Diferència entre revisions de la pàgina «Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)»

m
cap resum d'edició
m
m
{{millorar estructura}}
'''Publi Corneli Dolabel·la''' (''Publius Cornelius Dolabella'') fou un [[magistrat romà]], probablement fill de [[Publi Corneli Dolabel·la (pretor)|''Publius Cornelius Dolabella'']] () [[pretor urbà]] el [[67 aC]]. Va néixer vers el [[70 aC]]. Fou un home considerat el més llibertí del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses, que el van posar en perill i [[Ciceró]] el va haver de salvar més d'una vegada amb la seva defensa.
 
El [[51 aC]] fou nomenat membre del col·legi de ''[[quindecimviri]]'' i al [[50 aC]] va acusar a [[Appi Claudi]] de violar els drets del poble; Appi volia ser defensat per [[Ciceró]] i per evitar-ho [[Dolabel·la]] va voler casar-se amb [[Túlia]], la filla de [[Ciceró]], tot i que no havia repudiat encara a la seva dona; així que durant el judici fou abandonat per aquesta seva dona, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que [[Ciceró]] es va fer el ronsejaire fins al final.
Per obtenir el [[tribú de la plebs|tribunat de la plebs]] es va fer adoptar per una família plebea, els [[Lèntul]]. [[Gneu Lèntul]] el va adoptar i alguna vegada fou anomenat '''Gneu Lèntul Dolabel·la'''. Així el [[48 aC]] va obtenir el tribunat i va presentar una ''[[rogatio]]'' per cancel·lar les deutes i altres mesures similars però els seus col·legues [[Luci Asini Gal II|Asini]] i [[Trebel·li Màxim|Trebel·li]] es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols. [[Marc Antoni]] deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assebantar que la seva dona, [[Antònia (filla de Gai Antoni)|Antònia]], tenia un afer amb Dolabel·la. Aquest va insistir en la ''rogatio'' i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en la que els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. Al tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però al acabar el seu tribunat el va enviar a [[Àfrica]] i més tard a [[Hispània]] per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit.
 
Cèsar li va prometre el consolat pel [[44 aC]] (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara [[pretor]], però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els [[parts]], va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era [[àugur]], es va oposar a aquest nomenament i abans que el senat pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat als [[idus de març]]. Al mateix dia de la mort Dolabel·la va prendre possessió dels atributs consulars i es va aliar als assassins i així va obtenir confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d'aquestos suposats sentiments republicans de Dolabel·la, que va fer fins i tot destruir un altar que s'havia aixecat dedicat a Cèsar.
 
Antoni se'n va desempallegar donant-li el govern de [[Síria]] i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que [[Gai Cassi Longí (assassí de Cèsar)|Cassi]] també reclamava la [[província de Síria]] Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l'any i finalment va sortir cap a Síria passant per [[Antiga Grècia|Grècia]], [[Província romana de Macedònia|Macedònia]], [[Tràcia]] i [[Àsia]], per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.
[[Categoria:Acusadors romans]]
[[Categoria:Governadors romans]]
[[Categoria:Pretors romans]]
[[Categoria:Gens Cornèlia]]
 
230.965

modificacions