Diferència entre revisions de la pàgina «Valiat de l'Àndalus»

(En estat constructe cal indicar la ta marbuta)
Després de la ràpida [[Invasió musulmana de la Península Ibèrica|conquesta musulmana]] de la [[península Ibèrica]] ([[711]] - [[718]]), aquesta es constitueix com una província depenent del [[califat de Damasc]]. Els seus governants van fixar la seva capital a la ciutat de [[Còrdova]] i van rebre del [[califa]] de [[Damasc]] el títol de ''valí'' o [[emir]].
 
En aquell moment la població musulmana peninsular estava formada per [[àrab]]s instal·lats a les ciutats, [[berberberbers]]s situats en les zones rurals i siris, que havien format les primeres forces invasores. Aquestes [[ètnia|ètnies]] es van enfrontar entre si per a fer-se amb el major nombre de terres i van sumir a la península en una endèmica guerra civil fins a l'aparició d'[[Abd-ar-Rahman I]].
 
L'any [[750]], els [[Abbàssida|abbàssides]] van enderrocar la [[Dinastia Omeia]] que en aquells moments estava en el poder al Califat de Damasc, ordenat l'assassinat de tots els seus membres. Abd-ar-Rahman I, que havia aconseguit escapar-se de la matança omeia fugint de [[Damasc]], va aconseguir arribar el [[756]] a l'[[Àndalus]], proclamant-se [[emir]] després de conquerir la ciutat de Còrdova. L'any [[733]] s'independitzà de la nova capital abbàssida, [[Bagdad]], una independència que fou política i administrativa, mantenint així la unitat espiritual i moral al continuar el vincle religiós amb el califat abbàssida.
Usuari anònim