Diferència entre revisions de la pàgina «Úmar ibn Hafsun»

24 octets eliminats ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
[[Fitxer:Bobastro ruinas.jpg|thumb|300px|Ruïines de Bobastro]]
'''`Umar ibn Hafs ibn Ya`fār''', més conegut com a '''Omar'Umar ibn Hafsún''' o '''Omar Ben HafsúnHafsūn''', († [[918]]) va ser el cabdill d'una rebel·lió (880–918) contra l'Emirat [[Omeia]] de [[Còrdova]] ([[Emirat de Còrdova]]).
 
Omar'Umar Benibn HafsúnHafsūn va néixer en la regió de [[Ronda]], probablement en el lloc denominat "La Torrecilla", avui poble de [[Parauta]], en una família de terratinents [[muladí|muladins]] hisendats, procedents d'altra goda, hidalga, un dels avis del qual s'havia convertit a l'Islam. Segons l'historiador [[Isidro García Cigüenza]], l'origen del cognom d'OmarUmar era Hafs i a aquest se li va afegir el terme de "un" que entre els àrabs era distintiu de noblesa, quedant el cognom configurat en HafsúnHafsūn. De la mare d'Omar no se sap res; del pare sabem que va morir sota les urpes d'un ós; i dels seus germans, que un es deia Ayyub i l'altre Ja`far.
 
== Biografia ==
Era descendent de nobles [[visigot]]s, que després de l'establiment dels àrabs a la [[península Ibèrica]] van optar per seguir els ensenyaments de la [[Islam|llei corànica]], convertint-se així en els [[muladins]]. Va néixer en l'alqueria que els seus pares tenien en el poble de [[Parauta]], prop de [[Ronda]], encara que aquesta afirmació sobre el seu lloc de naixença entri en discussió amb els veïns de [[Júzcar]] per raons purament topogràfiques: l'[[alqueria]] era coneguda com l'alqueria de Torrichela i es trobava al costat del castell d'Autha, el que avui es coneix com Parauta, actualment pertanyent al terme de Júzcar, d'aquí la controvèrsia.
 
L'origen de com Omar es va convertir en guerriller, segons recull l'escriptor [[Jorge Alonso García]], està en un incident que li va ocórrersucceir quan va descobrir que un pastor berber li estava robant el bestiar al seu avi, Ja'far ibn Salim. Omar es va enfrontar a ell, matant-lo. Després d'aquest assassinat, Omar va haver d'amagar-se en la serra de l'Alt Guadalhorce, ([[Congost de los Gaitanes]]), refugiant-se en les ruïnes d'un vell castell que serà el l'inexpugnable [[Bobastro]], atès que ell sabia que seria perseguit pels justiciers berbers. Amb altres fugitius com ell, va començar a robar per les [[cora (divisió territorial)|corecores]]s de Rayya i Takoronna fins que va ser capturat pel [[valí]] de [[Màlaga]], que, desconeixent l'assassinat comès, només el va assotar. Llavors va decidir escapar al [[Àfrica del Nord|nord de Africal'Àfrica]], instalant-se a [[Tahart]] com a aprenent de sastre fins que, animat per un altre muladí, va decidir tornar el 880 aprofitant el creixent caos intern d'[[Alal-AndalusÀndalus]].
 
Amb el suport del seu oncle Muhadir va aconseguir reunir una partida de [[mossàrab]]s, muladins i fins i tot [[berbers]] descontentamentsdescontents amb l'aristocràcia d'origen àrab dominant, i donant mostres del que després fosseria provat en multitud de conteses, és a dir els seus grans dots d'estrateg militar, Omar'Umar, com primera mesura va reforçar i va millorar les defenses del castell de Bobastro, al nord de la [[província de Màlaga]], fent-lo pràcticament inexpugnable, com es demostraria al llarg dels més de quaranta anys que va resistir els envits dels [[Omeia]]. Les seves hosts es van fer molt poderoses i nombroses i lluitaven amb gran valentia en clara rebel·lia contra el poder dels [[Emirat de Còrdova|emirs de Còrdova]]. El seus soldat l'anomenaven afectuosament "El capità del gran nas". Allà per on passaven, les gents vitorejaven Omar i els seus homes, pel que el emir de Còrdova, [[Mohamed I de Còrdova|Muhammad I]], el va perdonar i el va prendre com guàrdia personal al seu servei i al costat del general [[Hashim ibn Abd al-Aziz]] va participar en dures batalles, com la de [[Pancorbo]], on va demostrar la seva valentia davant l'enemic.
 
Però lluny d'obtenir un reconeixement a la seva vàlua i a la dels seus homes, Omar'Umar era menyspreat i insultat pels alts mandataris de l'emirat, arribant fins i tot a faltar-los el menjar o quan la hi feien arribar, aquesta no reunia les mínimes condicions. Rebel·lant-se contra el emir, va conquistar un gran territori. La supremacia militar d'Omar es mostrava imparable; aquest grandiós desplegament militar liel va dur a apoderar-se de fortaleses com les d'Autha, [[Comares]] i [[Mijas]]. L'emir [[Al-Mundir de Còrdova|Al-Mundir]], fill de Muhammad, va manar el seu exèrcit, però només van recuperar [[Iznájar]], en 888, pel que l'emir en persona decidí partir al capdavant de les seves tropes i assetjar [[Archidona]] on els muladins es rendiren i foren executats els defensors mossàrabs. El mateix esdevingué a [[Priego de Còrdova|Priego]] que també és recuperada pels omeies.
 
Després d'aquestes victòries el l'emir va posar cèrcolsetge a [[Bobastro]], provocant que Ibnibn HafsúnHafsūn signés un pacte amb el rei: la seva rendició en canvi de l'amnistia, però va trencar la treva quan l'emir ja es retirava, pel que Al-Mundir va tornar al setge, emmalaltint i morint, succeint-lo el seu germà [[Abd Allah I de Còrdova|Abdallah]]. Durant l'emirat de Abdallah les rebel·lions internes a Al-Andalus es van succeir, Omar'Umar benibn HafsúnHafsūn va aprofitar per a signar aliances amb altres rebels i prendre [[Estepa (Sevilla)|Estepa]], [[Osuna]] i [[Écija]] el 889, conquistant [[Baena]] i massacrant als seus defensors, raó per la quequal Priego i la resta de la Subbètica es rendiren sense lluitar.
 
Les seves tropes arribaren a fer incursions prop de la capital, [[Còrdova]]. Era un ampli estat, des d'[[Elvira]] i [[Jaén]] per l'oest i per l'est fins a la regió de [[Sevilla]], i arribant fins i tot fins a Còrdova. En el zènit del seu poder, Omar'Umar Benibn HafsúnHafsūn dominava les províncies de [[província de Màlaga|Màlaga]] i [[província de Granada|Granada]] (on l'Emirat va haver de reconèixer-li oficialment com governador) i tenia intenses relacions amb els rebels de [[Jaén]]. En la seva lluita contra els Omeies liel van donarajudar sobretot els [[berbers]] i els [[mossàrab]]s. També va establir contactes amb [[Ifriquiya]] (Tunis, Líbia), primer amb els [[Aglabí|aglabins]] i després amb els seus vencedors, els [[fatimites]] que eren [[xïites]] malgrat que la població seguia la doctrina [[sunnita]], així com amb [[Badajoz]] i [[Saragossa]].
 
Al mateix temps instal·la un [[bisbe]] cristià a Bobastro i construeix allí una església convertint-se al [[cristianisme]] en l'any 899 i adoptant el nom de Samuel, i intentant també el reconeixement del seu estat pel rei asturià [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]]. L'Emirat va aconseguir aïllar-lilo en gran part formant una coalició amb els [[Banu Qasi]], una important família muladí a la [[Marca Superior]]. Abdallah el va derrotar el 16 de maig de l'any 891 a Poley (el nom àrab d'[[Aguilar]], situat al sud de la província de Còrdova) i allí va començar el seu declivi. El seu bateig li va restar partidaris, però va continuar la lluita des de la seva fortalesa de Bobastro, fins a la seva mort el 917. El seu fill Suleyman va poder sostenir Bobastro contra [[Abderraman III]] fins a 928. La rebel·lió va ser reprimida i el clan dels HafsúnHafsūn va haver d'anar-se a l'exili. A la seva filla, [[Santa Argentea]], és recordada per l'[[Església Catòlica]] com a verge i màrtir.
 
== Bibliografia ==
Usuari anònim