Diferència entre revisions de la pàgina «Països Catalans»

cap resum d'edició
m (Revertida a l'última edició per Llull)
JA, JA,JA,JA,JA...JODEROS CATALUFOS, POR FIN NUESTRO ESTATUTO VALENCIANO, RECONOCE QUE LA LENGUA DE NUESTRO REINO DE VALENCIA ES EL VALENCIANO Y CUANTO MAS OS JODE MAS ME ALEGRO.
[[Imatge:Mapa dels Països Catalans.png|200px|right]]
 
BOICOT A LOS PUTOS PRODUCTOS CACA-LANES......A TODOS Y POR SIEMPRE
Els '''Països Catalans''' són el territori on els seus habitants parlen [[català]], o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la [[Península Ibèrica]], entre els Pirineus i el [[riu]] [[Segura]] al sud, i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'[[Estany de Salses]] i la [[Serra de les Corberes]], al nord, l'[[arxipèlag]] de les [[Illes Balears|Balears]] (que inclou el de les [[Pitiüses]] i el de [[Cabrera]]), les illes [[Illes Columbretes|Columbretes]], la de [[Tabarca]], així com la ciutat sarda de l'[[Alguer]].
 
L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té 12,9 milions d'habitants [2004].
 
== Història, evolució del nom i noms alternatius ==
El terme ''Països Catalans'' es troba documentat per primera vegada en la monumental obra ''Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I'' (Madrid, [[1876]]) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de [[Catarroja]] (l'[[Horta Sud]]) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la [[Renaixença]] catalana a finals del [[segle XIX]] com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou difosa sobretot com a calc de l'expressió Països Occitans, des de l'[[Oficina de Relacions Meridionals]] (Barcelona), pels volts de [[1933]], i popularitzada per l'assaig ''[[Nosaltres els valencians]]'', de [[Joan Fuster]], publicat el [[1962]]. La dita popular defineix els Països Catalans com «de [[Salses]] a [[Guardamar]] i de [[Fraga]] a [[Maó]]».
 
Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: [[llemosí|comunitat llemosina]] (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), [[comunitat catalànica]], països o territoris catalanòfons (termes proposats des del [[valencianisme]] de meitats del [[segle XX]]), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».
 
== Política ==
Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses ''regions'' amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats [[Espanya|espanyol]], [[França|francès]] i [[Andorra|andorrà]]. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu [[independentisme català]]). Alguns independentistes proposen l'ús del terme [[Catalunya]] per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa.
 
Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent.
 
Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.
 
==Límits==
*Al nord: [[Occitània]]
*Al sud: [[Múrcia]]
*A l'est: la mar [[Mediterrània]]
*A l'oest: l'[[Aragó]] i [[Castella]]
 
==Divisió política i administrativa==
Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
* [[Catalunya]], anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel [[Tractat dels Pirineus]], que separa la [[Catalunya del Nord]] (actualment forma el departament dels [[Pirineus Orientals]]) de la resta de l'antic Principat.
* El [[País Valencià]], anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic [[Regne de València]].
* Les [[illes Balears]] i les [[Pitiüses]]
* el Principat d'[[Andorra]]
* la [[Franja de Ponent]] o d'[[Aragó]] (en aragonés ''a Francha de Lebán'')
 
Cadascun dels principals territoris té la seva capital: [[Barcelona]] ([[Catalunya]]), [[València]] ([[País Valencià]]), [[Ciutat de Mallorca]] ([[illes Balears]]), [[Andorra la Vella]] ([[Andorra]]) i [[Perpinyà]] (la [[Catalunya del Nord]]). La ciutat més important de la [[Franja de Ponent]], o Franja d'Aragó, és [[Fraga]].
 
En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
 
* el poble de [[l'Alguer]] a [[Sardenya]], on s'hi ha preservat una varietat del català, l'[[alguerès]], d'ençà de la conquesta de la ciutat.
* la regió [[Múrcia|murciana]] d'[[El Carxe]], on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles [[segle XVIII|XVIII]] i [[segle XIX|XIX]].
 
==Llengua==
La [[llengua]] pròpia dels Països Catalans és el [[català]] que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al [[País Valencià]] el gentilici té reconeixement oficial: [[valencià]]). S'exceptuen les [[Comarca|comarques]] occidentals i meridionals del [[País Valencià]], on es parla el [[castellà]], i la [[Vall d'Aran]] i la [[Fenolleda]], on es parla l'[[occità]]. La [[català|llengua catalana]] és l'única [[llengua oficial]] a [[Andorra]], és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a [[Catalunya]], al costat del [[espanyol|castellà]]; i també és oficial conjuntament amb el [[espanyol|castellà]] al [[País Valencià]] i a les illes [[Balears]]. No ho és, en canvi, als altres territoris.
 
Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com [[Oriola]].
 
==Bibliografia==
*Pere Grau, "El panoccitanisme dels anys trenta: l’intent de construir un projecte comú entre catalans i occitans". ''El contemporani'', 14 (gener-maig 1998), p. 29-35.
*Francesc Pérez Moragón, "El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)", ''L'Espill'', núm. 18 (tardor 1983), p. 57-82.
*Jordi Ventura, "Sobre els precedents del terme Països Catalans", dins ''Debat sobre els Països Catalans'', Barcelona: Curial…, 1977. p.347-359.
 
==Pàgines que s'hi relacionen==
 
*[[Història dels Països Catalans]]
*[[Pancatalanisme]]
 
==Enllaços externs ==
{{Commons|Catalan Countries|Països Catalans}}
* [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
* [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
* [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
* [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
* [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
* [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)]
 
{{Països Catalans}}
 
[[Categoria:Països Catalans]]
 
[[de:Països Catalans]]
[[en:Catalan Countries]]
[[es:Países Catalanes]]
[[fr:Pays catalans]]
[[sl:Katalonske države]]
Usuari anònim