Parc d'atraccions de Montjuïc

El parc d’atraccions de Montjuïc, va ser inaugurat el juny del 1966 i va romandre en funcionament durant 32 anys, fins el setembre del 1998.

Era ubicat a Barcelona, a la muntanya de Montjuïc molt a prop de castell. L'espai que ocupava corresponia en part als terrenys d'un antic destacament militar d'artilleria de costa (dit "Álvarez de Castro"), a les restes d'un anterior parc d'atraccions anomenat Maricel (1930-1936) i a diverses barriades de barraques, entre les quals destaquen Maricel i Tres Pins. Tot va ser enderrocat per procedir a les obres del nou parc d'atraccions.

La seva construcció, de caràcter semi-privat, fou promoguda i duta a terme per l’empresari veneçolà José Antonio Borges Villegas, que desprès d’un acord amb l’ajuntament de Barcelona, disposà d’una concessió per a l’explotació dels terrenys del parc per a 30 anys. Borges ja tenia experiència en la direcció d’aquesta mena d’instal·lacions, i fins llavors havia dirigit, entre altres, El parc Coney Island a Caracas (cal no confondre’l amb el Coney Island de Nova York).

Inaugurat parcialment el 23 de juliol del 1966, el parc d'atraccions de Montjuic tingué una gran acollida per part de la ciutat i dels turistes que la visitaven.

Convertint-se en un gran atractiu. Va arribar a comptar amb més de 40 atraccions de tot tipus, a més d’un teatre-auditòrium a on se celebraven diferents actuacions d’artistes de renom o festivals variats. L’èxit del seu funcionament des dels seus inicis, pot vincular-se directament als espectacles que es feien en aquest teatre, accessibles amb la simple adquisició de l’entrada al parc i, especialment, al tipus d’actraccions mecàniques que al seu moment van ser una vertadera revolució respecte a les que es coneixia fins aleshores, com la “Coctelera”, la Gran Muntanya Russa, el “Loco Ratón” o el “Zig-Zag”. A finals dels anys seixanta, el parc es va donar per acabat, tot i que havia certes diferències amb el projecte original.

Cap al 1973, l’espanyol Carlos Merino es va fer càrrec del parc d'atraccions de Montjuïc, aprofitant per reacondicionar la infrastructura i instal·lacions, i per muntar noves atraccions que engrandiren l’oferta del parc. Una profunda remodelació que inclogué l’entrada d’algunes de les atraccions més mítiques del parc, com el “Pulpo”, “Amor Express”, “El Barco Mississippi” o “Noriavisión”, aquesta última la nòria més alta d’Espanya que s’havia instal·lat fins al moment.

El parc va seguir gaudint d’un èxit de referència, però cap als anys 90, la moda dels nous parcs temàtics van començar a arraconar-lo, i només la instal·lació d’una espectacular muntanya russa anomenada “Boomerang” aconseguí mantindre el nivell durant una temporada. Malgrat tot, la falta d'inversions provocada per la proximitat de la fi de la concessió, va anar fent disminuïr el nombre de visitants. En aquesta situació, els posteriors desacords entre l'empresa i l'ajuntament l’abocaren a la clausura definitiva, el 27 de setembre del 1998.

En tancar-se, el parc d'atraccions de Montjuïc fou immediatament desmantellat, retirant-se les atraccions que podien aprofitar-se. Després d’uns anys d’abandonament, els terrenys varen ser acondicionats per tal d'ubicar els actuals jardins Joan Brossa, inaugurats l’any 2003.