Dodecafonisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint el text: (-[[Imatge +[[Fitxer)
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''dodecafonisme''', del [[Grec antic|grec]] ''dodeka'' (dotze) i ''fonos'' (so), és una tècnica de composició en la quequal es dóna la mateixa importància a les dotze notes de l'[[escala cromàtica]], a diferència d'altres sistemes en els quequals hi ha una [[nota]] central i les altres compleixen relacions harmòniques. Utilitza plenament els dotze sons de l'escala cromàtica, rebutja el sistema tonal i estableix altres bases de composició.
 
TècnicaAquest demètode composiciócompositiu ideadava ser ideat per [[Arnold Schönberg]] (1923). queCom hem dit, consisteix a estructurar cada obra musical sobre una sèrie de dotze sons (les notes de l'escala cromàtica), presentats un sol cop i en un ordre determinat pel compositor. La sèrie pot oferir quatre modalitats: original, retrògrada (interpretació de l'original en sentit contrari), inversió de l'original (en la qual els intervals originals són interpretats en mode contrari) i retrògrada de la inversió. Pot ésser emprada en totes les seves transposicions i aparèixer en posició horitzontal, vertical -formant acords o diferents línies melòdiques- o bé en una combinació d'ambdues. El mètode dodecafònic, també anomenat dodecatònic, va fouser considerat la màxima creació musical de l'avantguardisme, i els principals compositors, forena elmés mateixde Schönberg, van ser els seus deixebles A.Berg i A. Webern. Posteriorment, donàaquesta tècnica va donar ser l'origen aldel [[serialisme]].

La introducció del mètode dodecatònic a Catalunya fouva ser obra de [[Robert Gerhard]], deixeble directe de Schönberg, amb el ''Quintet per a instruments de vent'' (1933).
 
==Com compondre una peça dodecafònica==