Concili de Tours: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
El '''Concili de Tours''' és un dels cinc [[concili]]s regionals convocats per [[Carlemany]] el mes de maig de [[813]] a la ciutat francesa de [[Tours]], junt amb els de [[Mayence]] sobre les escoles, el de [[Châlons]], [[Reims]] i [[Arle]]. El concili de Tours és important no solament des del punt de vista religiós, sinó també des del punt de vista [[llengua|lingüístic]].
 
Marca una etapa important, un moment fonamental en la [[cristianització]] d'Occident. Els bisbes reunits per Carlemany decideixen que, als territoris quesota corresponenel adomini lesde actualsCarlemany ([[França]], isud de l'actual [[Alemanya]], [[Catalunya]], nord d'[[Itàlia]], etc.), les homilies es pronunciessin, en lloc d'en [[llatí]], en ''rusticam Romanam linguam aut Theodiscam, quo facilius cuncti possint intellegere quae dicuntur'', és a dir, a la "llengua rústica romana i [[germànic]]a, per tal que tots puguin entendre amb major facilitat el que es diu".
 
És un dels testimonis més antics que el [[llatí]] en aquella època ja no era comprès per la gent als dominis de Carlemany ([[França]], sud de l'actual [[Alemanya]], [[Catalunya]], nord d'[[Itàlia]], etc. A partir del [[segle IX]], la llengua francesa, així com altres llengües comencen a emancipar-se del llatí en l'escriptura.
 
El concili de Tours proclama així el reconeixement de dos grans elements geoculturals que integrava l'imperi de Carlemany: el món que havia estat [[Antiga Roma|romà]], de tradició llatina, fins al riu [[Rin]], i el món germànic més enllà del Rin. Hi havia en el concili bisbes d'ambdós orígens. En el costat romà, la predicació seria realitzada a partir de llavors a llengua romana, però "rústica"; en el costat germànic a les seves pròpies llengües.