Diferència entre revisions de la pàgina «Tema (música)»

3.009 bytes afegits ,  fa 12 anys
cap resum d'edició
m
* Que sigui fàcilment reconeixible cada vegada que (re)apareix.
* Que tingui una certa capacitat de ser transformat de maneres diverses.
Atès que els compositors no van utilitzar de manera deliberada i amb finalitats constructives la transformació del temes fins al [[Classicisme musical|Classicisme]], alguns, de manera força restrictiva, consideren que, en realitat, no es pot parlar de veritables temes musicals fins a aquest període i estil. És en el Classicisme quan, de la mà de compositors com [[Haydn]] i altres s'aborda allò que s'ha denominat ''desenvolupament temàtic'' quan hom es refereix a l'anàlisi de les obres, o ''treball temàtic'' quan allò que hom analitza és el treball del compositor i les tècniques que utilitza. Aquesta força i importància del tema com a força constructiva s'incrementà, encara més, en el [[segle XIX]], sobretot amb el [[música romàntica|Romanticisme]] i va minvar a partir de les primeres dècades del [[segle XX]] amb el procés de dissolució no sols de la [[tonalitat]] sinó també de les principals [[forma musical|formes musicals]] creades en els períodes i estils anteriors.
 
Atès que els compositors no van utilitzar de manera deliberada i amb finalitats constructives la transformació del temes fins al [[Classicisme musical|Classicisme]], alguns, de manera força restrictiva, consideren que, en realitat, no es pot parlar de veritables temes musicals fins a aquest període i estil. És en el Classicisme quan, de la mà de compositors com [[Haydn]] i altres s'aborda allò que s'ha denominat ''desenvolupament temàtic'' quan hom es refereix a l'anàlisi de les obres, o ''treball temàtic'' quan allò que hom analitza és el treball del compositor i les tècniques que utilitza.
 
Des d'una òptica menys restrictiva hom pot parlar de l'existència de temes musicals a l'[[escola francoflamenca]], concretament en l'ús d'algunes tècniques com el [[cantus firmus]] (una melodia ja coneguda hi és reutilitzada i transformada) o el [[contrapunt]] imitatiu. Semblantment, a la [[fuga]], el ''subjecte'' és el tema melòdic que és objecte d'imitació, mentre que en la majoria de casos apareixen, a més, altres temes melòdics complementaris que reben el nom de ''contrasubjectes''.
 
{{Audio|The Art of Fugue, Contrapunctus I.ogg|Contrapunt 1r de l' ''Art de la fuga, de Johann Sebastian Bach}}
 
El tema és igualment essencial com en el procés de composició per part de l'autor com en el procés de comprensió per part de l'oient en [[forma musical|formes musicals]] com les [[variació (música)|variacions]], la [[forma sonata|sonata]] -en especial en la secció central de desenvolupament- o en el [[rondó]], on cal gaudir de l'alternança entre aquest tema -que apareix generalment invariable com a ''tornada''- i els altres que configuren el material melòdic dels episodis.
 
{{Audio|Rondo Alla Turka.ogg|Rondó ''alla turca'', de Mozart}}
La importància del tema en la forma sonata és tal que tradicionalment s'ha conegut aquest tipus de sonat amb el nom de ''sonata bitemàtica'', és a dir, amb dos temes, tot i que aquesta no és la única forma d'entendre aquesta [[forma musical]]. Sembla que al [[segle XVIII]]
 
La importància del tema en la forma sonata és tal que tradicionalment s'ha conegut aquest tipus de sonat amb el nom de ''sonata bitemàtica'', és a dir, amb dos temes, tot i que aquesta no és la única forma d'entendre aquesta [[forma musical]]. Sembla que al [[segle XVIII]] aquesta forma era percebuda més en funció del valor de les zones [[tonalitat|tonals]] i de les [[modulació (música)|modulacions]] que no pas en funció dels seus temes, i que la denominació de ''bitemàtica'' és deguda al [[segle XIX]] i propagada fins ben enllà del [[segle XX]] fins que es va començar a preferir parlar de ''grups temàtics''.
 
{{Audio|Wolfgang Amadeus Mozart - Symphony 40 g-moll - 1. Molto allegro.ogg|Inici de la simfonia número 40 de Mozart en què els temes compleixen la funció esmentada en la forma sonata}}
 
En força casos, el tema ha estat dipositari de valors extramusicals de manera que ben sovint aquest element de la composició ha estat una forma -més encoberta o més diàfana- de vincular-se a una determinada tradició, o d'expressar un determinat simbolisme, o utilitzar-lo com una forma de [[figuralisme]] o de retòrica, etc. Així per exemple succeïa en el [[música del Renaixement|Renaixement]] quan es prenia com a tema un determinat [[cantus firmus]] o un altre, o quan -en el [Classicisme musical|Classicisme]] o en el [[música romàntica|Romanticisme]]- un compositor preferia fer les seves variacions a partir d'un tema que tenia un determinat origen o un altre, atès que era un manera de retre homenatge a algú o vincular-se a una determinada tradició, escola, etc. Semblantment, [[Brahms]] expressa la seva admiració pel classicisme en fer les seves ''Variacions per a orquestra sobre un tema de Haydn'', i [[Schumann]] fa el seu tribut a [[Johann Sebastian Bach]] quan l'any [[1845]] escriu sis [[fuga|fugues]] per a [[orgue]] utilitzant el tema de quatre notes si bemoll - la - do - si natural, que amb la nomenclatura alfabètica de les notes en alemany correspon a les lletres B-A-C-H.
 
[[Fitxer:B-a-c-h.svg|right|thumb|150px|Motiu o tema de quatre notes sobre el cognom de [[Johann Sebastian Bach]].]]
{{Audio|Johannes Brahms - Variations on a Theme by Joseph Haydn - Theme and Variations 1-3.ogg|Tema i tres primeres variacions de les ''Variacions sobre un tema de Haydn'', de Brahms}}
 
En aquells casos en què un tema melòdic és extremadament curt se l'anomena ''motiu''. Probablement un dels més coneguts sigui el del primer [[moviment]] de la cinquena [[simfonia]] de [[Beethoven]], que només conté quatre notes, però dóna origen a bona part del moviment.
 
[[Fitxer:Beethoven symphony 5 opening.png|right|thumb|150px|Motiu inicial de la 5a simfonia de [[Beethoven]].]]
 
Quan el tema té un clar contingut i significat extramusical, un contingut semàntic a més de l'estrictament sonor se l'anomena ''[[leitmotiv]]'', tal com l'anomenà [[Wagner]], el seu inventor.
 
En el sistema [[docedafonisme|dodecafònic]] de composició, l'ús de la sèrie no té el mateix sentit que el tema, atès que, tot i que n'és l'element generador, no té aquesta capacitat (ni voluntat) de ser reconegut per l'oient a cada nova aparició.
[[Categoria: Música]]
 
[[Categoria: Músicaformes musicals]]
 
[[de:Thema (Musik)]]
2.574

modificacions