Cosima Wagner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Còsima Francesca Gaetana Wagner''', nascuda amb el nom de Còsima Liszt a [[Bellagio]] ([[Itàlia]]) el [[25 de desembre]] de [[1837]] i morta a [[Bayreuth]] l'[[1 d'abril]] de [[1930]], era una personalitat alemanya, filla de [[Franz Liszt]] i segona dona del compositor [[Richard Wagner]], del qual va mantenir el culte durant mig segle al [[Festival de Bayreuth]].
 
És el fruit de la relació extraconjugal del pianista i compositor [[Franz Liszt]] i de la comtessa [[Marie d'Agoult]], que escrivia sota el seudònim de ''[[Daniel Stern]]''.
 
El 1857, es casa amb un dels alumnes més dotats del seu pare, el pianista i gran director d'orquestra [[Hans von Bülow]], però el seu matrimoni no serà feliç. Tenen dues filles, Daniela i Blandine.
 
És el mateix [[von Bülow]] que la presenta a [[Richard Wagner]], vint-i-quatre anys més gran que ella i també casat. La relació comença el [[1862]], i el [[1866]], ell s'instal·la a la vora del llac dels Quatre Cantons a Tribschen, en una vil·la posada a la seva disposició pel rei [[Lluís II de Baviera]], amic i protector de Wagner. Còsima, que se separa de [[von Bülow]] el [[1867]], va donar a Richard tres nens abans que no es poguessin casar el [[25 de juliol]] de [[1871]]:
 
* [[Isolda von Bülow]], nascuda el [[1865]] ;
* [[Eva von Bülow]], nascuda el [[1867]] ;
* [[Siegfried Wagner]], nascut el [[1869]].
 
Els seus noms són trets d'òperes de Wagner, respectivament [[Tristany i Isolda]], [[Els mestres cantaires de Nuremberg]] i [[L'Anell del Nibelung]].
 
El matí del diumenge [[25 de desembre]] de [[1870]], en ocasió del seu aniversari, Richard li ofereix una ''Tribschener Idyll mit Fidi-Vogelgesang und Orange-Sonnenaufgang'' (Idil·li de Tribschen amb cant d'ocell de Fidi i aixecar de sol taronja), executada per tretze instrumentistes de l'Orquestra de la ''[[Zürcher Tonhalle]]'' sobre la gran escala de la vil·la. L'obra, més tard editada sota el nom de ''Siegfried-Idyll'', és un himne a la felicitat conjugal que celebra el descans finalment trobat per la parella. Els nens Wagner la sobrenomenaran més prosaicament ''la música de l'escala'' (''die Treppenmusik'').
 
De [[1869]] a [[1883]], va començar un diari de la seva vida comuna.