Funj: diferència entre les revisions

El '''Funj''' foren un poble negroide que ocupava el sud de [[Núbia]] entre el [[Nil Blanc]] i el [[Nil BlancBlau]], i que es va establir allí abans del segle V procedent delde l'oest. Estaven emparentats amb els actuals [[Shilluk]] del sud del Sudan amb els que avui estan barrejats. Van assimilar lasels costums àrabs i religió musulmana amb facilitat i es van barrejar amb els àrabs mitjançant matrimonis mixtes.

Vers el [[1484]] Abdullah Jamma, que havia acumulat riqueses en el comerç per la [[Mar Roja]], va aconseguir el poder a les restes dels regnes de Makurru i Àloa (Makurru havia esclatat en petits regnes o entitats tribals i Àloa estava debilitat). Al cap de pocs anys els Funj van pujar del sud, es van fer amb el poder sota Amara Dunkas i van establir un regne que va tenir per capital a [[Senar]] o Sennar. Van governar la Núbia cristiana, inclòs la [[Gezira]], [[Butana]], [[Bayuda]], i el [[Kordufan]] fins el segle XIX. Al principi eren [[cristianisme|cristians]] però amb barreja d’animismed’[[animisme]], però el [[1523]] el seu rei va adoptar oficialment el [[islam]] i el regne va passar a ser un Sultanat. El regne d'Àloa fou ocupat i es van estendre per la regió. La frontera amb els otomans va quedar fixada i cada part es va abstindréabstindre d’envaird'envair l’altral'altra. En canvi van esclatar conflictes amb Axum o [[Aksum]]. La capital d'Aksum va passar a [[Gondar]], mesmés propera a territori Funj, per assegurar l’influenciala influència entre els petits regnes. Inicialment van combatre amb els seus parents [[Shilluk]] però mes tard s'hi van aliar per combatre junts als [[Dinka]]. Abans del 1600 els antics prínceps d'Àloa, que formaven el clan anomenat Abdallah, es van revoltar dirigits per Ajib el Gran que va obtenir diverses victòries i finalment el 1606 va dominar Sennar completament. Els Funj es van reorganitzar sota Adlan I i van derrotar a Ajib en dos batalles decisives. Finalment es va permetre a Ajib i els seus successors governar sobre la regió de [[Dongola]] amb molta autonomia.

Vers el [[1650]] el rei Badi II va fer tributari al regne de [[Taqali]], ala l'oest, i va arribar a la cimera del seu poder. Però al segle XVIII va començar a declinar. [[Shendi]], [[Berbera]] i Dongola pagaven tribut al rei dels Funj, però el seu poder no passava de ser nominal. El [[1762]] Badi IV fou enderrocat per un cop d’estat dirigit per Abu Likayik del clan Hamaj del nord-est del país. Un membre de la dinastia va ser col•locat com a rei sense poder i ell va actuar com a regent. Els sultans funj van intentar recuperar el poder i el Hamaj van intentar mantenir-lo, cada un amb els seus partidaris. Això va debilitar al Sultanat doncs les lluites entre ambdós partits van durar bastants anys. Finalment els sultans van recuperar tot el poder.

El [[1821]] els egipcis van entrar el país i casigairebé no van trobar resistència, i van posar així fi al sultanat. Els funj com a poble gairebé van desaparèixer i van sorgir noves tribus.

El 26 de desembre de 1845 la santa seu va erigir un vicariat a Khartum que pensava que podia servir de cap de pont per estendre el cristianisme cap a l’Àfrica Central. El vicariat fou confirmat per Gregori XVI el 3 d’abril de 1846. Es va establir una missió protegida per la família imperial austrohongaresa (econòmicament) i pel consolat austrohongarès a Khartum. Els jesuïtes Ryllo i Knoblecher van treballar a la zona i van fundar algunes estacions concom la de Santa Maria a Gondokoro el 1851 i la d’Heligenkreuz a Al-Abiad, el 1855. Aquestes missions foren transferides el 1861 als franciscans. El 1880 el Kordufan fou conquerit pel el Mahdi (Muhammad Ahmad) que el 1883 va desfer ala exercitl'exèrcit egipci i el 26 de gener de 1885 va entrar a [[Khartum]]. El seu successor Abdallah al-Khalifa fou derrotat per Lord Kitchener el 2 de setembre de 1898. Després l’antic sultanat dels Funj va formar part del Sudan Angloegipci i del Sudan independent.