Senyoria d'Albarrasí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: an:Señoría d'Albarrazín
Lo mateix que abans.
Línia 15:
La [[Senyoria d'Albarrasí]] fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el [[Regne d'Aragó]] i la [[Corona de Castella]], creada a partir de l'antiga antiga [[Taifa d'Albarrasí|taifa islàmica d'Albarrasí]], creada per la dinastia bereber del [[Banū Razín]].
 
Aproximadament al [[1167]], enmig de l'enfrontament entre els [[almoràvit]]s balensiyans i els invasora [[almohade]]s, el rei [[Muhammad ibn 'Abd Allāh ibn Sa'd ibn Mardāniš]], un aristòcrata muladí apellat pels cristians com el rei Llop, decidí cedir la [[Taifa d'Albarrasí]] a un feudatari del rei [[Sanç VI de Navarra]], el Senyor d'[[Estella]] [[Pero Ruiz de d'Açagra]], com a recompensa per l'ajut que l'[[almoràvit]] havia rebut dels navarresos en la seva lluita contra [[Alfons VIII de Castella]] i [[Alfons I d'Aragó]].
 
Al [[1172]] [[Pero Ruiz de d'Açagra]] aconseguí que la Senyoria d'Albarrasí esdevingués seu episcopal, consolidat d'eixa manera la seva independència respecte dels dos regnes cristians veins.
 
Al [[1220]], la Senyoria d'Albarrasí esdevingué un dels escenaris de la [[Primera revolta nobiliària contra Jaume I d'Aragó]] protagonitzada per [[Rodrigo de Liçana]] amb el recolzament de [[Pero Ferrandes de Açagra]], senyor d'Albarrasí. El rei Jaume I decidí assetjar [[Albarrasí]] però el setge hagué d'ésser alçat en no rebre el suport de la noblesa. Però la col·laboració dels Açagra a Jaume I durant la conquesta de València els reconcil·lià novament amb el rei d'Aragó.