Obre el menú principal

Canvis

m
Categoria:Personatges de la Franja de Ponent
'''Antonio Ricardos Carrillo de Barnús''' ([[Barbastre]], [[1727]] - [[Madrid]] [[1794]]) va ser un militar espanyol, pertanyent al grup d'Aranda (''partit aragonès'') i admirador dels enciclopedistes.
 
Fill de militar, va sobresortir, des de primerenc, com oficial de cavalleria en el regiment de Cavalleria de Malta que comandava el seu pare, i del que com a noble, va ser capità començada la seva adolescència.
 
Durant la [[Guerra de Successió Austríaca]] va prendre part en les batalles de [[Piacenza]] i el riu [[Tedone]], destacant fins al punt de succeir al seu pare en el comandament del regiment, amb setze anys d'edat.
 
Va combatre en la [[guerra dels Set Anys]], participant en la invasió del nord de [[Portugal]], aconseguint el rang de [[general]], i després es va dedicar a estudiar l'organització militar [[prússia|prussiana]], que li va valer ser enviat per [[Carles III d'Espanya]] a reorganitzar el dispositiu militar de [[Nova Espanya]].
 
En [[1768]] va ser membre de la comissió per a establiment dels límits exactes entre Espanya i França, i va aconseguir per a ell una Encomana de Santiago. Cofundador de la Reial Societat Econòmica de Madrid, arribat a [[tinent general]] i inspector de Cavalleria, va crear el Col·legi Militar d'Ocaña, on va introduir nous mètodes de formació moderna per a l'oficialitat de l'Arma. La Inquisició no el va acossar i va haver de deixar-ho, rebent una modesta destinació al capdavant de l'exèrcit a Guipúscoa.
 
Quan el [[Regne d'Espanya]] va declarar la guerra a la [[Primera República Francesa|República Francesa]], després de l'execució de [[Lluís XVI de França]], [[Manuel Godoy]] es va assessorar d'ell i [[Carles IV d'Espanya]] el va promoure el 1793 a Capità General de Catalunya, amb competències de governador del Principat, en la condició del qual va prendre el comandament de l'exèrcit per a envair el [[Rosselló]] durant la [[Guerra Gran]]. Entre abril i setembre va prendre [[Arles]] i la vall del riu [[Tec]] vencent, per les seves condicions d'estrateg i tàctic, en la [[batalla del Mas Deu]] i en la [[batalla de Trullars]]. El seu rival, el general [[Luc Siméon Auguste Dagobert|Dagobert]], no va poder amb ell, tot i que els espanyols van haver de retirar-se amb 20.000 homes i 106 peces artilleria. Sense mitjans per a continuar una campanya que va arribar ressonància europea, torna a [[Madrid]], per a exigir suport a Godoy. Estant en la gestió, mor en 1794. Des d'aquest moment, la guerra al Pirineu oriental comença a canviar de rumb per les armes espanyoles, mancades d'un cap que pogués suplir les virtuts humanes i professionals de Ricardos.
[[Categoria:Guerra Gran|Ricardos]]
[[Categoria:Militars espanyols|Ricardos]]
[[Categoria:AragonesosPersonatges de la Franja de Ponent|Ricardos]]
 
[[es:Antonio Ricardos]]
219.983

modificacions