiclons a l'altra.
* les isòbares paral·leles, al límit entre una depressió i un anticicló.
* el pantà baromètric, zones observables en el mapa on les pressions s'acosten als valors normals amb isòbares molt distants les unes de les altres.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Martín Vide, J.|títol=Fundamentos de Climatología Analítica|url=https://www.google.es/books/edition/Fundamentos_de_climatolog%C3%ADa_anal%C3%ADtica/9mzWAAAACAAJ?hl=ca|llengua=castellà-espanyol|editorial=Editorial Síntesis|pàgines=133|isbn=Josep Maria Rabella|col·lecció=Espacios y Sociedades|volum=5}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|cognom=Cuadrat, J.M.; Pita, M.F.|títol=Climatologia|url=https://www.google.es/books/edition/Climatolog%C3%ADa/c63LQgAACAAJ?hl=ca|edició=4|llengua=castellà-espanyol|data=1997|editorial=Cátedra|pàgines=204|isbn=9788437615318, 8437615313}}</ref>
 
'''Altes pressions''': Solen aparèixer representades en el mapa per isòbares de forma el·líptica, amb valors creixents de la pressió des de la seva perifèria al centre. Es defineixen tres configuracions:
Linha 45 ⟶ 44:
{{ORDENA:Isobara}}
[[Categoria:Meteorologia]]
{{Referències}}
<references />
 
== Bibliografia ==