Nom romà: diferència entre les revisions

Des de l'[[República romana|era republicana]] i durant tota l'[[Imperi romà|era imperial]], el '''[[Nom oficial|nom]] a l'[[antiga Roma]]''' per a un ciutadà masculí constava de tres parts (''tria nomina''): '''praenomen''' (nom posat, equivalent al nostre nom de pila), '''nomen (gentile)''' (nom de la ''[[gens (família)|gens]]'' o clan familiar) i el '''cognomen''' (nom de la línia familiar dins la ''gens'', originalment descriptiu d'alguna característica de l'individu que l'iniciava).

 

 

Les dones normalment no disposaven de ''praenomen'' ni d'''agnomen'' i se les anomenava feminitzant el ''nomen'' del pare (per exemple, la filla de Gai Juli Cèsar fou Júlia). Quan era precís especificar més la identificació, durant l'era republicana inicial s'hi afegia l'ordinal que ocupava entre les germanes (per exemple: Júlia Prima, Júlia Secunda o Júlia Tertia) o bé, si només sobrevivien dues germanes, també s'utilitzava la fórmula ''Maior'' o ''Minor''. Al final de l'era republicana i durant l'era imperial, en canvi, s'afegí al ''nomen'' feminitzat del pare el [[genitiu|cas genitiu]] del ''cognomen'' del pare (i si el pare no en tenia, del nomen) o bé el del marit (per exemple, a la filla de Cèsar se l'anomenaria Júlia Caesaris). Durant l'era imperial, les dones anaren heretant el cognomen patern, si bé feminitzat (per exemple: Lívia Drusilla, filla de Marc Livi Drus).