Diferència entre revisions de la pàgina «Dinastia sadita»

Desfets els canvis en la revisió 3206404 de CarlesVA necessari per a un reanomenament
(Desfets els canvis en la revisió 3205885 de 79.156.67.146 Canvi innecessari que produeix una redirecció)
(Desfets els canvis en la revisió 3206404 de CarlesVA necessari per a un reanomenament)
'''Sadita''' fou el nom donat als membres de la [[dinastia xerifiana]] que regnaren al [[Marroc]] del [[1542]] al [[1660]].
 
Fundada pel [[xeic]] [[Muhammad al-Mahdī]], que amb la presa l'any [[1523]] del sud marroquí als [[wattàssides]] i l'ocupació definitiva de [[Fes]] el [[1544]], inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d'origen [[berbers|berber]]. S'alià amb la corona de [[Castella]] per a fer front a l'expansió [[otomans|otomana]] des d'[[Algèria]]. Al-Mahdī fou assassinat per emissaris de [[Solimà el Magnífic]] l'any [[1557]], fet que va provocar lluites dinàstiques entre el [[mawlāy]] [[Muhammad]] i el seu oncle [[Abd al-Malik]] fins la intervenció [[Portugal|portuguesa]] i posterior [[batalla d'Alcazarquivir]] del [[1578]], on moriren el mawlāy Muhammad i [[Sebastià de Portugal]], sent proclamat soldà el fill d'Abd al-Malik, [[Ahmad al-Mansur]].
 
Amb Ahmad al-Mansur arriba el moment més esplendorós de la dinastia amb les conquestes de [[Tombouctou]] i [[Gogo]] l'any [[1591]], amb l'obertura del comerç transsaharià d'or i d'esclaus, fonamentalment, i l'inici del comerç amb la [[Gran Bretanya]]. Amb la mort d'al Mansur el [[1603]] es generà l'anarquia i la fragmentació del país fins la mort del darrer sadita assassinat el [[1660]], any en què s'inicià el poder dels [[xerifs]] de [[Tafilelt]].
Usuari anònim