Brac de Weimar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 82:
La teoria avui acredita que prové de [[França]] i indirectament del nord de [[Àfrica]]. Es pensa això pel color del *pelaje, similar al de la raça de Saint Louis. El color gris és una característica hereditària recessiva, pel que es deduïx que va ser seleccionat per a obtenir-lo. El cap amb l'os occipital lleugerament pronunciat, igual que l'implant de les orelles, estan presents també en el gos gris de Saint Louis.
 
La cua no tallada té una curvatura particular que recorda a la cua dedel el [[Saluki]]. L'excepcional olfacte, pot ser considerat una característica heretada dels antics Leithund de Tràcia, que ens transporten a un moment anterior de la creació de la [[República de Weimar]].
 
En el segle XIII, Lluís IX de França, tornant d'una croada al nord d'Àfrica, portporta exemplars deldels que després lse'hil va cridaranomenar el gos gris de Saint Louis, molt utilitzat a França per al rastrejo i captura de peces en els boscos. Aquesta raça no convivia amb els altres gossos, vivia amb els seus amoscuidadors, la qual cosa pot explicar la unió amb home i la necessitat d'estar en família dels ''Weimaraners'' actuals.
 
En el segle XV, altres gossos grisos van ser duts a Europa des d'Àsia. Finalment el Gran Duc Carl August, un apassionat de tot gos de caça, selecciona la raça, cerca i troba velles línies franceses, i seguint la tendència de l'època, un gos versàtil i àgil, i les creua probablement amb pointers espanyols i algunes altres races. D'aquestesaquests creuescreuaments sorgeix el Weimarià de pèl llarg, que va ser acceptat oficialment pel club alemany en 1935.
 
A finsfinals del segle dinou, el ''Weimaraner'' era el rei dels gossos de [[caça]], era un gos tímid i una miqueta temerós, que havia de ser tractat bé i amb dolçor, parlant-li en to baix. En el 1882 el ''Brac de Weimar'' era ja una raça ben coneguda i afirmada gràcies a la seva versatilitat. Era usat pels caçadors professionals i guàrdies forestals. El reconeixement oficial de la [[raça]] no va ser simple d'obtenir, però finalment en 1897 neix el Club Alemany.
 
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], la zona americana havia prohibit la caça i la possessió de les armes de foc, i és per això que molts Weimarians van ser exportats. En 1951 es va reprendre la selecció basant-se en un estàndard i rendiment en el camp.
 
Per molts anys es van fer suposicions de l'origen d'aquesta raça, avaluant que van ser el resultat de creues amb Kurzhaar, Bloodhound, Pointer, i fins a una mutació genètica del Kurzhaar. Avui l'origen és més clar, gràcies als estudis dels apassionats d'aquesta raça, a pintures de l'època i a l'estudi de la genètica del color. L'exportació després de la Segona Guerra Mundial, explica el boom en [[Estats Units]] de la raça.
 
L'exportació després de la Segona Guerra Mundial, explica el boom en [[Estats Units]] de la raça. Avui els coneixem com els ''fantasmes de plata'' o ''fantasmes grisos'' gràcies als soldats americans que els veien passar movent-se elegantment pels camps alemanys.
Per molts anys es van fer suposicions de l'origen d'aquesta raça, avaluant que van ser el resultat de creues amb Kurzhaar, Bloodhound, Pointer, i fins a una mutació genètica del Kurzhaar. Avui l'origen és més clar, gràcies als estudis dels apassionats d'aquesta raça, a pintures de l'època i a l'estudi de la genètica del color. L'exportació després de la Segona Guerra Mundial, explica el boom en [[Estats Units]] de la raça.
 
El veritable desenvolupament de la raça va anar en els anys 50, quan el ''Weimaraner'' va ser considerat un gos de bon gust, d'alta classe, de ''d'intel·ligència gairebé humana''. Alguns exemplars van acompanyar a [[Grace Kelly]], [[Eisenhower]], i a Roy Rogers.
Avui els coneixem com els ''fantasmes de plata'' o ''fantasmes grisos'' gràcies als soldats americans que els veien passar movent-se elegantment pels camps alemanys.
 
El veritable desenvolupament de la raça va anar en els anys 50, quan el ''Weimaraner'' va ser considerat un gos de bon gust, d'alta classe, de ''intel·ligència gairebé humana''. Alguns exemplars van acompanyar a [[Grace Kelly]], [[Eisenhower]], i a Roy Rogers.
 
En els Estats Units la raça és revaloritzada en tots els sentits: rastrejo, captura de presa, gos guia, narcotràfic, guarda, agility i gos de companyia.