Un '''soviet''' (en rus, совет = consell) és una [[assemblea]]. Els primers soviets van ser creats per [[Lev Trotski]] degut adurant la [[Revolució Russarussa de [[1905]]. Originalment el terme feia referència a les assemblees d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel triomf de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]] de [[1917]], aixíi com la base perde la formació de la [[República Socialista Federativa Soviètica de Rússia]] primer i de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] el [[1922]]. La [[Constitució Soviètica]] de [[1918]], amb els [[bolxevic]]s al poder, va organitzar l'administració política de l'[[Estat]] en un sistema jeràrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats. ▼{{millorar ortografia}}
{{millorar enllaços interns}}
▲Un '''soviet''' (en rus, совет = consell) és una [[assemblea]]. Els primers soviets van ser creats per [[Lev Trotski]] degut a la Revolució Russa de [[1905]]. Originalment el terme feia referència a les assemblees d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel triomf de la [[Revolució Russa|Revolució d'Octubre]] de [[1917]], així com la base per la formació de la [[República Socialista Federativa Soviètica de Rússia]] primer i de la [[Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques]] el [[1922]]. La [[Constitució Soviètica]] de [[1918]], amb els [[bolxevic]]s al poder, va organitzar l'administració política de l'[[Estat]] en un sistema jeràrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats.
Amb lael institucionalitzaciótriomf deldels paísrevolucionaris, els soviets van passar a ser òrgans de govern a l'estil dels parlaments d'altres senats. L'estructuraSegons jeràrquica de l'Estat, que anava de baix a dalt i de dalt a baix -un delsel principisprincipi del [[centralisme democràtic]] leninista- estavava conformadaser formada per consells successius consells fins a arribar a la màxima autoritat, el [[Soviet Suprem]]. En un nivell migintermig, entre els governs locals i el poder federal, cada [[República Socialista Soviètica]] teniava tenir el seu propi Soviet Suprem. La Unió Soviètica tenia un sistema polític parlamentari on el cap d'Estat, el president del Presidium del Soviet Suprem, era elegit pel [[poder legislatiu]]. El [[poder executiu]] l'exercia el [[Consell de Ministres]] (''Soviet de Ministres'').
L'antiga [[Unió Soviètica]] tingué un sistema polític parlamentari on el cap d'Estat, el president del Presidium del Soviet Suprem, era estriat pel [[poder legislatiu]]. El [[poder executiu]] l'exercia el [[Consell de Ministres]] (''Soviet de Ministres'').
== Història ==
Durant la guerra russo-japonesa iniciada el 1904 per motius territorials, les derrotes da Rússia enfront de Japó i el malestar social causat per la falta d'abastiment i les males condicions provocarant una Revolució en 1905 en la qual es reclamarà al Tsar una sèrie de millores al país.
ApartDurant la guerra russo-japonesa iniciada el 1904 per motius territorials, les derrotes de Rússia davant de Japó i el malestar social causat per la falta d'abastiment i les condicions de vida van provocar una Revolució en 1905 per reclamar al [[Tsar]] millores. Mentre les demandes de l'oposició liberal-burgesa i moderada comes van centrar en l'obertura d'un parlament i una constitució, per abandonar el règim autocràtic i autoritari del tsarisme, les faccions més radicals quevan apostavenapostar per la caiguda del Tsar i iniciarenvan iniciar la tasca de crear assamblees populars compostesformades per membres de les classes treballadores.
La primera aparició dels sòviets com a assamblea revolucionària lava tenimtenir lloc en l'esclat revolucionari de 1905. DesVan d'aleshores forenser il·legalitzats i desmontatsdisoltes, però en les diferents revoltes i episodis de tensióvan tornarentornar a organitzar-se. Solien representaren ciutats com St.[[Sant Petersburg]] o [[Moscou]], regions i fàbriques, i s'encaminaven en dotarregions d'uni podercentres de representació alternatiu a l'establertindustrials.
Durant la [[Primera Guerra Mundial]],les pèssimes condicions bèl·liques, el desmoronament de l'exèrcit i l'ineficàcia del Tsar, van permetre a l'oposició protagonitzar la [[Revolució de Febrer]], on l'oposició burgesa i l'ala més moderada dels socialistes van formar govern. En aquest context, els sòviets va reaparèixer en les grans ciutats. En el seu inici són dominats pels socialistes moderats, com els [[menxevic]]s o els social-revolucionaris que van donar suport al govern amb l'oposició dels [[bolxevic]]s, l'ala més radical del socialisme a Rússia.
El punt clau dels Sòviets arribà en les Revolucions del 1917 en plena Primera Guerra Mundial. Degut a les males condicions en que s'estava portant l'enfrontament amb Alemanya, el desmoronament de l'exèrcit i l'ineficàcia del Tsar, l'oposicó pren força i acaba protagonitzant una Revolució a inicis d'any coneguda com la Revolució de Febrer en la qual l'oposició burgesa i l'ala més moderada dels socialistes formen govern.
Al sostenirCom el nou govern lesburgès tesisva delmantenir mantenimentRussia dea la Guerra [[Gran Guerra]] i , laa més, va ser incapacitatincapaç de reestructurar l'economia deficitària i les xarxes d'abastiment acabarenva ambcontinuar el malestar generalsocial. Entre els mesos de Febrerfebrer i Setembresetembre del [[calendari Julià ]] (l'actual és el Gregorià[[calendari gregorià]]), sevan succeïrensucceir-se diversos intents de cop d'estat , tantprotagonitzats pels sectorsextrems reaccionaris comi pels revolucionaris. Aquets últimsdarrers sempre es ferenvan i discutirendiscutir en el marc delsels Sòvietssòviets. ▼Davant aquests fets, els Sòviets reapareixen i la seua importància residirà en les dues grans ciutats. En el seu inici són dominats pels socialistes moderats com els Menchevics o els Social-Revolucionaris que recolzarien el govern amb una dura oposició dels Bolxevics, l'ala més radical del socialisme a Rússia.
Finalment, l'Octubre de 1917 segons el calendari Julià, els [[bolxevic]]s assoliren el poder dels sòviets . Aquest havia deixat de recaure en mans dels socialistes moderats ,. iFinalitzada elsla Bolxevics[[Guerra assolirenCivil elRussa]], poderl'enfrontament perentre talels d'encapçalarreaccionaris un(russos aixecamentblancs) populari queels esrevolucionaris va(russos fer enrojos), el marcpoder dels sòviets va ser inqüestionable. ▼▲Al sostenir el govern les tesis del manteniment de la Guerra Gran i la incapacitat de reestructurar l'economia deficitària i les xarxes d'abastiment acabaren amb el malestar general. Entre els mesos de Febrer i Setembre del calendari Julià (l'actual és el Gregorià), se succeïren diversos intents de cop d'estat tant pels sectors reaccionaris com pels revolucionaris. Aquets últims sempre es feren i discutiren en el marc dels Sòviets.
▲Finalment, l'Octubre de 1917 segons el calendari Julià, el poder dels sòviets havia deixat de recaure en mans dels socialistes moderats, i els Bolxevics assoliren el poder per tal d'encapçalar un aixecament popular que es va fer en el marc dels sòviets.
Quan els Bolxevics arribaren al poder compliren les espectatives de donar el poder de decisió als Sòviets, que ells mateixos controlaven. Per evitar que l'oposició socialista moderada recuperés el poder, de seguida els Bolxevics estructuraren un veritable poder d'estat utilitzant la base dels sòviets.
Quan va acabar la guerra civil russa sorgida de l'enfrontament entre els reaccionaris (russos blancs) i els revolucionaris (russos rojos) el poder dels Sòviets era inqüestionable i l'estat socialista rus girà al seu voltant duran bora un segle fins la caiguda de l'URSS el 1991. En qualsevol cas sempre estigueren en mens del poder Bolxevic i del PCUS més tard.
| 