Ezker Batua-Berdeak: diferència entre les revisions

'''Ezker Batua-Berdeak''' ('''EB-B''') és una organització política independent del [[País Basc]] on participen diferents partits, col·lectius socials i ciutadans independents d'[[esquerra política|esquerres]]. Es defineix com un moviment social i polític "adscrit a l'esquerra transformadora a Euskadi" i es federa voluntàriament amb [[Izquierda Unida]] a nivell estatal i europeu, convertint-se en el seu referent polític al País Basc. El seu coordinador general és [[Javier Madrazo]], actual Conseller d'Habitatge i Assumptes Socials del [[Govern Basc]].

Com la seva germana a nivell estatal, neix el [[1986]] producte de la plataforma conjunta que demana el NO en el [[Referèndum sobre la permanència d'Espanya a l'OTAN|referèndum d'entrada d'Espanya a l'OTAN]]. Sorgeix com una [[coalició]] de partits polítics composta per [[Partit Comunista d'Euskadi|EPK/PCE]] (federació basc-[[navarresa]] del [[PCE]]), PASOC ([[Partit d'Acció Socialista]]), IR ([[Izquierda Republicana]]) i PCV ([[Partit Comunista Basc]]). Amb el temps passa a definir-se com un moviment sociopolític, i a associar-se amb altres grups polítics i organitzacions i col·lectius que es defineixin com a militants de l'esquerra transformadora basca, al mateix temps que alguns dels partits fundadors, com Idquierda Republicana, es desvinculen del projecte.

 

 

Des del [[2001]], aquesta organització forma part del Govern Basc al costat de [[Partit Nacionalista Basc]] i [[Eusko Alkartasuna]]. A les [[eleccions]] al [[Parlament Basc]] de [[2005]] va conservar un [[diputat]] per [[territori històric]] (tres en total: [[Oskar Matute]], [[Antton Karrera]] i [[Kontxi Bilbao]]), no registrant una pèrdua percentual significativa de vots. Amb l'oposició de sectors pròxims al EPK/PCE i altres sectors anteriorment vinculats a [[Javier Madrazo|Madrazo]], la reentrada d' EB en el govern va ser ratificada internament en 2005 en un [[referèndum]] als i les afiliades; aquest referèndum va ser criticat pels sectors contraris a la reedició del [[tripartitt]] per considerar que va ser convocat amb falta de transparència i d'informació. Destacable és la llarga durada del mandat de [[Javier Madrazo]] com a Coordinador General. La VII Assemblea, en la qual es triarà Coordinador/a General, es portarà a terme probablement després de l'[[estiu]] de [[2008]].

Ezker Batua-Berdeak establix com a objectiu transformar gradualment el vigent sistema capitalista econòmic, social i polític en un sistema socialista democràtic fonamentat en els principis de justícia, igualtat i solidaritat, i aspira a un Estat espanyol federal i republicà com forma d'organització a través del seu pla de "Federalisme de Lliure Adhesió" (FLA).

 

Aquesta organització s'ha posicionat en contra de la violència de [[ETA]], a favor del dret de [[autodeterminació]] dels pobles, així com de la fi de la dispersió dels presos bascos. Va defensar un "sí crític" a la Proposta de Nou Estatut Polític d'Euskadi (conegutcom a "[[Pla Ibarretxe]]"), que aprovés per unanimitat el ple del Consell de [[Govern Basc]] el 25 d'octubre de 2003, i entre les seves iniciatives de Govern es troba la Llei de Parelles de fet i la Llei del Sòl, aprovada al Parlament Basc al juny de 2006.

Dos ajuntaments, 99 regidors, 8 junteros forals i 3 diputats autonòmics.

Observant els resultats en les eleccions al [[Parlament Basc]], és perceptible una tendència a la baixa des de 1998, primer acusada perdent la meitat de votants (de 9,15% en 1994 a 5,68% en 1998), i després de manera més suau però continuada. Va ser significativament sorpresiu l'escàs nombre de vots a les eleccions al [[Parlament Europeu]] de 2004 al País Basc assolit per aquesta formació pel que fa a altres eleccions.

 

És ressenyable que el [[PNB]] va rebaixar el mínim percentatge de vot necessari per a obtenir representació en el [[Parlament Basc]] per cada [[territori històric]] del 5% al 3%, assumpte que va ser interpretat com una ajuda directa al seu soci. Aquesta situació d'aparent èxit electoral s'ha vist frenada tant per la presència de [[EHAK]] com per l'aparició, amb 1 escó per Guipúscoa, d'[[Aralar]]. La gràfica descendent que reflecteixen els resultats posa de manifest una progressiva deterioració de l'espai electoral d'Ezker Batua-Berdeak.

 

Ezker Batua-Berdeak va accedir a la Conselleria d'Habitatge i Assumptes Socials del Govern Basc després dels comicis autonòmics de 2001 i la conformació del govern tripartitt. Entre altres iniciatives, el Departament d'Habitatge encapçalat per [[Javier Madrazo]] va instaurar els sortejos davant notari per a les adjudicacions d'habitatge protegit, ja que abans eren els propis promotors qui les adjudicaven personalment. A més, es va establir que les VPO mantinguessin indefinidament la seva qualificació d'habitatge protegit. El 30 de juny de 2006 el Parlament va aprovar la primera Llei basca del Sòl de la democràcia, que obliga a fer reserves d'habitatge protegit en un 75% per al sòl urbanitzable. El Govern central havia donat llum verda el 26 de maig a un avantprojecte de llei del sòl que exigiria reserves del 25%. La llei basca va comptar amb el vot dels grups parlamentaris de [[PSE-EE]], [[Aralar]], [[Eusko Alkartasuna|EA]] i [[PNB]] a més de la pròpia EB. Ja en l'anterior legislatura EB havia presentat un primer projecte de Llei del Sòl que no va contar amb majoria parlamentària suficient. L'última proposta del Departament d'Habitatge d'instaurar una taxa diària de nou euros a cada habitatge buit per a promoure el lloguer ha generat un ampli debat social. Tant el PP a través d'algunes veus com la de [[Alfonso Alonso]], o [[Josu Jon Imaz]] i altres noms del seu mateix sector dintre del PNB com [[José Luis Bilbao]] han criticat durament la proposta, mentre que la Plataforma per un Habitatge Digne i el EGK (Consell de la Joventut d'Euskadi) l'han vist amb bons ulls.

 

 

[[Categoria:Partits polítics del País Basc]]

 

[[es:Ezker Batua - Berdeak]]

[[gl:Ezker Batua - Berdeak]]