Diferència entre revisions de la pàgina «Melisenda de Jerusalem»

cap resum d'edició
[[Jerusalem]] havia estat conquerida pels [[franc]]s el [[1099]] durant la [[Primera Croada]] i va ser governada per una dinastia originària de la Província de Rethel a França. Melisenda era l'hereu d'aquesta dinastia, i va ser designada successora del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] abans de 1129.
 
Durant el regnat del seu pare [[Balduí II de Jerusalem]] va ser nomenada ''filio regis et regni Jerosolimitani haeres'' (''filla del rei i hereu del regne de Jerusalem'') destacant per sobre d'altres nobles i clergues cristians en ocasions cerimonials, incrementant l'associació amb el seu pare en els documents oficials, fins i tot en l'encunyació de moneda, la concessió de feus i altres formes de mecenatge, i en la correspondència diplomàtica. Balduí va educar la seva filla com a digne successor Melisende i amb el suport de la ''Haute Cour'', una mena de consell reial comprèn la noblesa i el clergat del regne. Tanmateix, Balduí també pensava que hauria de casar Melisenda amb un poderós aliat per protegir i salvaguardar l'herència de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era un consort per a la seva filla. Balduí va triar [[Folc d'Anjou]], [[comte d'Anjou]], un conegut comandant militar i croat. El fill de Folc, [[Jofré V d'Anjou]] estava casat amb l'emperadriu [[Matilde d'Anglaterra]] filla i hereva de [[Enric I d'Anglaterra]] i viuda de l'emperador [[Enric V d'Alemanya]]. Al llarg de les negociacions Folc va insistir que en governar conjuntament amb Melisenda, i l'aquiescència de Balduí]] a aquestes demandes, sent Folc relativament ric (fins i tot per a un croaat) aportaria tropes i l'experiència militar obtinguda en la defensa de Jerusalem. Melisenda tindria un fill i hereu en [[1130]], el futur [[Balduí III de Jerusalem]]. Com una indicació de les intencions de Balduí II per fer Melisenda única reina i per enfortir la seva posició, feu que Melisenda fos designada com a tutor única del jove Balduí.
 
{{Cita|l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisenda, una reina estimada per Déu, a qui va passar per dret hereditari|[[Guillem de Tir]]}}.
El [[1144]] el [[estat croat|comtat croat]] d'[[Comtat d'Edessa|Edessa]] fou assetjat en una guerra fronterera contra [[Imad ad-Din]], ''Zengi'' que va amenaçar la seva supervivència. La reina Melisenda va respondre la crida enviant un exèrcit dirigit per [[Manassas de Hierges]], [[Felip de Milly]] i [[Elinand de Bures]], però [[Raimon de Poitiers]], el [[Principat d'Antioquia|príncep d'Antioquia]] no va atendre la crida perquè lluitava contra de l'[[Imperi Bizantí]] a Cilicia, però tot i l'ajut, Edessa va caure.
 
Tanmateix, Baldwin també pensava que hauria de casar Melisende un poderós aliat, que es Melisende protegir i salvaguardar l'herència de la Reina i els seus futurs hereus. La seva intenció era d'un consort per a la seva filla, i no de Jure uxoris rei. [Edita] Baldwin va triar Fulk V, comte d'Anjou, un conegut comandant militar i creuat, i en el futur, l'avi patern d'Enrique Plantagenet (el fill de Fulk del matrimoni anterior, Geoffrey estava en aquests mateixos anys casat amb l'emperadriu Matilde, Henry I d'Anglaterra, hereu designat com la reina d'Anglaterra la pròxima regnant). Al llarg de les negociacions Fulk va insistir que es conjunta amb el governant Melisende. Baldwin aquiescència a aquestes demandes com Fulk va ser relativament rics (fins i tot per a un creuat) i aportaria tropes i experiència militar molt amb ell en la defensa de Jerusalem. Melisende tenia un fill i hereu en 1130, el futur Baldwin III. Com una indicació de les intencions de Baldwin II per fer Melisende única reina i per enfortir la seva posició, que Melisende designada com a tutor dels joves de Baldwin, amb exclusió de Fulk complet.
 
Quan es va convertir en reina Melisende, la seva autoritat es basa en hereditària i dret civil, com Guillermo de Tir, va escriure reseditque Reginam regni potestas penis dominam Melisendem, Deo amabilem Reginam, cui Jure hereditari competebat ( "l'imperi del regne es va mantenir en el poder de la dama Melisende reina, una reina estimada per Déu, a qui va passar per dret hereditari ").
 
Baldwin II després de la mort en 1131, i Melisende Fulk va ascendir al tron com a conjunt de regles. Tanmateix, amb l'ajuda dels seus cavallers creuats Melisende Fulk exclosos de la concessió de títols i altres formes de mecenatge, i desestimar públicament la seva autoritat. Aquest tractament de la Reina irritat als membres de la Haute Cour, la posició es erosiona si Fulk va seguir dominant el terreny.
 
Baldwin II desprésDesprés de la mort en del seu pare el [[1131]], Melisenda i MelisendeFolc Fulk vavan ascendir al tron com a conjunt de reglesconjuntament. Tanmateix, amb l'ajuda dels seus cavallers creuatscroats MelisendeFolc Fulkva excloure la exclososreina de la concessió de títols i altres formes de mecenatge, i va desestimar públicament la seva autoritat. Aquest tractament de la Reina irritatva irritar als membres de la Haute Cour, la posició es erosiona si Fulk va seguir dominant el terreny.
 
El [[1144]] el [[estat croat|comtat croat]] d'[[Comtat d'Edessa|Edessa]] fou assetjat en una guerra fronterera contra [[Imad ad-Din]], ''Zengi'' que va amenaçar la seva supervivència. La reina Melisenda va respondre la crida enviant un exèrcit dirigit per [[Manassas de Hierges]], [[Felip de Milly]] i [[Elinand de Bures]], però [[Raimon de Poitiers]], el [[Principat d'Antioquia|príncep d'Antioquia]] no va atendre la crida perquè lluitava contra de l'[[Imperi Bizantí]] a Cilicia, però tot i l'ajut, Edessa va caure.
Melisenda va escriure al Papa, i [[Eugeni III]] va convocar una [[Segona Croada]] dirigida per [[Lluís VII de França]] i [[Conrad III d'Alemanya]], però va acabar en desastre el [[1148]] i Edessa mai va ser recuperada.
 
104.889

modificacions