Revisió del 14:23, 15 gen 2009 modifica 79.152.197.212 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 21:33, 15 gen 2009 modifica desfés Adam Benjamí (discussió \| contribucions) 869 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 9: D'exemples de llengües de transició o llengües pont entre les [[llengües romàniques]] n'hi ha molts. Per exemple, l'[[asturià\|asturlleonès]], que transita entre l'espanyol i el [[galaico-portuguès]]; l'aragonès i el panotxo, que transiten entre l'espanyol i el [[català]]; el català, entre l'aragonès i l'[[occità]]; etc. Són exemples de dialectes de transició dins el català, el [[català septentrional de transició]] entre el [[rossellonès\|català septentrional]] i el [[català central\|central]]; el [[parlar xipella]] i el [[Català tarragoní\|tarragoní]], entre el central i el nord-occidental; el [[~~valencià~~Català de transició\|català de transició]], entre el català nord-occidental i el [[català valencià]]. En el català hi ha també un parlar de transició amb l'occità, l'anomenat [[parlar capcinès]] –al [[Capcir]]–, i un de transició amb l'aragonès, l'anomenat benasquès (a la vall de [[Benasc]], parlar que hi ha qui diu que també fa de transició amb el l'[[gascó\|occità gascó]]). A banda d'aquests parlars de transició, el subdialecte ribagorçà del català nord-occidental comparteix característiques amb l'aragonès. ==Enllaços externs==

Parlar de transició: diferència entre les revisions