Occità: diferència entre les revisions

[[Jùli Rounjat|Juli Ronjat]] la va caracteritzar així atenent-se a 19 criteris lingüístics: onze de [[fonètica|fonètics]], cinc de [[Morfologia (lingüística)|morfològics]], un de [[sintaxi|sintàctic]] i dos de morfològics. El nom de la llengua, ''occità'', aparegut cap al [[1290]], ve d'''òc'' (pronunciat [ɔ(k)]) del [[llatí]] ''hoc'' ("això"), que ve a dir "sí" en occità, i més exactament dels termes següents que [[Dant]] va crear a la fi del segle XIII: la "llengua d'oc" (l'occità) en contrast a la "llenga d'oïl" (el [[francès]]) i la "llengua de si" (l'[[italià]]). En català medieval la partícula afirmativa també era ''hoc'' (''òc''). Es considera que la [[llenguadocià|variant llenguadociana]] de l'occità és la parla més properapròxima al [[català]] que existeix.