Mísia (regió): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
 
== Història ==
La regió fou part del [[regne de Lídia]] i fou incorporada ala l'[[imperi persa]] el [[546 aC]]. [[Heròdot]] parla del sàtrapa Mitròbates, assassinat per Oroetes, sàtrapa de Sardes (Sparda) vers el 520 aC. Sota [[Darios I el gran]] (521 aC-486 aC) i [[Xerxes I de Pèrsia]] (486 aC-465 aC) la dinastia de [[Megabazos]] va establir el seu domini a la satrapia.
 
La regió fou part del [[regne de Lídia]] i fou incorporada al imperi persa el 546 aC. [[Heròdot]] parla del sàtrapa Mitròbates, assassinat per Oroetes, sàtrapa de Sardes (Sparda) vers el 520 aC. Sota [[Darios I el gran]] (521 aC-486 aC) i [[Xerxes I de Pèrsia]] (486 aC-465 aC) la dinastia de [[Megabazos]] va establir el seu domini a la satrapia.
 
Vers el [[353 aC]] el sàtrapa [[Artabazos II]] i els seus cunyats Mentor i Memnó de [[Rodes]], revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a [[Arsites]] (que podria ser un dels fills d'[[Ariobarzanes de Dascilios]]), i que la va governar fins el [[334 aC]]. Arsites va lluitar a la batalla del [[Grànic]] el 334 aC i es va suïcidar després de la derrota; a aquesta batalla hi era també Memnó, que havia recuperat el favor reial, que va dirigir el contraatac persa però va morir súbitament el [[333 aC]] i el comandament va passar als seus nebots Farnabazos i Timondes; el primer fou capturat a Kos però es va escapar i el [[332 aC]] es va posar al servei dels grecs i fou comandant de la cavalleria que dirigia el futur diàdoc [[Èumenes de Cardia]] que era son cunyat; el segon va morir a Egipte el 333 aC. Alexandre el gran, després de la batalla de Grànic, va enviar al seu amic el general [[Parmeni]] a ocupar la capital de la satrapia, [[Dascilios]], feina que va fer sense problemes. [[Artabazos II]], juntament amb els seus fills, es va haver de rendir les seves forces a [[Hircània]] davant [[Alexandre el gran]] ([[330 aC]]) i es va passar a Alexandre, que el [[329 aC]] el va nomenar sàtrapa de [[Bactriana]] on va exercir fins el [[327 aC]] i es va retirar per l'edat.
Linha 25 ⟶ 24:
 
Derrotat i mort Antígon per [[Seleuc I Nicàtor]], l'Àsia Menor en general va passar al imperi selèucida i els sàtrapes foren oficials sense major rellevància ni poder i al cap de 25 anys va quedar en poder del [[Regne de Pèrgam]], amb el qual va passar a Roma el [[133 aC]].
 
 
{{ORDENA:Misia (regio)}}
[[Categoria:Geografia de l'antiga GrèciaFrígia]]
 
[[de:Mysien]]