Espineta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
L' '''espineta''' és un instrument musical de [[cordòfon|corda pinçada]] dotat de teclat. En aquest sentit és semblant al [[clavicèmbal]] i al [[virginal]]. Segona la [[Classificació de Horbostel-Sachs]] és un cordòfon tipus [[cítara]] de taul,a accionat per mitjà d'un [[teclat]].
Hi ha dos tipus diferents d'espinetes: les [[polígon|poligonal]]s i les travesseres. El primer tipus presenta una forma de la [[taula harmònica]] i de la [[caixa de ressonància]] de tipus poligonal irregular (d'aquí el seu nom), més aviat pentagonal; en alguns casos podia tenir una forma rectangular, fet que l'apropava al [[virginal]] i al [[muselaar]]. Les cordes discorren paral·leles al teclat i té els dos [[pont (música)|pont]]s sobre la taula harmònica; aquesta està travessada pels saltadors (les peces que contenen el [[plectre]] que pinça la corda per tal que entri en vibració, i que es desplacen en sentit vertical). Aquest tipus d'instruments eren molt lleugers i dotats d'un sol registre. Era instrument típicament italià, amb d'un [[timbre]] més fosc que el [[clavicèmbal]]. La seva extensió era de quatre [[interval (música)|octaves]] o poc més
L'espineta travessera pot ser considerada com un [[clavicèmbal]] de dimensions reduïdes. També té un sol registre de 8', però les cordes determinen un angle agut en relació a la línia del teclat. Es coneix, també, com a ''épinette à la française'', i els alemanys en deien ''d'ala d'ocell'', per la forma vist des de sobre. Els constructors principals d'aquesta tipologia van ser francesos i [[Flandes|flamencs]]. Igual com succeeix en el cas del clavicèmbal, un dels ponts es situa damunt de la taula de ressonància i l'altre a sobre del claviller. El seu [[timbre]] és més metàl·lic que no pas el del clavicèmbal i que el del primer tipus d'espineta. Tot i que sigui una diferència potser menor, aquest tipus d'espineta posterior, ja sempre tenia potes pròpies, mentre que la poligonal era un instrument de sobretaula; això mostra un canvi en els hàbits i en el tipus d'ús de l'un i de l'altre: la forma de fer música al voltant d'una taula damunt de la qual es podia posar l'espineta era més pròpia del segle XVI i primera meitat del XVII que no pas de temps posteriors.
Està força acceptat que el mot prové del fet que el [[plectre]] que pinça la corda s'assembla a una [[espina]]; aquest origen es remunta a Giulio Cesare Scaligero (1484–1558). De totes maneres, [[Adriano Banchieri]] ho atribuïa al fet que a començaments del [[segle XVI]], va viure al [[Vèneto]] un constructor de clavicèmbals de cognom Spinetti; Banchieri hauria vist un instrument fabricat per ell de forma rectangular.
A diferència del [[clavicèmbal]] i fins i tot del [[virginal]], els compositors no li van dedicar un [[repertori]] propi; més aviat va fer seves moltes [[transcripció (música)|transcripcions]] i [[arranjament]]s de música per a clavicèmbal, especialment de [[dansa|danses]] i de [[cançó|cançons]]; a més, va ser un acompanyant idoni per a la veu, tot i que la seva popularitat en aquesta funció mai no va arribar, ni de bon tros, a la del [[llaüt]].
Línia 20:
[[Categoria: instruments de corda pinçada]]
[[Categoria: música del Renaixement]]
[[Categoria:
[[bg:Спинет]]
| |||