Lucrècia morta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 6:
Presenta el cos mort de Lucrècia, assegut en una mena de [[tron]], amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant-nos percebre la seva completa anatomia amb exactitud. L'arma amb la qual s'ha llevat la vida apareix a la base de l'escultura, transmetent l'acció del breu episodi del suïcidi, del qual només plasma el moment culminant immediatament posterior. Segons les cròniques, la mort de Lucrècia fou un esdeveniment polític important perquè va desencadenar la [[República Romana|República de Roma]].<ref name="AGHION">AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; ''Héroes y dioses de la Antiguedad'', Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. {{ISBN|8420694797}}</ref>
 
El tema prové del relat sobre els orígens de [[Roma]] que ens deixà [[Titus Livi]], concretament el primer llibre, sota el títol ''[[Ab Urbe Condita]]''. Allí s'explica com Lucrècia fou violada pel fill de [[Tarquini el Superb]], [[Sext Tarquini]], violentament enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià a buscar al seu pare i al seu espòs [[Luci Tarquini Col·latí|Col·latí]], els explicaria els fets i seguidament se suïcidaria.<ref>LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); ''Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I'', La Magrana, DL 1993, Barcelona. {{ISBN|8474106966}}.</ref> Tot seguit els explica els successos i decideix llevar-se la [[vida]].
 
== Sobre l'escultor ==