Partit Popular del Tirol del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 29:
El 1958 el SVP va presentar un projecte de nou estatut d’autonomia al parlament italià, que inclou la reivindicació d’una regió única i competències legislatives i executives en 32 matèries, així com proporcionalitat ètnica a tots els cossos de l’administració, així com paritat plena entre l’italià i l’alemany. Roma ho va rebutjar, i també es negà a admetre la mediació austríaca. El 1959 el SVP va retirar la col·laboració amb la DCI al govern regional, mentre que el 1960 Àustria va dur la qüestió a l’ea General de l’[[ONU]]. El SVP obtingué el 63,9 % a les [[eleccions regionals de Trentino-Tirol del Sud de 1960|eleccions regionals de 1960]] i el 1962 comptava amb 12.000 afiliats.
 
El 27 de gener del 1961 l’ONU va dictar la Resolució 1497/XV que obligava Itàlia a renegociar el tractat De Gasperi-Gruber. El 13 de setembre es nomenà una Comissió d’Estudi que investigués el problema sobre el terreny, de la que en formaran part els membres del SVP [[Toni Ebner]], [[Karl Mitterdorfer]], [[Roland Riz]], Luis Sand, Karl Tinzl i [[Silvius Magnago]]. El 10 d’abril del 1964 aquesta comissió va decidir l’inici de negociacions entre el cap sudtirolès Silvius Magnago i el primer ministre italià, [[Aldo Moro]]. El setembre del 1966 Silvius Magnago (SVP) va arribar a un acord amb el govern italiài talià, i el 22 de març del 1967 va acceptar una proposta nova d’autonomia del parlament italià. L'acord definitiu no s'assoliria fins desembre de 1969, de manera que el gener de 1970 s'aprovaren noves mesures autonòmiques i a favor del bilingüisme oficial, i el 1972 una secció del Tribunal de Justícia de Roma. Tot això el va consolidar com a força de masses, de manera que el 1978 tenia 68.000 afiliats.
 
Durant els anys 1990 el partit es mantingué en la mateixa línia, i fins i tot un dels seus caps, [[Michael Ebner]], assolí l'acta de diputat al [[Parlament Europeu]] el 1994. En la tardor de [[2003]], el SVP va vèncer les [[eleccions]] provincials de la Província Autònoma de Bozen amb majoria absoluta, perdent no obstant això un nombre significatiu de [[Vot (Eleccions)|vots]], sobretot en les zones rurals. Pertanyen al Südtiroler Volkspartei 100 dels 116 [[alcalde]]s dels municipis de l'Alt Adigio i també el president de la província i la ''Giunta regionale'' del [[Trentino - Tirol del Sud]], [[Luis Durnwalder]], a més dels presidents de 2 de les 5 circumscripcions de [[Bozen]]. A les [[eleccions europees de 2004]] va ser triat representant del SVP [[Michael Ebner]]. En [[2005]] el SVP, aliat de el [[centre polític|centre]]-[[esquerra política|esquerra]], va resultar ser el primer partit a Bozen i va contribuir de manera decisiva a l'elecció de l'alcalde [[Luigi Spagnolli]], que es va presentar com candidat de [[L'Unione]]. En vista a les eleccions polítiques del [[2006]] només presenta les llistes a la [[Cambra dels Diputats]] i en la circumscripció de Bozen per al [[Senat d'Itàlia]], en aliança amb L'Unione.
Durant els anys 1990 el partit es mantingué en la mateixa línia, i fins i tot un dels seus caps, [[Michael Ebner]], assolí l'acta de diputat al [[Parlament Europeu]] el 1994.
 
=== Escissions ===