Figuralisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 12:
* El riu, el vol dels ocells: [[melisma|melismes]] llargs sobre una mateixa síl·laba.
* L'alegria, amb notes ràpides, majoritàriament agudes; la tristor, amb recursos oposats.
* En general, la tristor rep un tractament a base de [[melodia|melodies]] [[cromatisme|cromàtiques]].
 
[[Fitxer:Marenzio solo e pensoso chromatic.png|right|thumb|400px|Fragment melòdic inicial del madrigal ''Solo e pensoso'' de [[Lucca Marenzio]]. ''Sol i pensarós, els camps més deserts vaig mesurant a passos tardans i lents''. Els cromatismes que omplen tota la frase li confereixen el caràcter trist.]]
{{Audio|Marenzio solo e pensoso opening.MID|Inici del madrigal ''Solo e pensoso, de Lucca Marenzio}}
* La música s'entreté sobre textos que parlen d'accions com cantar, parlar o ballar, ja sigui repetint els mots que hi fan referència, ja sigui allargant cada síl·laba amb més notes.
[[Fitxer:Piagne Sospira for wikipedia.png|right|thumb|400px|Fragment inicial del [[madrigal]] ''Piang e sospira'' de [[Claudio Monteverdi]] on s'exemplifica el figuralisme més habitual sobre el mot ''sospira''.]]
* Altres efectes de la veu humana, com un ensurt o un sospir (aspiració fonda en temps fort i posterior entrada en [[contratemps (música)|contratemps]], el riure, amb successives notes sobre una mateixa síl·laba que molt probablement s'haurien interpretat [[staccato]], ...
* La referència a una quantitat elevada (mil, per exemple) es musica repetint una mateixa figura i un mateix text, ja sigui en una mateixa veu, ja sigui -més habitualment- en imitació polifònica.
* Les accions d'empaitar, caçar, perseguir, seguir, imitar ... ben sovint són tractades amb un [[cànon]] o bé amb [[contrapunt]] imitatiu.
Linha 20 ⟶ 25:
* El mot ''ple'' o ''plena'' sol estar ''ple'' de notes mitjançant un melisma o la repetició del mot.
El dia pot tenir un tractament musical amb notes més vives i ràpides que la nit sobretot si-com és força habitual- es situen l'un immediatament darrere de l'altre, explotant el joc de l'oposició. Però en altres casos és ben bé al contrari: el dia es musica amb notes llargues, que donen una sensació d'immobilitat, mentre que la nit rep notes ràpides. Lluny de ser un contrasentit, això és un tractament musica del text que no cerca un efecte sonor sinó visual: les notes llargues es corresponien (i es continuen corresponen en l'actual sistema d'escriptura) amb notes blanques (apropiades per a la llum del dia), mentre que les curtes eren i són negres, com la nit. Aquest fet testimonia que el compositor pensava aquestes efectes per a algú que no sols sentiria o escoltaria la música, sinó que veuria i llegiria la partitura. De fet, les normes de l'educació de la [[noblesa]] establien que l'educació del noble incloïa l'educació musical necessària per saber canar un madrigal.
 
{{Audio|Monteverdi Lamento d Arianna sung by the dwsChorale.ogg|Lament de l'òpera ''Arianna'', de Claudio Monteverdi -l'únic fragment que resta d'aquesta òpera- que s'inicia amb ''Lasciate mi morire'', amb abundants figuralismes}}
 
:''Lasciatemi morire''
:''E che volete voi''
:''Che mi conforte''
:''In così dura sorte''
:''In così gran martire?''
:''lasciatemi morire''
 
''Deixeu-me morir'' (melodia descendent a ''morire'') /
''I què voleu vosaltres'' /
''Que em reconforti'' (melodia ascendent a ''conforti'') /
''En aquesta (dis)sort tan dura'' /
''En aquest martiri tan gran?'' (nota llarga i aguda a ''gran'') /
''Deixeu-me morir''
 
== El Barroc ==