Diferència entre revisions de la pàgina «Joaquim Casas i Carbó»

m
Països Baixos|
m (Robot traduint noms de plantilles)
m (Països Baixos|)
 
Un altre dels mecanismes sociolingüístics -que anomena ''lleis''- de "les relacions entre dugues llengües en contacte" és "la llei de l’imitació i del respecte de l’inferior al superior". Amb la qual cosa s’avança més de seixanta anys als escrits de [[Rafael Ninyoles i Monllor|Rafael Lluís Ninyoles]] (v. ''Conflicte lingüístic valencià'', 1969 i ''Idioma i prejudici'', 1971). Casas-Carbó presenta quatre models d’estat segons la diversitat sociolingüística i la [[política lingüística]] que practiquen:
(1)l’estat ''unilingüe'': "no necessita llengua complementària". El model seria la Gran Bretanya, on l’anglès "fora un món apart" i on la producció i el consum en [[anglès]] està assegurada. Per aquesta raó d’auto-suficiència, considera que els parlants tenen un "gran despreci per les demés llengües: com que les necessiten tant poc!" (2) L’estat petit unilingüe (''homogeni''): "necessita una llengua complementària, que acostuma a ésser la del poble superior que se li assembla més...". I posa l’exemple de [[Suècia]], [[Noruega]], [[Dinamarca]] i [[Països Baixos|Holanda]] que tenien l’[[alemany]] com a llengua ''complementària''. (3) L’estat multilingüe (''heterogeni''): en els quals hi ha "la lluita per la vida entre les diverses llengües... forta, encarniçada". En aquests casos, s’adona que "quasi sempre n’hi ha una que pretén ésser preponderant i absorbent, i sol ésser la de l’agrupació que té l’hegemonia política dins l’Estat".
 
==Referències==
132.052

modificacions