Revisió del 20:05, 13 gen 2009 modifica 83.49.108.204 (discussió) Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 23:01, 11 feb 2009 modifica desfés Juanpablofrias (discussió \| contribucions) 36 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 55: [[Fitxer:Plano_de_Beniaján.jpg\|thumb\|Plànol de Beniatjà]] '''Beniaján''' (''Beniatjà'' en català) és una localitat espanyola emplaçada en l'[[Horta de Múrcia]], al peu de l'extensa serra que tanca la Vall del [[Riu Segura\|Segura]] pel sud. Compte amb una població de 10.154 habitants (INE 2006) i una extensió de 13,924 km². Es troba a uns 5 km de la capital, en el centre de l'àrea sub-comarcal anomenada ''Cordillera Sur''. Des de finals del segle XIX, el seu nom va començar a ser conegut a nivell internacional per l'abundant producció de cítrics que exporta a tot el món, activitat industrial molt arrelada en la localitat i de la qual ha estat i és tot un referent. == Història == Línia 61: Encara que són diversos els jaciments arqueològics que esquitxen la zona, els orígens històrics de Beniaján es remunten a l'època romana, quan va ser fundada una primera població al peu de la regió muntanyenca sota la denominació de ''Vila-Nova''. Segles més tard els àrabs aixecarien sobre ella ''Benihazram'' o ''Aben Hazarani'', nucli musulmà recuperat per les tropes cristianes en el segle XIII i del que ha evolucionat finalment el Beniaján dels nostres dies. En l'any [[1474]] se signa l'acta fundacional del ''Heredamiento de Beniaján'', sota els ordenances de la qual s'ha vingut regulant fins avui la distribució de les aigües de la '''Sèquia de Beniaján''', una de les més importants del sistema general de reg en l'[[Horta de Múrcia]]. Aquest canal, de reminiscències àrabs i vital en el desenvolupament agrari de la ''Cordillera Sur'', part de la Sèquia Major de Alquibla. El poble de Beniaján es trobava originàriament al costat de la confluència dels rius Guadalentín i [[Segura]], un enclavament freqüentment assolat per les crescudes d'ambdós lleres; això va motivar que, des de la [[Reconquesta]] fins a bé entrat el segle XVI, es produís un lent i paulatí trasllat del nucli urbà fins a l'emplaçament que avui ocupa, una mica més elevat. És precisament en aquesta època quan s'arrela en el lloc una profunda i creixent devoció per la '''[[Mare de Déu del Carme]]''', la qual és patrona de la localitat avui. El segle XVII va suposar ja un període de gran riquesa i enlairament econòmic, car totes les terres de la ''Cordillera Sur'' van quedar sota la jurisdicció de la vila, consolidant-se ja com puixant nucli de la Vega. A l'explotació agrícola de les seves terres es va unir la afamada indústria sedera, així com la implantació de molins i petites fàbriques de guix, fusta i fins i tot licors. El temple arxiprestal de San Juan Bautista, erigit llavors, suposa una clara mostra d'aquesta esplendor. Durant l'època del ''Trienni Liberal'', aquesta localitat va sol·licitar ser municipi propi i li va ser concedit en [[1814]]. No obstant això, va tornar a pertànyer al municipi de [[Múrcia]] en [[1856]]. En aquests anys neix el '''Cantonalisme''': [[Antonete Gálvez]], màxim representant d'aquest revolucionari moviment polític del Llevant, és una figura clau en la història local de l'últim terç del segle XIX, ja que la seva vida transcorreria en aquesta zona, gran part dels seus seguidors eren beniajanenses i va acabar convertint a Beniaján en un dels bastions de defensa del murcianisme a nivell nacional. Línia 91: * '''Setmana Cultural''' (entorn del 24 de juny) * '''Festes Patronals''', en honor de Santa María del Carme (setmana del 16 de juliol) * '''[[Santa Cecília]]''', cicle de concerts i audicions musicals (setmana del 22 de novembre) == Enllaços externs ==

Beniaján: diferència entre les revisions