Catedral de Sant Ponç de Tomièiras: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Desfets els canvis en la revisió 1912414 de Rafa |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Més endavant hom li va atorgar la categoria de catedral i ara és l'església paroquial de la població.
==Història==
[[Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres exterior.jpg|180px|thumb|Antiga façana de l'església]]Aquesta abadia benedictina es va fundar el 936 per voluntat del comte [[Ramon III Ponç I de Tolosa|Ramon III]] de [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] i la seva esposa Garsenda. Al lloc on es va aixecar l'abadia ja hi havia un centre de culte dedicat a [[sant Martí de Tours|Sant Martí]], però el nou monestir es va posar sota l'advocació de [[sant Ponç]], martiritzat a Cimiez ([[Niça]]) el 257, les relíquies del qual es van portar a aquest lloc en 937. En aquesta fundació hi van participar monjos vinguts de l'abadia de [[Sant Guerau d'Orlhac]] ([[Alvèrnia]]).
L'abadia va anar aconseguint una gran importància i la seva influència fou considerable. Sobretot a partir del 1061, sota la direcció de l’abat Frotard; en aquesta època va reunir sota la seva direcció altres monestirs, sobretot a la zona catalana: [[Sant Martí de Les]] (a partir de 1070), [[Sant Benet de Bages]] (1074), [[Monestir de Sant Cugat|Sant Cugat del Vallès]] (1089), [[Monestir de Sant Pere de Rodes|Sant Pere de Rodes]]...
[[Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres cathedrale portail 01.JPG|250px|left|thumb|Restes de la portada antiga, ara tapiada]]Aquesta època d'esplendor va ajudar que es pogués refer l'església primitiva que s'havia quedat petita, aquesta nova construcció fou inaugurada pel papa [[Urbà II]] el 1096, quan encara no era acabada. Aquesta església fou renovada de nou a conseqüència de la seva destrucció el 1170 deguda a Roger Trencavell, que va sotmetre l'abadia a pillatge, i sembla que va afectar tant a l'església com les altres dependències monàstiques.
Una butlla papal de [[Joan XXII]], del 1318, va fer que Sant Ponç esdevingués seu episcopal, l'abat Pere Roger va passar a ser el primer bisbe de la diòcesi. A finals del segle XV hom treballa en la construcció d'una nova capçalera de l'església, però el 1567 el lloc és atacat pels protestants que tornen a deixar els edificis en ruïnes. Les obres de reconstrucció es van seguir en els decennis següents. En aquests treballs es va capgirar l'orientació de l'església (1716), el cor es va desplaçar a la nau i al lloc de la capçalera enrunada es va aixecar la nova façana, el mobiliari interior es va refer a la mateixa època (segle XVIII).
El 1790 va perdre la condició de catedral i els edificis annexes també van desaparèixer. Es va restaurar entre el 1839 i 1841.
<gallery>
Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres cathedrale porte morts.JPG|La ''Porta dels Morts''
Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres Sol.jpg|''Porta dels Morts''. Relleu del ''Sol''
Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres Lluna.jpg|''Porta dels Morts''. Relleu de la ''Lluna''
</gallery>
==Els edificis==
[[Fitxer:Saint-Pons-de-Thomieres interior 2.jpg|250px|thumb|Interior de l'església]]L'església es conserva amb les modificacions que es van anar fent en el decurs del temps, però el gruix de la construcció (una església de nau única) és del segle XII. A la façana occidental es conserva un portal (la ''Porta dels Morts'', denominada així perquè comunicava amb el cementiri) romànic decorat amb arquivoltes i la representació del ''Sol'' i de la ''Lluna''. A l'antiga façana, es conserven dos timpans en mal estat, corresponents a l'antiga portada ara tapiada, amb la representació del ''Sant sopar'' i de l'''Ascensió'' per una banda i de la ''Crucifixió'' per l'altra.
No queda cap rastre del claustre romànic,que es va perdre en el saqueig dels protestants, tot i que molts capitells es conserven dispersos en diverses col·leccions, especialment al [[Museu del Louvre]]<ref>[http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=971 Capitell amb àngels, al Louvre]</ref><ref>[http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=972 Capitell amb els Evangelistes, al Louvre]</ref><ref>[http://cartelfr.louvre.fr/cartelfr/visite?srv=car_not_frame&idNotice=975 Capitell amb l'''Enterrament de Crist'', al Louvre]</ref> i al [[Museu dels Agustins de Tolosa]] de Llenguadoc.
<gallery>
Fitxer :Agustins de Toulouse chapiteau Saint Pons 1.jpg|''Crucifixió''. Capitell del claustre al Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc
Fitxer :Agustins de Toulouse chapiteau Saint Pons 2.jpg|''Mare de Déu''. Revers del capitell del Museu dels Agustins de Tolosa de Llenguadoc
</gallery>
==Referències==
{{referències}}
==Bibliografia==
JACQUES LUGAND. Languedoc Roman. Zodiaque. La Pierre-qui-vire, 1975
{{Coor title dms|43|29|20.01|N|2|45|32.65|E|type:landmark_region:FR}}
[[Categoria:Monestirs romànics de França|Tomeres]]
| |||