Diferència entre revisions de la pàgina «Fitna de l'Àndalus»

cap resum d'edició
m (Robot substituint el text: (-Imatge: +Fitxer:, -Image: +Fitxer:, -Imagen: +Fitxer:))
dates= [[1008]]–[[1013]]|
escenari= [[Al-Àndalus]]|
resultat= Victòria [[berbers|berber]]<br/>Cessions territorials al [[Comtat de Castella]]|
bàndol1=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] Amirites<br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Comtat de Barcelona]] <br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Comtat d'Urgell]] <br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Comtat d'Empúries]]|
bàndol2=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[berberberbers]]s <br/> [[Fitxer:Escudo de Castilla.svg|15px]] [[Comtat de Castella]]|
comandant1=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Muhàmmad II al-Mahdí]] <br/>[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Wadih]] <br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Ramon Borrell]] <br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Ermengol I d'Urgell]] <br/>[[Fitxer:Armas de Aragon.png|15px]] [[Hug I d'Empúries]]|
comandant2=[[Fitxer:Allah.svg|15px]] [[Sulayman al-Mustaín]]<br/> [[Fitxer:Escudo de Castilla.svg|15px]] [[Sanç I Garcia de Castella|Sanç I Garcia]]|
{{Fitna}}
{{FixHTML|end}}
La '''fitna''' fou una [[guerra civil]] pel tron del [[califat de Còrdova]] que es desencadenà a principis del [[Segle XI]] entre els [[àrab]]s, partidaris del califa [[Hixem II]], els [[berberberbers]]s que donaven suport a [[Sulaiman al-Mustain]], i els successors d'[[Almansor]], que donaven suport al fill d'aquest, [[Muhàmmad II al-Mahdí]].
 
==Antecedents==
En la primavera del [[713]] [[Abd-al-Aziz ibn Mussa]] firmava un pacte de capitulació amb [[Teodomir]] que reconeixia la sobirania islàmica i passava administrar un ampli territori que abastava les conques dels rius [[Segura]] i [[Vinalopó]], la futura [[kura de Tudmir]], amb el seu centre a [[Oriola]]. Aquest és el punt de partida de la islamització del [[Xarq al-Andalus]], per la costa mediterrània ibèrica. El [[773]], Abderramán I proclama l'[[Emirat de Còrdova]], independitzant políticament als musulmans d'[[Al-Andalus]] i finalment [[Abd al-Rahman III]] s'autoproclamà [[califa]], cap polític i religiós dels [[musulmans]] i successor de [[Mahoma]], basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta (branca [[omeia]]), haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord [[península Ibèrica|peninsular]] i la creació del [[Califat fatimita]] en [[Egipte]] oposat als califes [[abbàssida|abbàssides]] de [[Bagdad]].
 
El [[califat de Còrdova]] acabà en el [[1009]] amb la fitna (guerra civil) pel tron que es desencadenà entre els [[àrab]]s, partidaris de l'últim califa legítim [[Hixem II]], els [[berberberbers]]s que donaven suport a [[Sulayman al-Mustaín]], i els [[amirites]], successors de l'hayib [[Almansor]], que donaven suport al fill d'aquest, [[Muhammad ben Hisham al-Mahdi]].
 
==La Fitna==
===Àrabs contra amirites (1008-1009)===
[[Abd al-Rahman ben Muhammad]] ''Sanxuelo'', hadjib del [[califa]] [[Hixem II]], estava poc dotat pel comandament però va obligar al califa a nomenar-lo com hereu a la corona el novembre del [[1008]], guanyant-se l'oposició popular per les seves tendències [[berberberbers|berberòfiles]]òfiles. A l'hivern, contra tota lògica, va decidir sortir en expedició contra el [[regne de Lleó]], i l'oposició instigada per [[Muhammad ben Hisham al-Mahdi]], oncle del califa, va organitzar una revolta amb suport del grup conegut com els meruanesos o marwanesos<ref>El partit dels alamerins, encara que neutral, va afavorir la deposició del hadjib donant suport al califa, però oposant-se a al-Mahdi ''el guiat per Deu''</ref> mentre el partit dels esclavons donava suport a Sanxuelo. Els rebels van obligar a Hixem II a abdicar proclamant califa a Muhammad ben Hisham al-Mahdi i es van apoderar de [[Madinat al-Zahra]] a finals del [[1008]] o principis del [[1009]].
 
''Sanxuelo'' encara disposava de l'exèrcit i finalment va decidir retornar a la capital per recuperar el poder, però de camí les seves forces el van abandonar i fou capturat prop de la ciutat per emissaris del nou califa, que el van matar el [[3 de març]] del [[1009]].
 
===Amirites contra berbers (1009-1013)===
Els [[berberberbers]]s liderats per [[Sulayman al-Mustaín]] es van oposar a [[Muhàmmad II al-Mahdí]] i els dos pretendents al califat es van dirigir a [[Burgos]] per demanar suport a [[Sanç I Garcia de Castella]], que finalment es va decidir per Sulayman a canvi de de la cessió immediata de territoris a la frontera del [[Duero]] (San Esteban, Clunia, Osma i Gorma), i la promesa de noves cessions (Castrobon, Meconia i Berlanga)<ref>{{en}}Peter C. Scales, ''The Fall of the Caliphate of Córdoba'', cap. 6 [http://books.google.es/books?id=m-Wvg__iHPAC&pg=PA199&lpg=PA199&dq=wadih+1009&source=bl&ots=arlKq4JRbS&sig=zOImlSObk6M-iQf91ZZKR30iT8A&hl=ca&sa=X&oi=book_result&resnum=2&ct=result#PPA198,M1]</ref> i passant per [[Madina Salim]] van derrotar a l'exèrcit de [[Wadih]], governador d'[[Al-Tagr Al-Awsat]] (''marca mitja'') a la [[batalla d'Al-Qulaiya]], per continuar en camí a [[Qurtuba]]. Muhammad va reforçar les defenses de la capital i va dirigir-se a l'encontre amb un exèrcit heterogeni amb molts reclutes sense formació militar, sent derrotat a la [[batalla de Qantish]] el [[5 de novembre]] del [[1009]], i els [[berberberbers]]s liderats per [[Sulayman al-Mustaín]] van entrar a Qurtuba deposant a Muhàmmad II al-Mahdí, que va fugir a [[Tulaytula]], on va seguir actuant com a Califa.
 
El 1010, Muhàmmad II al-Mahdí va rebre el suport de Wadih, que va anar a Tulaytula amb un exèrcit cristià de deu mil homes reclutat per [[Ramon Borrell]], [[comte de Barcelona]], [[Ermengol I]], [[comte d'Urgell]], i [[Hug I d'Empúries]]. La coalició va derrotar a Sulaiman a la [[batalla d'Aqbat al-Bakr]] i Muhammad II va recuperar Còrdova, tot i que Sulaiman al-Mustain va contraatacar a la [[Batalla del riu Guadiaro]], on va morir Ermengol I.
Usuari anònim