Revisió del 22:55, 5 feb 2009 modifica Carlets (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.576 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:06, 5 feb 2009 modifica desfés Carlets (discussió \| contribucions) Autopatrullats 2.576 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: * l'oració i els versicle o el diàleg finals. Tant la [[salmòdia]] [[cant gregorià\|gregoriana]] com el [[magníficat]] s'interpreten de forma [[cant antifonal\|antifonal]]. Tal com va passar amb altres parts de la litúrgia, les vespres de les grans solemnitats, ja fos de les festes assenyalades de l'[[any litúrgic]], ja fossin les festes principals d'una determinada localitat o territori, a partir del [[segle XVI]] els textos de les vespres van rebre musicalitzacions polifòniques per part d'un bon nombre de compositors, especialment d'aquells que servien a l'església i rebien aquesta mena d'encàrrecs per dotar la litúrgia de l'esplendor adient. Posteriorment, i d'acord amb els estils més de moda en cada època, a partir de primer [[música barroca\|Barroc]] molts compositors van optar per un [[estil concertant]]. Tal és el cas de les Vespres (''Vespro della beate Vergine'') de [[Claudio Monteverdi]], i les diverses que va compondre Mozart (''vesperae de Dominica'' i ''Vesperae solemnes de confessore''). Entre les més destacades del [[segle XX]] hi ha les de [[~~Rachmaninof~~Serguei Rakhmàninov]] (que responen als cànons de la litúrgia de l'[[església ortodoxa russa]]i les que el compositor [[Txèquia\|txec]] [[Petr Eben]] va escriure sobre un text en català i que s'estrenaren a [[Montserrat]] l'any [[1968]]. Entre els compositors catalans que han escrit vespres o, en tot cas, salms de vespres, hi ha [[Francesc Valls]] i [[Joan Cererols]]; i entre els valencians, [[Joan Genís Peres]]. ==Referències==

Vespres: diferència entre les revisions