Diferència entre revisions de la pàgina «Consistori de Tolosa»

cap resum d'edició
'''Consistori de Tolosa''', '''Sobregaya Companyia dels Set Trobadors''' o '''Jocs Florals de Tolosa''' foués ununa certamende literariles primeres acadèmies literàries del món occidental instituïtinstituïda a [[Tolosa de Llenguadoc]] l'any [[1323]]. iHa queconvocat esun vacertamens celebrarliterari finsen alquè [[1484]],hi onhan concorrienparticipat també [[trobador]]s i [[poeta|poetes]] [[Catalunya|catalans]]. L'occità era la llengua del consistori durant els primers segles, però més tard s'introduí també el francès, el qual esdevingé l'unica llengua utilitzada. Actualment, es convoca el certamen literari en francès, occità i català.
 
El Consistori instaurà una competició poètica anomenada Jocs Florals,en què, durant els primers segles, s'usava el model de la llengua trobadoresca, la qual cosa sovint podia resultar artificiosa; però s'hi van sotmetre la majoria de poetes catalans fins ben entrat el [[segle XV]].
Al [[segle XIV]] les diferències entre la llengua [[provençal]] i el [[català]] eren superiors a les semblances, i el provençal reservat a la poesia era una llengua gairebé morta. Així, doncs, la creació del Consistori de Tolosa ([[1323]]), format per premiar poesies escrites en provençal, em d'interpretar-la com un gest nostàlgic. Tanmateix, la seva persistència es deu, en bona part, a l'activa participació de poetes catalans. El fet de continuar ancorats en aquesta tradició significà un fre a l'avanç de la poesia catalana.
 
Entre els grans escriptors francesos, Pierre Ronsard i Victor Hugo foren premiats als Jocs florals
La subjecció a la llengua i, a la vegada, a la vella temàtica trobadoresca, produí una poesia arcaica, gens original i absolutament artificiosa a la qual, però, es van sotmetre la majoria de poetes catalans fins ben entrat el [[segle XV]].
 
Pel que fa a la temàtica, en mentenir-la intacta, la poesia degenerà enrecorria lasovnt repetició incessant d'una sèrie deals tòpics sense cap connexió ambdel lamon realitattrobadoresc. L'amor cortès va romandre com un apriorisme amb un contigut cada cop menys precís, el vassallatge ja no equivalia a la seva significació trobadoresca, la mort per amor no passava de ser una decleració galant i la dama era gairebé una excusa per versificar.
L'altra característica de la [[poesia]] d'aquesta època ve donada pel mateix fet d'escriure en una llengua apresa: la [[catalanització]] en serà una constant. La fonètica i la morfologia de les poesies és bàsicament provençal, però la base sintàctica és catalana. Aquesta duplicitat transparenta una crisis que es manifesta en les múltiples vacil·lacions que hom hi aprecia.
 
Pel que fa a la temàtica, en mentenir-la intacta, la poesia degenerà en la repetició incessant d'una sèrie de tòpics sense cap connexió amb la realitat. L'amor cortès va romandre com un apriorisme amb un contigut cada cop menys precís, el vassallatge ja no equivalia a la seva significació trobadoresca, la mort per amor no passava de ser una decleració galant i la dama era gairebé una excusa per versificar.
 
En aquest context l'única cosa valorable en un poema era la seva perfecció formal, segons els models imposats pel Consistori de Tolosa.
 
D'aquest conjunt, els d'autors destaquencatalans més destacables son [[Andreu Febrer]] i , sobretot, Jordi de [[Sant Jordi]], que significa ja un punt de felxió entre l'antiguitat lírica trobadoresca i la lírica ja poruprou deseixida d'aquestes influències pròpia dels altres grans poetes catalans del [[segle XV]], Ausiàs March i Roís Corella.
 
[[Categoria:Literatura occitana]]
Usuari anònim