Profecia de Sant Malaquies: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Bot prepara el format de cometes per a posterior revisió tipogràfica.
Línia 1:
{{Infotaula de llibre}}
La '''profecia de sant Malaquies''' és una llista apòcrifa d'un centenar de lemes escrits en llatí, atribuïda a [[Malaquies d'Armagh]] (1094-1148) però molt probablement escrita a la darreria del {{Segle|XVI}}.<ref name=":0">{{Ref-web|títol=Malaquies - Máel Máedoc Úa Morgair|url=https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/malaquies|consulta=2023-05-08|editor=Grup Enciclopèdia|obra=Gran Enciclopèdia Catalana}}</ref> Cada lema correspon a un [[papa de Roma]], des de [[Celestí II]] ([[1143]]-[[1144]]), fins a l'últim, que se sol interpretar com la fi del món.
 
La llista va ser publicada per primera vegada el 1595 dins del llibre del benedictí Arnold Wion, ''Lignum Vitae,'' una obra amb biografies de benedictins famosos''.'' Cap historiador contemporani accepta l'autoria de Malaquies.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url=https://blocs.mesvilaweb.cat/jordicc/croniques-papals-3-i-si-sant-malaquies-tingues-rao/|títol=Cròniques papals (3): i si Sant Malaquies tingués raó?|consulta=8 maig 2023|editor=VilaWeb|obra=Les aigües turbulentes|nom=Jordi|cognom=Casadevall i Camps|enllaçautor=Jordi Casadevall i Camps|data=12 de març de 2013}}</ref> Es considera com una [[Pseudoepígraf|obra pseudoepígrafa]], escrita devers l'any 1590 per influir en la rivalitat entre França i Espanya per controlar el papat per raons políques pròpies<ref name=":3">{{Ref-publicació| publicació = Huffington's Post|data = 2013-02-14|article =Saint's Eerie 12th-Century Prophecy Says Next Pope Will Be The Last|url=https://www.huffpost.com/entry/st-malachy-last-pope-prophecy-theologians-prediction-_n_2679662|consulta=2023-05-08|llengua=en|nom=
Cavan | cognom =Sieczkowski}}</ref> i promoure Girolamo Simoncelli, que finalment no va ser elegit.<ref name= McHugh >{{Ref-publicació|títol=What is the prophecy of St. Malachy?|url=https://uscatholic.org/articles/201309/what-is-the-prophecy-of-st-malachy/|data=2013-09-17|consulta=2023-05-09|llengua=en|cognom=McHugh|nom=Joseph| publicació =U.S. Catholic| volum = volum 78| exemplar = 9| pàgina=46}}</ref> Els comentaris que acompanyen els lemes fins a Urbà VII (1590) podrien ser d'[[Alfonso Chacón]] (Ciacconius).<ref name=":2">{{Ref-web|títol=Prophetia de summis pontificibus|url=https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb13336779c|data=30214-xxlat|consulta=2023-05-09|editor=Biblioteca Nacional de França|obra=Catàleg general}}</ref>
 
== Història ==
Segons la llegenda, Malaquies hauria confegit aquesta llista en el seu primer viatge a [[Roma]] el [[1139]] i l'hauria lliurat al papa llavors regnant, [[Innocenci II]] ([[1130]]-[[1143]]).<ref name= McHugh /> El document va romandre inapercebut en els arxius vaticans fins que va ser publicat per primer cop el [[1595]] per l'historiador [[benedictí]] Arnold Wion, que el va incloure en el llibre ''Lignum Vitae'' en l'apartat sobre el benedictí i sant Malaquies.<ref name=":1">{{Ref-llibre|nom=Arnold|cognom=Wion|llengua=llatí|títol=Lignum vitae, ornamentum, & decus Ecclesiae in quinque libros diuisum : in quibus totius Sanctiss. Religionis diui Benedicti initia, viri dignitate, doctrina…explicantur|url=https://www.europeana.eu/es/item/9200110/BibliographicResource_1000126588618|consulta=2023-05-08|data=1595|volum=volum 1|capítol='''D''' Dunenses in Hibernia, sub Archiepiscopo Armacano <nowiki>[Dún Pádraig a Irlanda, sota l'arquebisbe d'Armagh]</nowiki>|pàgines=307-311|lloc=Venècia|editorial=Giorgio Angelieri}}</ref> D'aquest llibre imprés, avui en dia només se'n coneixen tres exemplars: a la [[Biblioteca Nacional de França]],<ref>{{Ref-llibre|títol=Lignum vitae, ornamentum et decus Ecclesiae : in quinque libros divisum, in quibus totius sanctiss. religionis divi Benedicti initia, viri dignitate, doctrina, sanctitate ac principatu clari describuntur…|url=https://catalogue.bnf.fr/ark:/12148/cb316586663|editorial=apud G. Angelerium|data=1595|lloc=Venetiis|nom=Arnold|cognom=Wion}}</ref> a la [[Biblioteca Vaticana]] i a la [[Biblioteca Reial de Bèlgica]].<ref>{{Ref-web|títol=Lignum vitae Seu Religionis D. Benedicti initia autore Arn. Wion|url=https://opac.kbr.be/Library/doc/SYRACUSE/17328362/lignum-vitae-seu-religionis-d-benedicti-initia-autore-arn-wion|consulta=2023-05-08|llengua=nl|editor=Biblioteca Reial de Bèlgica}}</ref>
 
Val a dir que, malgrat els segles transcorreguts des de la publicació i la popularitat que ha assolit la profecia, l'Església no se'n ha pronunciat mai, ni a favor ni en contra, de la seva validesa. Molts autors posen en dubte l'autoria real de Malaquies, i l'atribueixen a algun autor del {{segle|XVI}}, i n'és un dels més assenyalats Onofre Panvini (1529-1568), un altre historiador eclesiàstic i Alfonso Chacón.<ref name=":2" /> Segons J.M. Iguartua, el document va ser escrit molt probablement entre el 1557 i el 1595.{{sfn| Iguartua|1976}}{{sfn| Iguartua|1978}}
Línia 250:
|112 (?) || [[Papa Francesc|Francesc]] || 2013 || ||
|-
|113 (?) || Pere II<ref name=":5">{{ref-llibre| títol = Gran Enciclopèdia Catalana| capítol = profecies de Malaquies| editorial= Grup Enciclopèdida| obra= Gran Enciclopèdia Catalana| urlcapítol =https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/profecies-de-malaquies}}</ref>|| ? || ||
|}