Massacre de Sharpeville: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Format |
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP) |
||
Línia 6:
El [[18 de març]] de [[1960]], [[Robert Sobukwe]], president del [[Congrés Panafricà]] (PAC), va convocar per al 21 de març, manifestacions no-violentes a tot el país per protestar contra els «pass» (passaport interior), demanar la seva eliminació així com l'augment de la remuneració base de la jornada laboral<ref>[http://www.celat.ulaval.ca/histoire.memoire/b2006/Samarbakhsh.pdf Lydia Samarbakhsh-Liberge]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021}}, ''Sud-àfrica: història i la memòria, Les remembrances de la massacre de Sharpeville (21 març de 1960), Consens de monument al cor de l'evolució del nacionalisme sud-africà'', Ehess, Col·loqui Universitat de Bucarest 2006, pàg. 5-6).</ref>
Els manifestants varen ser cridats a reunir-se davant els cossos de policia i entregar-se voluntaris a la detenció per «no portar el pass». L'objectiu era aconseguir que els cossos de policia foren ràpidament sobrepassats i incapaços de procedir a les detencions i als empresonaments. Es tractava també per al PAC d'imposar-se de cara al seu rival, el [[congrés Nacional Africà]] (ANC).<ref name="L001">L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 6.</ref>
El [[21 de març]], els militants del PAC es van activar a tot el país (Soweto, on Sobukwe va ser arrestat i empresonat, Langa a Ciutat del Cap, la regió del Vaal incloent Boipatong i Bophelong). Prop de Vereeniging, en el ''township'' de Sharpeville, els militants del PAC van immobilitzar els transports en comú bloquejant els habitants dels afores en el seu township. Aquests últims van ser llavors nombrosos a venir a manifestar pacíficament la seva còlera davant la comissaria per cremar-hi els seus controvertits documents d'identitat.<ref
Sharpeville era un suburbi tranquil que havia escapat a la influència de l'ANC i mai no havia participat en cap dels grans moviments anti-[[apartheid]] dels anys 1950.<ref name="L01">L. Samarbakhsh-Liberge, pàg. 7.</ref> Per aquesta raó, s'havia construït una comisaria de policia en el centre del ''township'' que comprenia una petita trentena d'agents permanents. El 21 de març, centenars de persones es van agrupar al voltant d'aquesta comisaria de policia. Sentint-se de pressa superats, sobrepassats i feta una barricada al seu petit immoble, els pocs policies del lloc van rebre reforços de les brigades de [[Vanderbijlpark]] i de [[Johannesburg]]. El comnadament del cos de policia tenia per única consigna dispersar la multitud dels manifestants que comptava ara entre 3.000 a 5.000 persones. Tres carros van entrar al ''township'' mentre que l'aviació efectuava vols per intentar impressionar i dispersar pacíficament la multitud. Aquesta, formant una massa compacta es componia essencialment, de dones, nens, persones grans, obrers i empleats. Els riures i el bon humor d'aquests van ser interpretats per la policia com un signe d'agressivitat i provocació respecte a ells, i per a defensar-se, es va col·locar una línia de policies a l'entrada del lloc, amb les armes carregades i apuntant cap a la població.<ref name="L01"/>
| |||