Fugida a Varennes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot esborra: it:Fuga di Varennes
Cap resum de modificació
Línia 3:
== L'intent de fugida ==
 
La indecisió de Lluís XVI davant dels fets de la Revolució havia estat una de les causes que el [[6 d'octubre]] de [[1789]] s'hagués obligat la família reial a traslladar-se des del [[Palau de Versalles]] al [[Palau dedes les TulleriesTuileries]] a [[París]], després que s'hagués organitzat una marxa sobre Versalles. D'ençà d'aleshores, Lluís XVI havia quedat com emocionalment paralitzat, i començà a permetre a Maria Antonieta la presa de decisions polítiques importants. Així, el rei va accedir a intentar la fugida seguint el consell de la reina.
 
El dia [[20 de juny]] de [[1791]] cap al vespre, sortí de París un carruatge on hi viatjaven la [[Marquesa de Tourzel]], institutriu d[[Lluís XVII de França|el Delfí]], la qual tenia l'encàrrec de fer-se passar per una baronessa russa, acompanyada per Elisabet, germana del rei, Maria Antonieta i Lluís XVI mateix, disfressats de criats, i els infants reials, a qui es feia passar per fills de la baronessa russa. La fugida l'havia planejada durant força temps el [[Axel von Fersen, fill.|comte Axel von Fersen]] i el [[Baró de Breteuil]]. A causa de tota una sèrie d'errors, la comitiva fou aturada quan Lluís XVI fou reconegut a Varennes, un poble controlat pels revolucionaris, no gaire lluny de [[Montmédy]]. Sempre s'ha dit que el rei fou identificat perquè el seu retrat apareixia a les monedes, però la veracitat d'aquest fet no és pas segura.
Línia 9:
==Conseqüències==
 
Quan la família reial va tornar custodiada a París, les masses revolucionàries van rebre el carruatge amb un silenci hostil. Lluís XVI i la seva família foren posats sota arrest domiciliari a les TulleriesTuileries. A partir d'aleshores, va créixer el sentiment republicà a França, ja que el rei havia perdut tota credibilitat com a monarca constitucional.
 
D'ençà de la [[tardor]] de [[1791]], Lluís XVI va confiar la seva salvació en la intervenció estrangera. Al mateix temps, va encoratjar la facció dels [[girondins]] de l'Assemblea Legislativa a arribar a la guerra contra [[Àustria]] esperant que una desfeta militar francesa dugués a la restauració de la seva autoritat reial. Influït per Maria Antonieta, el rei va rebutjar el consell dels constitucionalistes moderats, dirigits per [[Antoine Barnave]], d'aplicar la constitució francesa, promulgada el 1791, que el sobirà havia jurat mantenir, en comptes d'atiar la contrarevolució de sotamà.