Figuralisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''figuralisme''' fou una tècnica de [[composició musical]] aplicada a la [[música vocal]], que va estar activa entre els segles [[segle XVI|XVI]] i [[segle XVIII|XVIII]], en consonància amb els pressupòsits [[estètica|estètics]] del [[música del Renaixement|Renaixement]] i del [[música barroca|Barroc]], i que consistia a subordinar la [[música]] al text creant per a la música una sèrie de ''figures'' de tot tipus ([[melodia|melòdiques]], [[ritme|rítmiques]], [[polifonia|polifòniques]], de [[textura]], etc.) consistents a subratllar musicalment, amb el so, el sentit profund del text. En anglès, d'aquesta tècnica se'n diu -gràficament- ''word paiting'', és a dir literalment ''pintar [musicalment] les paraules''. Així, per exemple, [[melodia|melodies]] ascendents acompanyen textos que parlen de pujar o d'anar cap amunt, però una música greu i fosca acompanyaria un text sobre la mort.
==
Aquesta tècnica va, com a mínim, tan enrere en el temps com al [[cant gregorià]] en el qual es troben patrons melòdics curts que expressen idees emotives i significats teològics. Així, per exemple, el patró fa-mi-sol-la expressa la humiliació i mort de [[Crist]] (un moviment descendent), mentre que el sol és la nota de la resurrecció i el la, encara més amunt, indica l'ascensió. Així, per exemple quan aquesta seqüència melòdica es troba sobre el text ''et libera'' (per exemple a l'[[introit]] del diumenge de [[sexagèsima]], indica que Crist allibera la humanitat del [[pecat]] a través de la seva mort i la seva [[resurrecció]].
== El madrigal ==
Els [[compositor]]s també van experimentar amb el figuralisme en el [[madrigal]], sobretot italià, tot i que també es va fer servir aquesta tècnica en els altres països on es va compondre sota la seva influència. Ho van fer fins a tal punt i aquesta tècnica va ésser tan essencial al mateix [[madrigal]] que les figures més habituals en aquell [[gènere musical|gèneres]] del [[música del Renaixement|Renaixement]] es van denominar ''madrigalismes''. En aquest grup de compositors es poden observar tècniques diverses, totes emparentades però no del tot coincidents. Alguns exemple serien:
[[Fitxer:MonteverdiBsp1.png|right|thumb|200px|Exemple extret de l'obra de [[Claudio Monteverdi]] on la unitat s'expressa per mitjà d'un uníson.]]
* Pujar, el cel o una muntanya, melodies ascendents i/o en el registre agut. Pel contrari, baixar, el terra, l'infern i la plana, melodies greus, descendents, o sense corbes melòdiques.
* El riu, el vol dels ocells: [[melisma|melismes]] llargs sobre una mateixa síl·laba.
* L'alegria, amb notes ràpides, majoritàriament agudes; la tristor, amb recursos oposats.
* La música s'entreté sobre textos que parlen d'accions com cantar, parlar o ballar, ja sigui repetint els mots que hi fan referència, ja sigui allargant cada síl·laba amb més notes.
* Altres efectes de la veu humana, com un ensurt (aspiració fonda en temps fort i posterior entrada en [[contratemps (música)|contratemps]], el riure, amb successives notes sobre una mateixa síl·laba que molt probablement s'haurien interpretat [[staccato]], ...
* La referència a una quantitat elevada (mil, per exemple) es musica repetint una mateixa figura i un mateix text, ja sigui en una mateixa veu, ja sigui -més habitualment- en imitació polifònica.
* Les accions d'empaitar, caçar, perseguir, seguir, imitar ... ben sovint són tractades amb un [[cànon]] o bé amb [[contrapunt]] imitatiu.
* Per contra, idees en el text com unitat o unificació molt sovint es corresponen amb un [[uníson]].
* Però l'uníson també por expressar allò que és prim, mentre que una [[textura]] [[polifonia|polifònica]] [[homofonia|homofònica]] s'associa a quelcom gruixut o ample.
* El mot ''ple'' o ''plena'' sol estar ''ple'' de notes mitjançant un melisma o la repetició del mot.
El dia pot tenir un tractament musical amb notes més vives i ràpides que la nit sobretot si-com és força habitual- es situen l'un immediatament darrere de l'altre, explotant el joc de l'oposició. Però en altres casos és ben bé al contrari: el dia es musica amb notes llargues, que donen una sensació d'immobilitat, mentre que la nit rep notes ràpides. Lluny de ser un contrasentit, això és un tractament musica del text que no cerca un efecte sonor sinó visual: les notes llargues es corresponien (i es continuen corresponen en l'actual sistema d'escriptura) amb notes blanques (apropiades per a la llum del dia), mentre que les curtes eren i són negres, com la nit. Aquest fet testimonia que el compositor pensava aquestes efectes per a algú que no sols sentiria o escoltaria la música, sinó que veuria i llegiria la partitura. De fet, les normes de l'educació de la [[noblesa]] establien que l'educació del noble incloïa l'educació musical necessària per saber canar un madrigal.
== El Barroc ==
El [[música barroca|Barroc]] es va mantenir una part força important dels figuralismes utilitzats en el [[música del Renaixement|Renaixement]]. Un dels exemples més bells i alhora més coneguts pertany a [[El Messies]] de [[Haendel]], en concret a l'[[ària]] de [[tenor]], aquest canta el text ''Every valley shall be exalted, and every mountain and hill made low; the crooked straight, and the rough places plain.'' (''Tota vall serà elevada, tota muntanya i turó s'abaixarà, el terreny escarpat esdevindrà pla, i l'escarpat una planúria''; [[Isaïes]], 40-4).
A la melodia de Haendel, el mot ''vall'' es correspon amb una nota greu, ''exalted'' és una melodia ascendent, ''mountain'' forma un pic melòdic, i ''hill'' (''turó'') és un pic més baix, mentre que ''low'' és una nota greu. ''Crooked'' (''escarpat'') es canta amb una figura ràpida de quatre notes, mentre que ''straight'' es canta sobre una sola nota, immòbil; finalment, ''the rough places'' es canta amb notes curtes i separades, però ''plain'' (''pla'') s'allarga a través de diversos compassos en una sèrie de notes llargues, com planes. Això es pot veure en l'exemple següent:
<center>[[Fitxer:Every_Valley.jpg|800px]]</center>
Els [[cromatisme]]s descendents que ja existien en el madrigal com a expressió de tristor i de moret es [[codi]]fiquen encara més al Barroc com a expressió de la mort. Com a tals apareixen en moltes obres del Barroc d'entre les quals en destaquen dues per la seva popularitat. El primer es troba en el [[baix obstinat]] del ''Crucifixus'' del ''Credo'' de la [[Missa en si menor]] de [[Johann Sebastian Bach]], presenta aquesta figura per al moment de la mort de [[Crist]], combinat amb la figura del ''passus'' (notes repetides sobre un ritme monòton, expressant les passes del caminar) per representar precisament aquest mot. El segon és al baix obstinat del lament de la reina Dido, al final de l'[[òpera]] ''[[Dido i Enees]]'' de [[Henry Purcell]], titulat ''When I am laid'', en què la reina se suïcida en saber de la mort d'Enees.
Algunes d'aquestes figures van viatjar grans distàncies, segons afirma Bonastre, que troba antecedents de la figura inicial del primer cor ''Kommt ihr Töchter'' de la [[Passió segons Sant Mateu]] de [[Johann Sebastian Bach]] en compositors catalans i valencians del [[segle XVII]]. D'altra banda, Ruben López també les troba en els ''tonos humanos'' -com [`cantata|cantates]] [[música profana|profanes]] de compositors espanyols del [[segle XVII]].
Especialment [[Johann Sebastian Bach]] va fer un ús altament simbòlic i força més allunyat dels mers efectes sonors, d'aquesta tècnica que li serví molt sovint de font d'inspiració. Són conegudes, per exemple, les seves maneres de representar la creu (símbol central de la [[Passió (música)|Passió]] que en alemany es diu igual que [[alteració (música)|diesi]] (''kreuz''), ja fos utilitzant aquestes alteracions, ja fos ''dibuixant'' una mena de creu sobre la partitura, per mitjà d'una única línia melòdica (línia horitzontal) que queda segmentada per un gran acord en ''[[tutti]]'' que apareix com una línia vertical.
Més enllà de l'ús de figures aïllades per a la descripció o reforçament d'idees precises i concretes contingudes en el text, la [[retòrica]] va brindar a la música una gran quantitat de recursos per a l'organització temporal del discurs que, sobretot van ser de gran importància en el [[música barroca|Barroc]], i que van portar a la codificació de les principals [[forma musical|formes musicals]] en el [[Classicisme musical|Classicisme]]. En són exemples la [[forma sonata]] amb el seus desenvolupament i la seva reexposició.
Alguns dels teòrics que van sistematitzar aquesta tècnica foren Nicolaus Listenius (''Rudimenta musicae in gratiam studiosae iuventutis diligenter comportata'', 1533), Heinrich Faber (''Musica poetica'', 1548), Joachim Burmeister, (''Musica poetica'', 1606), Johann Andreas Herbst (''Musica poetica'', 1643) i Johann Jakob Walther (1708).
== La música popular moderna ==
Tot i que probablement aquesta tècnica no s'ha utilitzat tant en la música popular moderna, també se'n poden resseguir exemples:
* [[Garth Brooks]] - ''I've got friends in low places'' de la cançó ''Friends in low places'' (notes greus)
* Jewel - ''Am I standing still'': tota la frase cantada sobre la mateixa nota; la mateixa melodia està ''quieta''
* [[Tal Bachman]] - ''She's so high'' (aguts).
* [[Sting]] - ''A Thousand years'': repetició de la mateixa figura que conté un interval de segona. Coma contrast, la frase ''I still love you'' (''encara t'estimo'') és més aguda (alegria) i en valors molt més llargs (allargassant el sentiment d'amor).
* [[Justin Timberlake]] a la cançó "What goes around" canta el text:
:''What goes around, goes around, goes around''
:''Comes all the way back around''
La música que hi correspon baixa una [[interval (música)|octava]] i després torna a l'octava inicial.
* En el cor inicial de [[Up Where We Belong]], de [[joe Cocker]], la melodia és ascendent mentre canta "Love lift us up where we belong."
==Fonts==
* BONASTRE, Francesc (1993): Antecedentes hispánicos del tema 'Kommt, ihr Töchter ...". Revista de Musicologia, XVI, Nº1. Pp. 59-83.
* BONDS, Mark, E. (19911): Wordless Rhetoric: Musical Form and the Metaphor of the Oration (Studies in the history of music).
* How to Listen to and Understand Great Music, Part 1, Disc 6, Robert Greenberg, San Francisco Conservatory of Music
* LÓPEZ, Rubén: Los tonos humanos como semióticas sincréticas[[http://www.geocities.com/lopezcano/Articulos/2001.tonos_humanos_semioticas.pdf]]
*MORIN, M. Clement Morin; FOWELLS, Robin M. (1993): "Gregorian Musical Words", in ''Choral essays: A Tribute to Roger Wagner'', edited by Williams Wells Belan, San Carlos (CA): Thomas House Publications.
* ROCHE, Jerome (1972): The Madrigal. New York: Charles Scribner's Sons.
* Tim Carter. "Word-painting." Grove Music Online. Oxford Music Online. 7 Feb. 2009 <http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/30568>.
== Enllaços externs ==
[http://www.music.vt.edu/musicdictionary/textw/Wordpainting.html]
== Vegeu també ==
* [[mickey mousing]]
* [[Musica Reservata]]
[[Categoria: música vocal]]
[[Categoria: música del Renaixement]]
[[Categoria: Música del Barroc]]
[[en:word painting]]
[[de:Sinnbild (Musik)]]
[[ja:Word painting]]
| |||