Diferència entre revisions de la pàgina «Lauraguès»

Sense canvi de mida ,  fa 12 anys
m
Robot substituint el text: (-Revolució francesa +Revolució Francesa)
m (Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:))
m (Robot substituint el text: (-Revolució francesa +Revolució Francesa))
El Lauraguès treu el seu nom del castell de [[Laurac]] situat aprop de la vila homònima del sud-est de Castellnou d'Arri. Citat per primer cop el [[1070]] i de domini [[Comtat de Tolosa|comtal]] després de la [[Croada Albigesa]], entrà el [[1271]] dins del domini reial. Erigit per [[Lluís XI]] en comtat en profit de la família de La Tor d’Alvernha el [[1477]], retornà al domini reial pel casament de [[Caterina de Mèdici]], comtessa del Lauraguès, amb el que serà el futur [[Enric II de França|Henri II]] l'octubre de [[1533]]. La reina obtindrà la creació de la senescalia reial el [[1553]] gràcies al desmembrament de la de Tolosa, i Castellnou d'Arri esdevingué llavors la seu d'un presidial.
 
El seu territori és conegut amb precisió com a circumscripció electoral dels diputats als [[Estats Generals de França|Estats Generals]] de [[1789]]. Les reformes administratives i judicials de la [[Revolució francesaFrancesa]] van dividir el Lauragués en dos districtes, el de Castellnou d'Arri i el de [[Villefranche-de-Lauragais|Vilafranca de Lauraguès]].
 
El Lauraguès, i particularment la regió de Castellnou d'Arri, Va conèixer dos grans períodes de desenvolupament. La primera va estar lligada a la cultura del [[Herba del pastell|pastell]], planta tinctòria que els venedors de Tolosa enviaven arreu d’[[Europa]]. El Lauraguès era conegut llavors com el [[País de Cucanya]]. Aquest progrés econòmic es va desenvolupar a partir del [[1515]] i es va perllongar fins aproximadament el [[1560]], quan l'efecte de les guerres de religió i, sobretot, l'arribada de l’[[Indi (element)|indi]] tropical importat d’[[Amèrica]] van esmorteir l'economia del pestell.
851.856

modificacions