Profecia de Sant Malaquies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m tipo + retocs
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
La '''profecia de sant Malaquies''' és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a [[Malaquies d'Armagh]] (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del {{Segle|XVI}}.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Malaquies - Máel Máedoc Úa Morgair|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/malaquies|consulta=2023-05-08|editor=Grup Enciclopèdia|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Cada lema correspon a un [[papa de Roma]], des de [[Celestí II]] ([[1143]]-[[1144]]), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món. La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins d'un llibre del benedictí Arnold Wion, amb biografies de benedictins famosos ''Lignum Vitae.'' Cap historiador contemporani n'accepta l'autoria de Malaquies.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/croniques-papals-3-i-si-sant-malaquies-tingues-rao/|títol=Cròniques papals (3): i si Sant Malaquies tingués raó?|consulta=8 maig 2023|editor=VilaWeb|obra=Les aigües turbulentes|nom=Jordi|cognom=Casadevall i Camps|enllaçautor=Jordi Casadevall i Camps|data=12 de març de 2013}}</ref>
 
== Història ==
Línia 277:
3. La segona "e" de ''tremēdus'' (penúltima línia) porta una ratlla al damunt que indica, segons les normes de l'època, que s'ha de llegir "en".
 
Aquestes precisions són importants perquè, segons com es transcrigui el text, pot quedar totalment alterat no sols el sentit (i per tant la traducció), sinó les possibles interpretacions. El primer que cal veure és que tot això clarament NO és un sol paràgraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sinó dos: una de les dues primeres línies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...). També es pot interrogar sobre si això són dos lemes corresponents a dos papes més, dos paràgrafs finals a tall de comentari o conclusió, o bé un lema i una conclusió; d'aquí que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.
 
El primer que cal veure és que tot això clarament NO és un sol paràgraf, com sol dir-se en la majoria de les versions que circulen, sinó dos: una de les dues primeres línies i un altre la resta (In psecutione.. / Petrus Romanus...).
 
També es pot interrogar sobre si això són dos lemes corresponents a dos papes més, dos paràgrafs finals a tall de comentari o conclusió, o bé un lema i una conclusió; d'aquí que es pugui considerar que el nombre total de lemes sigui 111, 112 o 113.
 
Intentem ara algunes traduccions possibles del primer paràgraf: com es veu, la paraula ''psecutione'' és una abreviatura, normalment cal entendre (i així ho fan la majoria de tractadistes) que la ''p'' amb una ratlla horitzontal que en talla el pal equival a ''per'' (''persecutione''), però també es podria entendre que equival a ''pro'' (''prosecutione''). D'altra banda, les sigles SRE poden equivaldre a ''Sancta Romana Ecclesia'' (en cas nominatiu) o bé a ''Sanctae Romanae Ecclesiae'' (en cas genitiu), que és la interpretació més habitual. Tot això dona lloc a almenys tres possibles traduccions, de significat òbviament ben diferent:
Linha 304 ⟶ 300:
Ja el mateix Wion reprodueix interpretacions per als lemes 1-74, donant en cada cas una indicació d'on prové el lema. Avui, tots els lemes fins al 111 han estat interpretats d'una o altra manera, identificant-los amb el papa corresponent; es poden consultar en els diversos textos de la bibliografia. Sobre la seva validesa, es discutirà als apartats de Crítica.
 
Però, per tal de poder fer aquesta crítica de manera més completa, val la pena aturar-se una mica en la interpretació dels darrers lemes i en el que podria ser, segons la profecia, el que encara ha de venir. Evidentment, en aquest apartat assumirem que la llista és una vertadera profecia, car altrament no tindria sentit intentar fer-ne una interpretació.{{CC|data=2023}}
 
'''107: ''Pastor et nauta'' (Joan XXIII)'''
Linha 419 ⟶ 415:
 
==== '''És científicament impossible conèixer el futur''' ====
L'argument parteix del fet que la ciència no coneix cap via per la qual hauria de ser possible conèixer esdeveniments del futur, i per tant no és possible científicament que existeixiredigir una llista com aquesta.
 
Aquest argument, aparentment científic, no és cert del tot.{{CC|data=2023}} Sens dubte, la ciència no coneix cap via per la qual sigui possible el coneixement del futur, però això està lluny de ser una demostració d'impossibilitat: el fet que la ciència no pugui explicar un fenomen només vol dir que si arribés a passar no sabríem com explicar-ho. Per tant, primer cal saber si el fenomen succeix realment.{{CC|data=2023}} D'altra banda, amb els darrers avenços de la física en terrenys com la relativitat i sobretot la física quàntica, el paper del temps s'ha de redefinir i es veu amb altres ulls; certament no se sap si podria ser, i encara menys com podria ser, però cap científic solvent gosaria afirmar avui que això no és possible de cap manera.{{CC|data=2023}}
 
==== '''És un frau des de l'origen, perquè és un document del {{segle|XVI}} que pretén fer-se passar com del segle XII''' ====
Tot i que és molt probable, no és del tot segur que sigui del {{segle|XVI}}, i la història del document amagat a la [[Biblioteca Vaticana]] durant quatre segles podria acabar sent certa. Però encara que fos així, què impedeix que sigui profètic en la seva part posterior? Com diria santa Teresa,{{CC|data=2023}} de vegades Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè no s'ha de valer Déu d'un falsari per donar a conèixer un missatge?
 
Però encara que fos així, què impedeix que sigui profètic en la seva part posterior? Com diria santa Teresa, de vegades Déu escriu recte amb ratlles tortes; perquè no s'ha de valer Déu d'un falsari per donar a conèixer un missatge?
 
==== '''Moltes interpretacions són enganyoses, falses o portades pels pèls''' ====
Aquesta és una objecció seriosa a l'autenticitat profètica de la llista: el fet que només sigui possible interpretar els lemes ''a posteriori'', quan ja es disposa de tota la informació sobre el pontífex a qui correspon cada lema permet disposar d'una gran quantitat de dades, entre les quals no és difícil trobar d'una o altra manera una combinació que, degudament manipulada i disfressada per donar-li un valor simbòlic o poètic, permet confegir una explicació ''ad hoc'' per "fer quadrar" el lema i la persona.
 
Per analitzar aquesta objecció cal veure d'on surten les fonts d'informació usadesque es fan servir per intrepretar els lemes, i sobretot si el seu ús és uniforme o no al llarg de la llista. Segons Igartua (1976),{{Sfn|Igartua|1976}} hi ha només sis fonts d'interpretació personal per als lemes: el nom personal, el cognom familiar, el lloc de naixement, l'escut familiar o papal, el títol cardenalici i una funció eclesiàstica que hagi desenvolupatacomplert abans de ser cardenal. No tots els lemes s'interpreten, però, de forma personal, i en alguns casos són també susceptibles d'una intrepretació en funció de fets històrics ocorreguts durant el seu regnat. Cal reconèixer que el cabal de dades que resulta de tot plegat (i les seves combinacions) és notable i permet per tant una gran capacitat creativa. Davant d'aquesta objecció, Iguartua confronta l'ús de les sis fonts en la interpretació dels lemes coneguts per Wion (1-69) i els posteriors al seu llibre coneguts fins al moment que ho escriu Igartua (78-{{Sfn|Igartua|1978|p=108)}}, amb els resultats següents (els percentatges no sumen 100 perquè els lemes fan referència sovint a més d'una característica):
 
{| border width="0"
Linha 473 ⟶ 467:
 
==== '''Els lemes són tan generals que sempre es poden interpretar d'una manera o altra''' ====
És difícil argumentar en contra d'aquesta objecció, perquè no disposem de cap forma objectiva de mesurar aquesta ''generalitat'' del lema; tanmateix, hi ha almenys uns quants lemes als quals sembla bastant improbable aplicar això: per exemple, entre els ja comentats en altres llocs d'aquest article, el núm. 95 (''ursus velox'') o el 109 (''de medietate lunae''), i també en d'altres com ara el ''pelegrí apostòlic'' (Pius VI, núm. 96), el fet més destacat del qual fou que va ser el primer papa en tres segles a viatjar fora de Roma per raons apostòliques: concretament va anar a [[Viena]] a parlar amb l'emperador per impedir un cisma en l'Església; o l'''àguila rapaç'' (Pius VII, núm. 97), que va ser desposseït dels [[Estats Pontificis|Estats pontificis]] per Napoleó -el–el símbol del qual era una àguila-àguila– o, finalment, la ''religió devastada'' (Benedicte XV núm. 104), que coincideix amb les carnisseries de la [[Primera Guerra Mundial|I Guerra mundial]] i les primeres persecucions de cristians del comunisme naixent.
 
==== '''Mai no s'ha pogut anticipar el nou papa, només s'han interpretat ''a posteriori''''' ====
Sempre que s'ha intentat endevinar coses sobre el nou papa a partir de la llista el resultat ha estat llastimós i les prediccions fetes, vistes ''a posteriori'', més aviat fan riure. Aleshores, de què serveix una profecia que no sabem llegir fins que han passat els fets? Quin sentit té?
 
Segons aquest raonament, la finalitat de la profecia no és indicar qui són els papes, sinó avisar del seu final, i la nostra generació en seria el destinatari principal: el final de la llista és a prop (potser a finalsfinal del 2031?), i pot significar la fi de la humanitat, la fi de l'Església catòlica o simplement la fi de la institució del papat tal com el coneixem. D'altra banda, és impossible amb uns lemes tan poc concrets esbrinar ''a priori'' quines persones podrien complir-los i com.
 
D'altra banda, és impossible amb uns lemes tan poc concrets (''a priori'') esbrinar ''a priori'' quines persones podrien complir-los i com.
 
==== '''Es tracta de profecies autocomplertes''' ====
Aquest és un fenomen ben conegut per tots els estudiosos de qualsevol tècnica de prospecció del futur (no sols profecies, també des del punt de vista científic: prospectiva, econometria, anàlisi estadística, etc.). Essencialment, es tracta de profecies (o prediccions) que es compleixen perquè algú les ha profetitzat (o predit)expressat abans i no s'haurien complert sense aquesta premissa. En aquest sentit, és ben interessant el cas de Pau VI (núm. 108).
 
Segurament el fenomen es dona, però fora de Pau VI, són comptats els casos en què això es pot afirmar i sovint amb dubtes. {{CC|data=2023}} Seria més o menys aplicable als lemes basats en decisions preses un cop elegit, com ara el nom triat o l'escut pontifici (casos de [[Benet XVI]] o de [[Pau VI]]). En els lemes basats en aspectes anteriors a l'elecció, implicaria que es va escollir la persona precisament perquè complia la profecia, cosa força dubtosa (seria el cas n. 95, ''os veloç'', per exemple; v. més amunt). Que hi hagi uns quants casos en què això pugui ser cert, no invalida la llista general, amb almenys 34 casos.
 
==== '''Hi ha antipapes en la llista''' ====
Rere aquesta objecció, s'hi apunta el raonament que si realment ha estat inspirada profèticament, com és que s'hi inclouen els antipapes, per definició contraris a l'Església catòlica? Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Déu, Déu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per què compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismàtcs, però pastors, d'almenys una part important dels creients.
 
Hi ha almenys dues contradiccions a aquest raonament: primer, si la llista ha estat efectivament inspirada per Déu, Déu fa el que vol i pot tenir uns criteris que no tenim per què compartir ni menys entendre. En segon lloc, tots els antipapes de la llista van ser en seu moment pastors, potser cismàtcs, però pastors, d'almenys una part important dels creients.
 
==== ''' Hi ha hagut més antipapes dels que surten en la llista''' ====
Això es pot considerar cert o no, segons què entenguem per [[antipapa]]. És cert que en temps moderns hi ha hagut personatges que s'han autotitulat papes al marge de la línia oficial vaticana, com per exemple un Pius XIII (que viu als Estats Units i reclama per a ell el lema de ''Pastor et nauta'') o el recentment traspassat (2005) Climent XV del [[Palmar de Troya]] mort el 2005. Però són comparables aquests antipapes amb els que figuren a la llista? Què tenen a veure aquests moviments absolutament minoritaris amb els del [[Cisma d'Occident|gran cisma d'Occident]] o els papes d'Avinyó? Per tant, l'objecció és literalment certa, però usa el concepte d'antipapa de manera probablement abusiva; no n'hi ha prou que algú es proclami papa per ser un ''autèntic'' antipapa, encara que tinguin alguns seguidors (quants antipapes hi deu haver hagut segons aquest criteri al llarg dels segles?). Cal que el cisma tingui una certa transcendència per poder-lo considerar com a tal; i amb aquestes condicions no n'hi ha hagut cap des del darrer que figura a la llista.{{CC|data=2023}}
 
== Referències ==