Tema (música): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 15:
{{Audio|Rondo Alla Turka.ogg|Rondó ''alla turca'', de Mozart}}
 
La importància del tema en la forma sonata és tal que tradicionalment s'ha conegut aquest tipus de sonat amb el nom de ''sonata bitemàtica'', és a dir, amb dos temes, tot i que aquesta no és la única forma d'entendre aquesta [[forma musical]]. En el cas de la simfonia, que aplica l'estructura formal de la sonata, l'oposició entre temes que és essencial a aquesta forma musical juga amb el valor temàtic del timbre i de l'orquestració: cada un dels dos temes s'acostuma a presentar amb una orquestració ben distinta de l'altra. Sembla que al [[segle XVIII]] aquesta forma era percebuda més en funció del valor de les zones [[tonalitat|tonals]] i de les [[modulació (música)|modulacions]] que no pas en funció dels seus temes, i que la denominació de ''bitemàtica'' és deguda al [[segle XIX]] i propagada fins ben enllà del [[segle XX]] fins que es va començar a preferir parlar de ''grups temàtics''.
 
{{Audio|Wolfgang Amadeus Mozart - Symphony 40 g-moll - 1. Molto allegro.ogg|Inici de la simfonia número 40 de Mozart en què els temes compleixen la funció esmentada en la forma sonata}}
Línia 31:
 
En el sistema [[docedafonisme|dodecafònic]] de composició, l'ús de la sèrie no té el mateix sentit que el tema, atès que, tot i que n'és l'element generador, no té aquesta capacitat (ni voluntat) de ser reconegut per l'oient a cada nova aparició.
 
== Fonts ==
 
* COOK, N. (1988):''De l'ambigüité de la notion de <thème> pour l'analyuse musicale''. Analyse Musicale, n. 13. Pp. 30-44.
* Gran enciclopèdia de la música.
* NICOLAS, F. (1988): ''Celà s'appelle un thème''. Analyse Musicale, N. 13. Pp 7 i ss.
 
[[Categoria: formes musicals]]