Senyera reial: diferència entre les revisions

====Cinc bastons daurats====

[[Fitxer:banderacincbarresdaurades.png|thumb|La senyera a finals del segle XIII i segle XIV]]

 

{{cita|E jo tantost e tots los altres anam fer esfondrar tots los vaixells. E sí fiu fer jo una gran senyera de Sant Pere de Roma, qui estegués a la torre maestra, e fiu fer una [[Senyera Reial|senyera reial del senyor rei d'Aragón]], e altra del senyor rei de Sicília, e altra de sant Jordi; e aquestes tres que portassen a la batalla, e aquella de sent Pere que estegués a la torre maestra.|[[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]]| [[Crònica de Ramon Muntaner|Crònica; cap 219]] |5=left|6=500}}

{{cita|E el dit noble En Berenguer Carròs e companya del dit senyor rei entraren en Càller, e llevaren en la torre de Sant Brancaç un gran [[Senyera Reial|estendard reial]] '''del dit senyor rei''', e puis en cascuna de les altres torres, altre '''estendards''', e molts '''penons reials''' menors. E per gràcia de Déu, con les dites [[Senyera Reial|senyeres]] e '''penons''' se llevaren de les torres no faïa gens de vent, e tantos con foren arborades, venc un vent de garbí, lo pus bell del món, qui estés les '''senyeres''' totes, e los penons. E fo una vista la pus bella qui anc fos per aquells qui bé volen, a la [[Casa d'Aragó|Casa d'Aragón]]; ''e per los contraris, dolor e rancura assats''. E aquí lo llaus se llevà, e havia tantes de gents de [[catalans]], dins e defora, e gents moltes de sards, e aquells de Bonaire, qui responien als llaus tots ensems, que paria que cel i terra ne vengués. E així los oficilas del dit senyor e el dit noble En Berenguer Carròs establiren bé lo dit castell (...) en tal manera que per tots temps d'aquí avant hi serà Déu servit; e hi trobaran totes gents vertitat e justícia, en tal manera que la [[Casa d'Aragó|Casa d'Aragón]] e tota [[Catalunya]] n'hauran ''honor e glòria''. E d'aquí avant, ab l'ajuda de Déu, los [[catalans]] poder fer compte que seran ''senyors de la mar.''|[[Ramon Muntaner (cronista)|Ramon Muntaner]]| [[Crònica de Ramon Muntaner|Crònica; cap 290]]|5=left|6=500}}

 

 

{{cita|La primera que li dix, que ell li comanava un privilegi, lo qual Nostre Senyor Déus per la sua gràcia i misericòrdia havia feta a la [[Casa d'Aragó]], lo qual era bollat ab botlla d'aur e era clar e net e no corromput ne viciat en res, ço és, que la [[Senyera Reial|bandera de la Casa reial d'Aragó]] null temps fo vençuda ne arrencada de camp, salvant que fon ver que se'n perdé una per sa follia, e volc-ho dir per lo rei En [[Pere II d'Aragó|Pere, rei d'Aragó e senyor de Montpeller]], qui par sa follia fo mort a [[Batalla de Muret|Morell]].|[[Pere el Cerimoniós]]| [[Crònica de Pere el Cerimoniós|Crònica; cap. 1, p.12]] |5=left|6=500}}

Des de llavors ([[1392]]-c.1460 i després de [[1478]]) es van usar les cinc barres d'or i quatre de gules. Representacions de la bandera la presenten bipartida.

 

 

== Notes ==