|
== Interpretacions dels darrers lemes ==
El mateix Wion dona les interpretacions per als lemes 1-74, i dona en cada cas una indicació d'on prové el lema. Avui,Per totstal elsde lemespoder finsfer alaquesta 111crítica hande estatmanera interpretatsmés completa, val la pena aturar-se d'una omica altraen manerala interpretació dels darrers lemes i en el que podria ser, persegons ala identificarprofecia, el papaque encara ha de venir. Evidentment, en aquest apartat assumirem que la llista és una vertadera profecia, car altrament no tindria sentit intentar fer-ne una corresponentinterpretació.{{CC|data=2023}}
Però, per tal de poder fer aquesta crítica de manera més completa, val la pena aturar-se una mica en la interpretació dels darrers lemes i en el que podria ser, segons la profecia, el que encara ha de venir. Evidentment, en aquest apartat assumirem que la llista és una vertadera profecia, car altrament no tindria sentit intentar fer-ne una interpretació.{{CC|data=2023}}
'''107: ''Pastor et nauta'' (Joan XXIII)'''
Malgrat que es tracta d'un dels pontificats més curts de la història, el nombre de circumstàncies que s'ha adduït per a acomplir aquest lema és realment important: el seu nom, Albino Luciani, remet directament la "blanca llum" de la lluna, era nascut en un poble de la [[Bisbat de Belluno-Feltre|diòcesi de Belluno]] (paraula d'origen cèltic que vol dir «fortalesa lluent») i el seu pontificat va durar exactament un mes, és a dir una lluna.
Però el més impressionant és que en les dates del seu naixement (17/10/1912), de la seva ordenació sacerdotal (7/7/1935), de la seva elecció com a bisbe del Vèneto (15/12/1958) i de la seva elecció com a patriarca de Venècia -l'últim càrrec abans de ser elegit papa- (15/12/1969), en totes aquestes dates la lluna es trobava en quart creixent. En canvi, en la data de la seva elecció com a papa (26/8/1978) i de la seva mort (28/9/1978) es trobava en quart minvant, amb la particularitat que en el moment de l'elecció s'havia produït el quart exacte unes poques hores abans. Casualitat? Potser sí, al capdavall la lluna es troba en una fase un 25% dels dies, però explicar només per atzar tantes coincidències en un papa que porta el lema de "la meitat de la lluna" potser és una mica massa agosarat: la probabilitat que donades sis dates a l'atzar s'escaiguin totes en una fase determinada de la lluna, és d'una entre 4.096, la mateixa que una moneda caigui de cara 12 vegades seguides. Sens dubte que això pot ser fruit de l'atzar, però qui no començaria a sospitar d'una moneda que hagués caigut de cara dotze vegades seguides? I que tot això li passi a una persona a qui 400 anys abans li havien assignat un lema relacionat amb la lluna?{{CC|data=2023}}
'''110: ''De labore solis'' (Joan Pau II)'''
Una observació òbvia és l'oposició lluna-sol en dos lemes seguits, un cas únic en la llista, que forçosament havia depodria suggerir alguna mena d'oposició o complementarietat entre aquests dos pontificats. EnVan primer lloc, portentriar el mateix nom, elegit el primer com a homenatge als seus dos immediats predecessors, i el segon per donar continuïtat a la mateixa idea: complementarietat entre els dos pontífexs, per tant.
Però també oposició: estem davant d'un dels papats més curts de la història i un dels més llargs; davant de dues personalitats absolutament diferents, afable i pacífic l'un, enèrgic, ultraconservador i actiu l'altre. Doctrinalment, han estat dos papes molt diferents, ja que mentre un era partidari de l'''aggiornamento'', concepte posat en circulació per Joan XXIII, [[Joan Pau II]] era molt conservador. També pel que fa a la mobilitat: l'un no va arribar a sortir del [[Ciutat del Vaticà|Vaticà]], mentre l'altre ha estat el papa més viatger de la història, i ha fet diverses vegades la volta al món. No hi ha dubte que Joan Pau II ha treballat molt, tal com el sol treballa per donar vida a la Terra.{{CC|data=2023}}
'''I el que queda...?'''
Estem completament en el terreny de la hipòtesi, i per tant cal ser molt prudent a l'hora de fer pronòstics sobre el significat real dels lemes que queden pendents. Hi ha, emperò, algunes coses que semblen prou clares, i d'altres no tant.
1. En el text de Wion, que és el més proper ade l'original1595, després de Benet XVI hi ha dos paràgrafs i no un, com erròniament indiquen la majoria de les reproduccions posteriors; per tant, podenpodrien ser fins a dos papes els que restin.{{CC|data=2023}}
2. El lema "in psecutione" no té una lectura clara; segons això, la seva interpretació pot ser extremament diferent, i fins i tot alguns{{Qui|data=2023}} han suggerit que podria indicar un període de ''[[sede vacante]]''.
3. Cal convenir que elEl darrer paràgraf "Petrus Romanus", si és un lema, és força especial, tant per la llargada com per la concreció del que diu; s'ha suggerit{{Qui|data=2023}} que no es tracta d'un lema pròpiament dit (i, per tant, no correspon a cap papa) sinó d'un paràgraf descriptiu del que ha de passar.
4. "«Petrus Romanus"» s'ha interpretat habitualment com que el darrer papa portarà el nom de Pere II, però també podria ser simplement una apel·lació genèrica a tots els papes que, en tant que successors de Pere, són ''Petrus Romanus''.{{CC|data=2023}}
5. La lectura tradicional delEl darrer paràgraf ha estat considerat com l'anunci de la fi del món, o almenys de la humanitat. No obstant això, acabada la [[Guerra Freda|guerra freda]] i, per tant, passat el risc d'una guerra nuclear generalitzada, es pot llegir d'altres maneres menys terribles. Cal observar que el text diu que el Jutge Tremend jutjarà "«el seu poble"», la qual cosa podria no indicar tota la humanitat, sinó només una part (els catòlics?); si és així, cal suposar que el que s'està profetitzant no és la fi del món, sinó de l'Església catòlica o de la institució del papat tal com la coneixem.
6. El suggeriment que alguns han fet que entre ''Gloria Olivae'' i la fi de la llista de papes n'hi faltin alguns no sembla que tingui sentit, ja que aquesta és justament l'única dada de la profecia que és clara. D'altra banda, si acceptem la interpretació donada del lema 73 (v. més avall, "un eix central a la profecia?") les dates són força coincidents.{{CC|data=2023}}
7. En qualsevol cas, si aquesta profecia té algun valor, sembla que indica que la llista de papes s'està acabant, i en resten un o dos més, i després (a finalsfinal del 2031?) s'acaba....acaba… alguna cosa. Des d'aquest punt de vista, el fet que els lemes tinguin una notable capacitat d'interpretació, però només ''a posteriori'' i no ''a priori'', seria una manera d'indicar que la finalitat de la llista no és dir qui serà el proper papa, sinó avisar de quants en queden; per tant, la generació actual en seríem els principals destinataris.{{CC|data=2023}}
== Crítica ==
La qüestió crítica és: aquesta ''profecia '': és veritable o és un frau? Descartades les posicions que demanen una petició de principi (és una qüestió de fe; és científicament impossible), l'única posició racional és veure si ''funciona '', és a dir, si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat històrica d'interès només per als historiadors de l'Església i els erudits en documents antics; per contra, si ''funciona '', s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat les dues postures. {{CC|data=2023}} Per això, en els dos següents apartats es donen alguns dels arguments més habituals, tant a favor com en contra, amb un breu comentari i algunes contraargumentacions.▼=== Consideracions prèvies ===
▲La qüestió crítica és: aquesta ''profecia'': és veritable o és un frau? Descartades les posicions que demanen una petició de principi (és una qüestió de fe; és científicament impossible), l'única posició racional és veure si ''funciona'', és a dir, si els fets s'adiuen amb la llista; si no s'hi adiuen, la podem descartar com a profecia i considerar-la com una curiositat històrica d'interès només per als historiadors de l'Església i els erudits en documents antics; per contra, si ''funciona'', s'ha de prendre seriosament per molt que no sapiguem com explicar-ho. Molts autors al llarg dels segles han defensat les dues postures. Per això, en els dos següents apartats es donen alguns dels arguments més habituals, tant a favor com en contra, amb un breu comentari i algunes contraargumentacions.
Per tal d'examinar amb la màxima neutralitat la qüestió, només es prenen en consideració els lemes del 78 en endavant, ja que són els únics que es pot afirmar amb tota seguretat que eren futurs en el moment de la seva redacció. Això evita haver de defensar que els lemes anteriors siguin escrits abans dels fets a què fan referència.
|
