Estil musical: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Els '''estils musicals''' són categories que contenen músiques amb un nombre remarcable i suficient de similituds relatives a la seva sonoritat; són categorie...».
 
Cap resum de modificació
Línia 25:
Una primera categorització ve donada per la cronologia i per components geogràfics. Sobretot en la [[música clàssica]] es treballa sobretot amb una classificació d'estils per períodes: [[música medieval]], [[música renaixentista|música del Renaixement]], [[música barroca]], [[música del classicisme]], [[música romàntica]], [[música impressionista]], i les diverses denominacions dels estils que s'han succeït al llarg dels segles [[segle XX|XX]] i [[segle XXI|XXI]]. També en el terreny de la [[música popular]] o moderna, la majoria de denominacions d'estil ens remeten a l'època en què va sorgir aquell estil, sense perjudici que posteriorment altres autors o grups hagin continuat fent noves creacions cercant aquella sonoritat, a base d'emprar els mateixos instruments i veus, i les mateixes tècniques compositives i interpretatives. Així succeeix amb el [[bebop]], el [[hard bop]] i el [[cool jazz]] en el terreny del jazz, o el [[soul]], la música [[disco]] o el [[house]] en un altre terreny.
 
També és cert que el component geogràfic té la seva importància. Encara dins de la música popular, així succeeix en els estils de la [[música llatina]] que inclou músiques tan diverses com la [[salsa]] o la [[samba]]; quelcom semblant podem trobar dins del que alguns anomenen ''música mediterrània''. Semblantment succeeix en la música clàssica i en la música antiga. Així, per exemple, enper elreferir-se a la música del període del [[música barroca|Barroc]] en què la música que es fa a [[Itàlia]] és molt diferent de la que es fa a [[França]] o a [[Anglaterra]], o a [[Alemanya]] -on s'acaba fent una síntesi de les dues primeres- és habitual emprar les expressions '''estil barroc francès''' i '''estil barroc italià''' o directament '''estil francès''' i '''estil italià''', segons el context.
 
Com s'ha dit, aquestes similituds poden ser enteses a nivells diferents. per això, dins de denominacions d'estil genèriques com puguin ser la de [[Classicisme]] o la de [[Heavy Metal]], i especialment quan hom té un cert grau de coneixement de l'estil, és fàcil establir diferencies pel que fa als [[autor]]s o als grups musicals (segons que parlem de música clàssica o popular): l'estil de [[Mozart]] no és el de [[Haydn]], com el de [[Metallica]] o és el d'[[Iron Maiden]]. En ocasions, alguns autors o grups comparteixen unes similituds estilístiques que permeten fer un subgrup. Així, dintre de la [[música del classicisme]], [[Haydn]] i [[Mozart]], malgrat les seves diferències, comparteixen trets estilístics de la denominada ''escola de Viena'' o [[Classicisme Vienès]], mentre que l'obra de [[Luigi Boccherini]], tot i que té els trets fonamentals del classicisme, no pertany a l'escola de Viena. Sobretot en música clàssica la denominació d'[[escola]] és una categoria que permet agrupar un cert nombre de [[compositor]]s que comparteixen uns certs trets estilístics. Finalment, encara, i especialment en el cas d'autors que han compost al llarg de molts anys i/o ho han en direccions molt diferents, s'arriba a parlar de l'estil dels seus primers anys, o del seu darrer estil, o de l'estil d'un determinat període de la seva vida. Un exemple d'això seria [[Igor Stravinski]].
 
== Referències ==
 
Robert Pascall. "Style." Grove Music Online. Oxford Music Online. 24 de novembre de 2008 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/27041>.
 
[[Categoria: Història de la música]]
[[Categoria: Teoria de la música]]