Abdó i Senén: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correccions diverses històriques i d'expressió no pertinents a l'article. |
Correccions en la redacció, neteja d'expressions no històriques en relació amb l'article i correcció de puntuació: per exemple, afegiment de punts a final de línia. |
||
Línia 18:
Els '''sants Abdó i Senén''' (o '''Abdó i Senent''') (? - c. [[254]]), en diversos [[calendari]]s i [[martirologi]]s antics '''Abdo''', '''Abdus''', i '''Sennes''', '''Sennis''', '''Zennen''' són reconeguts sants per l'[[Església Catòlica Romana]], i la seua festa se celebra el [[30 de juliol]].<ref>''Martyrologium Romanum'' (Libreria Editrice Vaticana, 2001 {{ISBN|88-209-7210-7}})</ref> A algunes localitats se celebra el [[20 de març]] o el primer [[diumenge]] de [[maig]].<ref>{{ref-llibre|cognom=Holweck|nom=Frederick George|títol=A biographical dictionary of the saints: with a general introduction on hagiology|url= http://books.google.cat/books?id=qXBEPgAACAAJ|any=1991| editorial=Omnigraphics|llengua=anglès|isbn=9781558888463}}</ref>
Aquests sants van ser, juntament amb [[sant Galderic]], els primers patrons dels llauradors i pagesos, sobretot dels hortolans, ja al segle XII, sent a partir del {{segle|XVII|s}} substituïts progressivament per [[Isidre el Llaurador|Sant Isidre,]] a partir de la penetració cultural i política castellana.<ref>{{Ref-web|url= http://www.fundaciosantgalderic.cat/santgalderic/altres-patrons-pagesos|títol=Altres patrons pagesos| editor=Fundació Terrassenca Sant Galderic}}</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.levante-emv.com/valencia/2012/09/02/els-sants-pedra-i-tempestat/932732.html|títol=Els Sants de la Pedra i la Tempestat|llengua=castellà| editor=Levante-EMV}}</ref> Cal dir que també es troben arreu de la Mediterrània
La seva popularitat a les terres de parla catalana fa que també rebin altres denominacions com '''sant Nin i sant Non''', els ''sants de la Pedra'' o, a Mallorca, sant No i sant Ne.<ref>{{Ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0000163.xml|títol=Abdó (sant) {{!}} enciclopèdia.cat| consulta=2017-02-02}}</ref>
Línia 27:
Les seues cròniques, escrites majoritàriament abans del {{segle|IX}}, i el beat [[Jaume de Voràgine]] a la seva ''[[Llegenda Àuria]]'',<ref name="Voragine"/> els descriuen com a prínceps perses i cavallers principals, que, essent cristians, s'ocupaven de donar sepultura als cossos dels qui, amb la seva mort, havien assolit la vida eterna.<ref name=:0>{{Ref-llibre|edició=1. ed|títol=Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya.|url= https://www.worldcat.org/oclc/49576886| editorial=Generalitat de Catalunya|data=1998-2001|lloc=Barcelona|isbn=84-393-4612-3|pàgines=3}}</ref>
L'emperador [[Deci (emperador romà)|Deci]] manà agafar-los el 247 dC i guardar amb altres perses que ja tenia captius, entrant amb ells a Roma amb gran magnificència. Després feu que [[Claudi]], pontífex del [[Capitoli]], exhortés Abdó i en Senén perquè adoressin ídols; però ells, amb gran resolució, li respongueren que només Jesucrist reconeixien per Déu, i a Ell havien ofert el sacrifici de si mateixos. Els fuetejaren cruelment amb plomades, i, despullats en l'amfiteatre, deixaren anar contra ells tres ferotges lleons i quatre ossos que es llençaren als peus dels sants màrtirs, encerclant-los i protegint-los. El jutge [[Valerià I|Valerià]], atribuint aquest miracle a art màgica, menà que allí mateix els destrossessin: foren traslladats davant una imatge del Sol on foren degollats.<ref name="Voragine">{{ref-llibre|cognom=de Voragine|nom=Jacobus |cognom2=Rebull|nom2=Nolasc |títol=Llegenda àuria|url= http://books.google.cat/books?id=CA0mAQAAIAAJ| consulta=2 d'agost de 2011|any=1976| editorial=Olot}}, p. 422</ref> Van ser martiritzats l'any 250
== Devoció ==
Es diu que els seus cossos van ser soterrats per un subdiaca, Quirí, i traslladats durant el regnat de Constantí fins al cementeri de Poncià, prop de les portes de [[Roma]]. Un fresc trobat al [[sarcòfag]] que conté les seues restes els representa rebent corones de mans de [[Crist]]. Segons Martigny, aquest [[fresc]] data del {{segle|VII|s}}.
En l'indret on es diu que van ser enterrats s'hi construí una basílica. Des d'allà le culte va arribar a Orient, Itàlia, França i
== Relíquies ==
Línia 54:
Obresː
* Pintures murals de l'absis de la capella de Berzé-la-Ville. Segle XII.
* Altar major de la [[catedral de Parma]]. (Segles XII-XIII).
* Reliquier de Sant Abdó i Sant Senén, de la Confraria
* [[Retaule dels sants Abdó i Senén]] de [[Jaume Huguet]]. 1460. Església de Sant Pere de Terrassa.
* Taula procedent de l'església de [[Església de Sant Miquel de Montblanc|Sant Miquel de Montblanc]] conservada al [[Museu Diocesà de Tarragona]] i atribuïda a [[Joan de Rua]] (Mestre de Cervera). S. XV.
* Bustos reliquier de Sant Abdó i Sant Senén. S. XVII. ([[MUHBA]]) Deuen provenir de la basílica de Santa Maria del Pi o hi tenen relació?
* Retaule a l'església de [[Sant Ponç de Prades]]. S. XVII.
* Retaule de Sant Abdó i Sant Senén, obra de [[Llàtzer Tramulles]] a l'[[Abadia de Santa Maria d'Arles]].
== Vegeu també ==
Línia 72:
* Aquest article incorpora texts en [[domini públic]] de l'[[Enciclopèdia Catòlica]] de [[1913]].
* BRUGADA, Martirià (2004). ''[http://books.google.cat/books?id=Qr2ndkGjcy8C&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false Abdón i Senén, Damunt la pedra ferma]''. Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica (Col·lecció sants i santes n. 96, maig 2004). S'edita en català i en castellà
*
* SISTAC ZANUY, Joséː ''Vida, culto y floklore de los santos Abdón y Senén''. Barcelonaː [[Editorial Sopena]]. [[Ramón Sopena López]], 1948
| |||