|
* El ''[[Barret de copa alta|copalta]]'' fou la lligadura bàsica dels exèrcits danès i suec<ref>A títol de curiositat, cal dir que l'exèrcit suec reviscolà el [[tricorn]] com a lligadura de campanya de 1906 a 1923.</ref> durant les guerres napoleòniques, fins que acabaren adoptant el [[xacó]]. En altres exèrcits del mateix període usaven copalta determinades unitats o cossos (per exemple, els ''marines'' britànics). Durant les revolucions alemanyes de 1848 força milícies ciutadanes usaren copaltes com a lligadura.
* En el període de les guerres revolucionàries i napoleòniques, els caçadors ([[infanteria lleugera]]) de molts exèrcits tingueren com a lligadura característica el ''barret cors'', un copalta arranjat com a [[xamberg]], i a voltes emplomallat. El dels caçadors austríacs fou el model més famós, i també el més durador, fins ben endins del segle XIX: el ''barret de Jäger'' fou un barret cors emplomallat fins al 1861, en què esdevingué copalta emplomallat, ja sense plec d'ala.
* El ''barret emplomallat'' (o sia, ornat d'una sola ploma o bé d'un [[plomall (lligadura)|plomall]]) fou la lligadura característica de certes armes o cossos fins a inicis del segle XX: per exemple, el barret dels ''Jäger'' austríacs (i després austro-hongaresosaustrohongaresos);<ref>El barret de ''Jäger'' era un [[barret de copa alta|barret cors]] emplomallat a la banda esquerra; fou, segurament, el tipus més cèlebre de barret cors, nom (''Corsehut'') que duia oficialment. Així doncs, consistia en un [[barret de copa alta|copalta]] troncocònic de feltre negre arranjat com a [[xamberg]], amb l'ala dreta girada amunt i l'esquerra plegada fins al cim de la copa; vist de perfil esquerre semblava un bicorn. L'individualitzaven entre altres models de barret cors el plomall que penjava a l'esquerra i l'emblema del cos. Val a dir que ornamentar les lligadures amb plomes o fulles era característic de les forces militars d'Àustria i d'Hongria; a més, és ús típic de les regions alpines: només cal pensar en el [[barret tirolès]]; i no debades moltes unitats de ''Jäger'' austríacs procedien del [[Tirol]]. El 1861 el barret de ''Jäger'' adoptà la configuració definitiva, amb totes dues ales girades lleugerament i a la mateixa alçada, com en un [[barret de copa alta|copalta]] convencional; conservà la copa troncocònica, l'emblema i el plomall esquerre. Tot i haver deixat d'ésser un xamberg, romangué la denominació oficial de ''Corsehut''. Fou substituït per la ''[[Feldkappe]]'' el 1908, arran l'[[Feldkappe|adopció del nou uniforme universal en blau grisenc]].</ref> i els barrets de feltre rígid de copa semiesfèrica i ala perimetral plana, sempre de disseny inconfusible, dels ''[[bersaglieri]]'' italians (''berretto da bersagliere'', dit col·loquialment ''moretto'')<ref>El barret de ''bersagliere'', sempre de color negre, a penes ha variat d'ençà la fundació del cos (1836). De disseny anterior a l'aparició del [[barret fort|bolet]], en semblaria un si no fos que, com hem vist, l'ala és plana i rígida; a més, duu l'emblema del cos al front i, sobretot, un gran plomall (''piumetto'') caient sobre la banda dreta; l'efecte és inconfusible. És tan intensa la identificació dels ''bersaglieri'' amb llur lligadura característica que quan duen casc hi afegeixen el ''piumetto''.</ref> i dels fusellers de Podhale polonesos (''kapelusz podhalański'', 'barret de Podhale').<ref>El barret de les fusellers de Podhale (tropes de muntanya poloneses, 1918) fou creat el 1919 basant-se en tradicions de la regió; té el mateix disseny que el de ''bersagliere'', però en feltre [[caqui (color)|caqui]] i amb una sola ploma a la banda esquerra. Un altre barret molt similar, però amb plomall en comptes de la ploma solta, fou el d'un altre cos muntanyenc polonès, els fusellers [[hutsul]]s; anomenat ''kapelusz huculski'' ('barret hutsul'), fou creat conjuntament amb el cos, el 1937, i desaparegué amb aquest, el 1939; malgrat una represa el 1989, no ha tingut continuïtat.</ref> Els dos cossos darrers el conserven encara avui, almenys per a gala. El barret emplomallat dels ''alpini'' italians (barret alpí, ''cappello alpino''), adoptat el 1873, continua en vigor per a tot ús, llevat de campanya.<ref>En néixer (1873), el barret alpí italià era poc menys que una imitació del barret de ''Jäger'' de 1861. Pels volts de 1900 havia evolucionat fins a esdevenir un autèntic [[barret fort|bolet]] negre d'ales girades, com sempre ornat de l'emblema del cos al front i d'una sola ploma (''penna'') a la banda esquerra; en aquest estadi el barret alpí i el de ''bersagliere'', si llevàvem plomes, emblemes i arranjament de l'ala, diferien ben poc quant a disseny bàsic. El 1910 el barret alpí adoptà la forma que esdevindria clàssica i que encara és vigent: un barret de feltre ''grigio-verde'' semirígid, de copa semiesfèrica, amb l'ala girada a cada banda i els ornaments tradicionals (emblema frontal i ploma esquerra). En breu: una mena de transposició militar del típic [[barret tirolès]].</ref>
== El cas peculiar dels EUA ==
=== Barret femení ===
En moltes forces armades actuals la lligadura més característica del personal femení és un barret de dimensions contingudes i amb totes dues ales plegades; generalment es duu quan s'usa [[faldilla]], i en aquelles ocasions que el personal masculí es cofa amb [[gorra de plat]]. Aquest model tan peculiar és disseny estato-unidencestatunidenc, i sorgí durant la Segona Guerra Mundial.
<gallery>
Fitxer:Karl XIII hatt - Livrustkammaren - 86723.tif|''Barret cors'' emplomallat (ací, en versió civil)
Fitxer:Paradehut der k.u.k. Kaiserjäger.jpg|Barret de ''Jäger'' austro-hongarèsaustrohongarès (''Jägerhut'') en la configuració post 1861
Fitxer:Copricapo9.GIF|Barret de ''bersagliere'' italià (''cappello da bersagliere'', col·loquialment ''moretto'')
Fitxer:Copricapo8.GIF|Barret alpí italià (''cappello alpino'')
|
