Disk Operating System: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Circuit integrat| |
|||
Línia 12:
Tant [[disc dur|discs durs]] quant disqueteres exigeixen un [[programari]] capaç d'administrar l'accés ràpid als blocs d'arxivament de dades. Un temps en què microordinadors rarament tenien unitats de disc de qualsevol tipus (per compte del seu preu elevat), la necessitat d'haver-hi tal programari (el «sistema operatiu de disc») representava un senyal de gran prestigi. La mesura en què els preus tant del maquinari dels disqueteres com dels sistemes operatius van començar a baixar, van sorgir molts sistemes d'aquest tipus per a microordinadors.
Generalment, un sistema operatiu en disc era carregat a partir d'un [[disquet]]. Només algunes poques excepcions no seguien aquesta regla; entre elles, el ''Disc Filing System'' (DFS), opcional per al [[BBC Micro]] [[Regne Unit|britànic]], ofert com un ''kit'' amb un [[Circuit integrat|xip]] [[controlador de disc]], un xip de ROM i un grapat de xips lògics per ser instal·lats dins de l'ordinador, i el ''CBM DOS'' de la [[Commodore International|Commodore]], [[microprogramari]] emmagatzemat en un xip de ROM a cada unitat de disc.
[[Fitxer:FreeDOS Beta 9 pre-release5 (command line interface) on Bochs sshot20040912.png|thumb|300px|Pantalla del FreeDOS.]]
Totes les versions més recents de les línies d'[[microordinador|ordinadors domèstics]] [[Commodore International|Commodore]], SWTPC, [[Atari]] i [[Apple Computer|Apple]] presentaven un sistema operatiu de disc (efectivament denominat ''DOS'' en el cas del [[Commodore 64]]: ''CBM DOS''), [[Atari 800]] (''Atari DOS'') i [[Apple II]] (''Apple DOS''), de la mateixa forma que, a l'altra punta de l'espectre de maquinari, les antigues sèries de [[mainframe]]s d´[[IBM]], [[System/360]], 370 i (posteriorment) 390 (per exemple, [[DOS/360]]: ''Disk Operating System/360'' i [[DOS/VSE]]: ''Disk Operating System/Virtual Storage Extended'').
| |||