Lleó (heràldica): diferència entre les revisions

==Lleons i lleopards==

Normalment es fa la diferència entre '''lleó''' i '''lleopard''', si bé es tracta del mateix animal. Amb el cap de perfil, és un ''lleó''; si mira cap endavant, és un ''lleopard''. La posició del cos no influeix en el nom, ja que tots dos animals bessons tenen una posició preferent: així, el lleó és ''rampant'', és a dir s'està dreçat sobre la pota posterior dreta, amb l'esquerra alçada, i les potes anteriors tirades endavant com si engrapés una presa (aquest és el significat de rampant, del [[llatí]] ''rapiens'', 'que agafa una presa'). El lleopard, en canvi, és ''passant'', sostingut sobre tres potes, amb la dreta anterior aixecada.

Tant l'un com l'altre es representen ferotges –amb la boca oberta, la llengua enfora, la mirada fera, les urpes crispades amb les ungles sortint cap enfora, mostrant els atributs sexuals– i amb la cua alçada per damunt del llom i amb un floc a l'extrem; la del lleó acostuma a representar-se cap endins, mentre que el lleopard es representa tradicionalment amb la cua cap enfora. Això no és, però, una pràctica estesa arreu, i de fet ha anat variant al llarg de la història: a l'[[edat mitjana]] se'ls representava sense llengua i amb la punta de la cua dirigida cap endins, mentre que a partir del [[Renaixement]] es van començar a representar amb una llengua molt allargada i amb la cua girada cap enfora.<ref>[[Armand de Fluvià]]: ''Diccionari general d'heràldica''. Pròleg de [[Martí de Riquer]]. Barcelona: Edhasa, 1982.</ref>