Falcata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m canvis ortogràfics |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Falcata íbera (M.A.N. Madrid) 01.jpg|thumb|right|330px|Una falcata del [[segle IV aC]]]]
Una '''falcata''' és un tipus d'[[espasa]] de [[ferro]] originària d'[[Península Ibèrica|Ibèria]], i relacionada amb les poblacions indígenes ibèriques anteriors a la [[conquesta romana]], probablement desenvolupada per les [[celtes|tribus celtes]] que es van assentar al nord de la [[Península Ibèrica|península]]. Les seves dimensions són similars al [[gladius]], l'espasa curta romana, amb aproximadament mig metre de fulla; possiblement hauria influït en els dissenys posteriors del gladius, especialment en el gladius hispaniensis, l'evolució del qual estendria fins a la característica forma recta de la fulla. De tota manera és possible que aquesta influència sobre les armes curtes romanes vingués donada per l'[[espasa d'antenes]], també freqüent a la Ibèria
Malgrat que la seva forma suggereix que s'usava com a arma de tall, la freqüent presència de contratall als exemplars recuperats (el tall de la vora contrària al tall principal, que ocupa prop del terç més pròxim a la punta) sembla apuntar que també era possible el seu ús com a arma d'estocada.
La qualitat de l'acer que servia per a la construcció de les armes hispàniques va ser lloada pels cronistes romans, que van quedar sorpresos per la seva capacitat de tall i la seva flexibilitat, una de les característiques més preuades i cercades en la manufactura
La fulla presentava de vegades estries al tall no tallant, que permetrien alleugerir el pes de l'arma, així com decorar-la en damasquinatge o atauxia, omplint les incisions realitzades a la full prèviament amb fils de [[plata]]. Un bell exemple d'aquesta tècnica pot constatar-se en la ''falcata d'Almedinilla''.
|