Obre el menú principal

Canvis

75 octets eliminats ,  fa 10 anys
cap resum d'edició
El [[4 de febrer]] del [[1294]] el seu pare [[Carles II d'Anjou]] el nomenà [[Príncep de Tàrent]] a [[Ais de Provença]], i el [[12 de juliol]] del [[1294]] Vicari General del [[Regne de Sicília]]. Aquestes dignitats eren un preludi del pla de [[Carles II d'Anjou]] per tal de crear un pretès ''imperi a l'Adriàtic'' per a Felip.
 
El mateix dia en què fou investit Vicari General, es casà per poders amb [[Thamar Comnè Doucas]], filla de [[Nicèfor I Comnè Doucas]], [[Despotat de l'Èpir|Dèspota de l'Epir]]. Aquest, amenaçat per l'[[Imperi Bizantí]], havia decidit buscar la protecció de la [[Primera Dinastia Capet d'Anjou-Sicília]], una braca menor dels sobirans del [[Regne de França]]. El matrimoni es féu efectiu el [[13 d'agost]] del [[1294]] a [[L'Aquila]] i [[Carles II d'Anjou]] cedí al seu fill el [[Regne d'Albània-Durazzo]] i el [[Principat d'Acaia]], així com tots els seus drets a l'[[Imperi Llatí de Constantinoble]] i la [[Senyoria de Valàquia]]. Per la seva part, [[Nicèfor I Comnè Doucas]] cedí com a dot de la seva filla les fortaleses de [[Vonitsa]], [[Vrachova]], [[Gjirokastër]] i [[Naupactus]], situades al d'[[Etòlia]], a més d'acceptar la successió d'aquest per sobre del legítim hereu, el seu fill Tomas.
 
A la mort de [[Nicèfor I Comnè Doucas]] (circa. [[1297]]), Felip prengué el títol de "Dèspota de Romania". Tanmateix, la vídua [[de Nicèfor I Comnè Doucas]], [[Anna Cantacuzè]], proclamà al seu fill Tomas com a legítim [[Despotat de l'Epir|Dèspota de l'Epir]] i n'assumí la regència.
 
==Guerra de Sicília==
{{principal|Guerra de Sicília|Batalla de Falconara|Pau de Caltabellotta}}
 
Com a Vicari General del [[Regne de Sicília]], va preparar la invasió de l'illa el novembre de [[1299]]. Amb un exèrcit format per cinquanta galeres, nombrosa tropa i nobles, va assetjar [[Trapani]]. [[Frederic II de Sicília]], rei de Sicília del [[casal de Barcelona]], va aplegar les seves tropes a [[Castrogiovanni]] i va marxar per aixecar el setge de Trapani, trobant-se els exèrcits de Felip a [[Falconara]]. A la [[Batalla de Falconara]], [[Frederic II de Sicília]] i els comandant [[Blasco d'Alagó el Vell]], [[Ramon III de Montcada]], amb els [[almogàvers]] de [[Berenguer d'Entença]], derrotaren a Felip I de Tàrent i el feren presoner. No fou alliberat fins el [[1302]], quan se signà el [[Pau de Caltabellotta|Tractat de Caltabellotta]].
 
 
==L'Imperi Llatí de Constantinoble==
ElFelip [[1309]]I de Tàrent acusà d'infidelitat alaa la seva muller [[Thamar Comnè Doucas]] el [[1309]]. Això l'alliberà per participar en un complex pacte matrimonial a tres bandes:
 
-[[* Caterina de Valois-Courtenay]], que retenia els drets sobre el derrocat [[Imperi Llatí de Constantinoble]] s'havia promès amb [[Hug V de Borgonya]], que retenia els drets del [[Regne de Tessalònica]]. Aquest compromís es trencà i [[Caterina de Valois-Courtenay]] es casà amb [[Felip I de Tàrent]] a [[Fontainebleau]] el [[29 de juliol]] del [[1313]] a [[Fontainebleau]].
 
-A* canvi,El lescompromís sevesdel terresfill maternalsmajor de CourtenayFelip iI unesde altres propietats al continent foren cedides a la germanaTàrent, [[Hug VCarles de BorgonyaTàrent]], Joanaamb de[[Matilda Borgonya,d'Hainault]] quees altrencà seu torni es casàcomprometé amb el[[Joana ''migde Valois-''germàCourtenay]], germana petita de [[Caterina de Valois-Courtenay,]]; [[Felip VII de França|FelipTàrent també cedí al seu fill [[Carles de ValoisTàrent]], quiel esdevindriatítol el futurde reiDèspota de FrançaRomania [[Felipi VIels dedrets França]].que se'n poguéssin despendre.
 
* Les seves terres maternals de Courtenay i unes altres propietats al continent foren cedides a [[Joana de Borgonya]], germana d'[[Hug V de Borgonya]], que al seu torn es casà amb el ''mig-''germà de Caterina de Valois-Courtenay, [[Felip VI de França|Felip de Valois]], qui esdevindria el futur rei de França [[Felip VI de França]].
-Per la seva banda, Felip I de Tàrent cedí el [[Principat d'Acaia]] a [[Matilda d'Hainaut]], que es casà amb el germà d'[[Hug V de Borgonya]], [[Lluís de Borgonya]], el [[29 de juliol]] del [[1313]]. Aquesta donació però, era restringida: si la parella moria sense hereus, el Principat havia de tornar a la [[Casa de Borgonya]] mentre que [[Matilda d'Hainaut]] en gaudiria de l'usdefruit per a tota la vida, sempre que Matilda no es tornés a casar altre volta sense el permís del seu senyor Felip I de Tàrent.
 
-Per la seva banda,* Felip I de Tàrent cedí el [[Principat d'Acaia]] a [[Matilda d'Hainaut]], que es casà amb el germà d'[[Hug V de Borgonya]], [[Lluís de Borgonya]], el [[29 de juliol]] del [[1313]]. Aquesta donació però, era restringida: si la parella moria sense hereus, el Principat havia de tornar a la [[Casa de Borgonya]] mentre que [[Matilda d'Hainaut]] en gaudiria de l'usdefruit per a tota la vida, sempre que Matilda no es tornés a casar altre volta sense el permís del seu senyor Felip I de Tàrent.
-Per completar la separació de drets entre Orientals i Occidentals, [[Hug V de Borgonya]] cedia els seus drets al [[Regne de Tessalònica]] en favor del seu germà [[Lluís de Borgonya]], mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herència dels seus pares en favor del seu germà major [[Hug V de Borgonya]].
 
-* Per completar la separació de drets entre Orientals i Occidentals, [[Hug V de Borgonya]] cedia els seus drets al [[Regne de Tessalònica]] en favor del seu germà [[Lluís de Borgonya]], mentre que aquest renunciava als seus drets sobre l'herència dels seus pares en favor del seu germà majorgran [[Hug V de Borgonya]].
-El compromís del fill major de Felip I de Tàrent, [[Carles de Tàrent]], amb [[Matilda d'Hainault]] es trencà i es comprometé amb [[Joana de Valois-Courtenay]], germana petita de [[Caterina de Valois-Courtenay]]; Felip I de Tàrent també cedí al seu fill [[Carles de Tàrent]] el títol de Dèspota de Romania i els drets que se'n poguéssin despendre.
 
==Guerra entre Güelfs i Gibel·lins==
104.889

modificacions