Diferència entre revisions de la pàgina «Afroperuà»

15 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
(Repeteixo, a les categories de biografies, només les biografies.)
Els '''afroperuans''' són els descendents, almenys en part, dels africans que van ser portats, durant la col·lonització, a la zona de l'actual [[Perú]]. Aquests van aconseguir una certa unitat cultural i tenen una identitat cultural pròpia. La població afroperuana es troba, sobretot, a la costa del centre-sud. La majoria viuen a les ciutats de [[Lima]] i [[Callao]] i a les províncies de [[Cañete]], [[Chincha]], [[Ica (Província)]] i [[Nazca]]. L'altre segment important de la pblació afroperuana es troba a la costa nord, sobretot entre [[Lambayeque]], [[Piura]] i, en menor mesura, [[Tumbes]]. A Piura hi ha [[Yapatera]], el poble que té més percentatge de població afroperuana i afromestissa de l'estat.
 
Els termes ''afroperuà''froperuà i ''afroperuana'' estan més relacionats amb la cultura desenvolupada pels actuals descendents dels negres col·lonials que amb un concepte purament ètnic, ja que les poblacions africanes que van arribar al Perú durant la colònia, van experimentar, a través dels segles, un profund mestissatge amb la població criolla i nadiua. La població que és visiblement d'ascendència africana al Perú, és un 10% de la població total, i inclou els mestissos de negre (mulats, "''pardos"'' i "''zambos"'').
 
== Demografia ==
La major concentració d'afroperuans es troba a [[Callao]]. La resta de la població afroperuana està a les regions d'[[Ica]], [[Regió de Lima|Lima]],[[Regió de Lambayeque|Lambayeque]] [[Regió de Piura|Piura]], [[Regió de la Libertad|la Libertad]] i [[Regió de Tumbes|Tumbes]].
A Lima, es coneix els pobles de [[Puente Piedra]], [[Chorrillos]], [[Rímac]] i [[La Victoria]] per posseïr quantitats importants de població afroperuana. Quan es parla de pobles amb una important població afroperuana, també es parla dels pobles de [[Chancay]] i [[Acuallama]], a la província de [[Huaral (província)|Huaral]]. A les regions del nord, com La Libertad i Áncash, també hi ha afroperuans, però en menor mesura, ja que la gran majoria de les poblacions afroperuanes del nord es van concentrar en el que voren antigues "''haciendas''" que estan als valls septentrionals dels departaments de Piura, Lambayeque i Tumbes.
 
Recentment s'ha comprovat que la comunitat amb més intensitat d'afroperuans és la de Yapatera, a Morropón (Piura), composada per us 7000 agricultors, la majoria dels quals són descendents dels antics esclaus africans, a on destaca una gran quantitat de població d'orígenorigen [[malgaix]] (de [[Madagascar]]).
 
Antigament, [[Chincha]] i altres comunitats del sud de Lima, eren coneguts com els pobles amb major intensitat afroperuana, però degut al gran mestissatge entre aquest i les poblacions andines, s'han anat perdent les arrels afroperuanes. Una altre raó és que molts d'ells van emigrar a Lima. Tot i això, encara queden importants assentaments coneguts per la seva presència de població negra: [[El Carmen]] i el Guayabo, a Chincha, lloc d'on prové [[Julio "Chocolate" Algendones]].
== Cultura ==
La comunitat afroperuana ha tingut una important participació a la [[cultura]], [[gastronomia]], [[literatura]], [[folklore]] i [[identitat nacional]] des de els inicis de la colònia fins la independència de l'estat. La cultura afroperuana està molt marcat a l'identitat de la costa del Perú i és visible, també en la llengua local, i el temperament coster.Tota la costa peruana té influència negra, però aquests es manifesta amb major intensitat en les [[dansa|danses]], el [[cant]], la literatura i la gastronomia. També es veu clarament en les manifestacions religioses i l'esport popular, a on els afroperuans han tingut molta participació.
== Història ==
Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar a on se'ls va requerir. Degut a la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar varies funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la col·lonització hispana.
 
Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesanalartesà i en l'agricultura. Quan la població [[mestís|mestissa]] va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuïr. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o [[pigmentocràcia]], va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels soberanssobirans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heredar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la col·lonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, degut al seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, al menys des de el [[segle IV]]. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arroç a la costa nortenya o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.
=== Història de l'esclavitud ===
Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com [[esclaus]] a [[Amèrica]] des del [[segle XVI]]. Durant l'Època de la [[Trata negrera]], uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins el [[1850]], que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via [[Cuba]], [[Panamà]], [[Cartagena de Indias]], [[Colòmbia]] o [[Mèxic]], llocs des d'on van ser repartits entre el [[virregnat del Perú]], sobretot després de les [[Lleis d'Índies]] ([[1548]]) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare [[Bartolomé de las Casas]] dels abusos contra els indígenes americans.
 
Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del [[riu Senegal]]. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduïr. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arroç, domar caballs, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre [[Ghana]] i [[Nigèria]]. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Angola]], [[Moçambic]] i [[Madagascar]], sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.
 
Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.
 
Al [[1856]], el president [[Ramón Castilla y Marquezado]], va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:
 
<center>''Que viva mi papá,<br />
que viva mi mamá,<br />
que viva Ramón Castilla<br />
que nos dio la libertá''
</center>
 
Irònicament, elsqui vanva patir-ne les consequències, foren els nous [[immigrants]] [[xinès|xinesos]], que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).
 
Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.
 
La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).
 
==Afroperuans destacats==
Artistes famosos i populars amb arrels o orígiensorígens afroperuans són:
*[[Nicomedes Santa Cruz]]: autor de poemes patriòtics i didàctics.
*[[Victoria Santa Cruz]]: compositora, coreògrafa, dissenyadora i exponent de l'art afroperuà.
*[[Andrés Soto]]: Cantautor.
*Manuel [[Ricardo Palma Soriano]]: poeta, literat, autor de les ''Tradiciones Peruanas'', d'ascendència africana
== Altres personalitats afroperuanes ==
*[[Sant Martí de Porres]]: primer [[sant]] negre d'[[Amèrica]].
*[[Gerónimo Barbadillo]]: [[futbolista]], va jugar a laal calcio italià a la dècada dels 80's.
*[[Cecilia Tait]]: Voleibolista, considerada oumcom una de les millrosmillor jugadores de tots els temps en la posisició de matadora. congressistaCongressista de la República electe durant el periode 2001-06.
*[[Luis Miguel Sanchez Cerro]], president del Perú.
*[[Luisa Fuentes]]: coneguda com Lucha Fuentes, voleibolista. Va participar en duesdos olimpiades[[Jocs Olímpics]] i en sis mundials.
*[[Mauro Mina]]: boxejadorboxador de pes semi-pesat.
*[[Jefferson Farfán]]: [[futbolista]],
*[[Victoria Santa Cruz]]: folklorista i directora del ''Conjunto Nacional de Folclore'' de l' ''Instituto Nacional de Cultura''.
*[[Juan Joya]]: Futbolista.
*[[María Elena Moyano Delgado]]: Heroïna Nacional, assassinada per [[Sendero Luminoso]], anomenada "Madre Coraje". Dirigent lluitadora de la ''Federación Popular de Mujeres de Villa el Salvador''.
*[[José Luis Risco]]: Antic congressista.
*[[Martha Moyano Delgado]]: Congressista de la República. Presideix la ''Mesa de Trabajo Afroperuana'' al Congrès de la República del Perú.
== Història ==
Els primers afroperuans van arribar amb els conqueridors espanyols. Van lluitar al seu costat com soldats i van treballar a on se'ls va requerir. Degut a la seva aculturació amb la llengua i cultura espanyoles, van realitzar varies funcions tècniques i de mà d'obra que van contribuir directament a la col·lonització hispana.
 
Gradualment, els afroperuans van ser concentrats en els camps especialitzats que es basaven en els seus coneixement i pràctica extensos en treball artesanal i en l'agricultura. Quan la població [[mestís|mestissa]] va créixer, el paper dels afroperuans com a intermediaris entre els indígenes residents i els espanyols va disminuïr. La població de mestissos va augmentar amb relacions entre els peruans indígenes i espanyols. D'aquesta realitat, una jerarquia racial, o [[pigmentocràcia]], va esdevenir cada vegada més important per a protegir el privilegi dels soberans espanyols i dels seus fills espanyols i mestissos. En aquesta pigmentocràcia, els espanyols estaven a dalt de tot, després els mestissos al centre i les poblacions afroperuanes i indígenes estaven en l'últim lloc. Els mestissos van heredar el privilegi d'ajudar als espanyols a administrar el país. A més, quan nous immigrants van arribar d'Espanya i van poblar agressivament el Perú, van procurar guardar-se per a ells els treballs més lucratius. D'aquesta manera, després dels primers temps de la col·lonització, pocs afroamericans van escalar posicions socials. Tot i això, en aquesta època antiga, els afroespanyols i els afroperuans van treballar tot sovint a les mines d'or, degut al seu domini de les tècniques. L'explotació minera de l'or i l'orfebreria eren comuns a zones d'Àfrica Occidental, al menys des de el [[segle IV]]. Al final, els afroperuans van ser relegats al treball a les plantacions de canya de sucre i d'arroç a la costa nortenya o a les vinyes i els camps de cotó, a la costa meridional. La població indígena va tenir tendència a treballar a les mines de plata, de les quals tenien un millor coneixement que els africans, ja des de l'època precolombina.
=== Història de l'esclavitud ===
Els negres procedents d'Àfrica, van ser portats com [[esclaus]] a [[Amèrica]] des del [[segle XVI]]. Durant l'Època de la [[Trata negrera]], uns 95.000 africans van ser portats a l'actual Perú, fins el [[1850]], que és quan va arribar l'últim grup d'esclaus. Aquests hi van arribar, en general, via [[Cuba]], [[Panamà]], [[Cartagena de Indias]], [[Colòmbia]] o [[Mèxic]], llocs des d'on van ser repartits entre el [[virregnat del Perú]], sobretot després de les [[Lleis d'Índies]] ([[1548]]) i gràcies a la influència de les denúncies del Frare [[Bartolomé de las Casas]] dels abusos contra els indígenes americans.
 
Els esclavistes, al Perú, preferien a esclaus que no eren d'àrees específiques d'Àfrica i que podien comunicar-se entre ells. Sobretot es preferien els negres de Guinea, esclaus de la zona del [[riu Senegal]]. Ho eren perquè segons els espanyols, eren més fàcils de conduïr. Aquests esclaus tenien habilitats comercials - sabien conrear i plantar l'arroç, domar caballs, etc - . Després, també eren buscats els esclaus de l'àrea entre [[Ghana]] i [[Nigèria]]. Finalment, també van ser portats esclaus dels actuals [[República del Congo]], [[República Democràtica del Congo]], [[Angola]], [[Moçambic]] i [[Madagascar]], sobretot de les ètnies Congo, Mantenga, Cambado, Misanga, Moçambic, Terranova, Mina i Angola, entre d'altres.
 
Així, els traficants d'esclaus van començar amb el comerç de mà d'obra. Diverses "grans" famílies els van tenir treballant durant uns 250 anys, beneficiant-se dels seus esforços i patiments.
 
Al [[1856]], el president [[Ramón Castilla y Marquezado]], va declarar la llibertat de les ètnies afroperuanes i va abolir l'esclavitud, començant una nova etapa d ela seva història. Fins ara, a les poblacions afroperuanes hi perdura la tornada, molt popular, que celebra aquesta decisió:
 
<center>''Que viva mi papá,
que viva mi mamá,
que viva Ramón Castilla
que nos dio la libertá''
</center>
 
Irònicament, els van patir-ne les consequències, foren els nous [[immigrants]] [[xinès|xinesos]], que foren utilitzats com "culíes" (esclaus).
 
Davant el buit legal, els nous ciutadans van prendre el cognom dels seus antics patrons, o cognoms familiars.
 
La seva actual situació és vetllada per l'Instituto Nacional de Desarrollo de Puesblos Andinos, Amazónicos y Afroperuanos (INDEPA).
 
== Bibliografia ==
* {{ref-libro
Usuari anònim