Conca de Tremp: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Guerra del Francès| |
||
Línia 8:
El terreny és generalment, diu Madoz, de qualitat mitjana, sense boscos a l'interior, però abundosos a les muntanyes que delimiten la Conca, on hi ha molts llops i senglars i bastants isards. Les serres de Boumort i Carreu estan plenes de pins, mentre que el Montsec ho està de roures i alzines. De tota manera, les muntanyes de l'interior han sofert moltíssim del sistema de conreu basat en la rompuda dels boscos per a llaurar durant alguns anys i després abandonar la terra, ja poc productiva, per tal d'emprendre noves rompudes, i estan molt pelades. Els habitants de la Conca de Tremp subsisteixen només de l'agricultura, però aquesta és dura i poc productiva, malgrat que els pagesos de la comarca són molt treballadors. Tot plegat fa que la Conca presenti un caràcter molt endarrerit perquè no s'abandonen les pràctiques ancestrals.
La producció era molt variada: molt de vi, d'excel·lent qualitat al fons de la Conca, oli de bona qualitat, malgrat la mort de moltes oliveres en els freds de la darrera dècada (referit al 1845), blat amb el qual es fa un pa molt bo, sègol, ordi i civada, i tota mena de llegums i fruites. A molt llocs es cria el cuc de seda, i si es millorés el filat, podria ser una activitat de gran importància a la comarca. Hi ha molta caça i pesca i, en canvi, és país poc apte per a la ramaderia de pastura. Madoz observa que la ramaderia tenia molta importància abans de la [[Guerra del Francès|Guerra de la Independència]], però que d'aleshores ençà ha entrat en franca decadència. La indústria no està gaire desenvolupada (molins, trulls i fassines, i poca cosa més), i el comerç sí que té un cert nivell, però molt basat per un costat en l'activitats dels nombrosos traginers, i per l'altre en els mercats comarcals, sobretot de [[Tremp]], [[Salàs de Pallars]], [[Isona]], [[Talarn]], [[Conques (Conca Dellà)|Conques]] i [[la Pobla de Segur]].
Finalment, fa un interessant repàs als costums i vestuari dels pallaresos: religiosos, però sense fanatisme, molt conservadors dels usos i costums dels avantpassats, poc parladors, però sincers, treballadors, temerosos de la justícia, i molt fidels al país que els ha vist néixer. Duen gorra vermella o morada (barretina), armilla, faixa vermella, blava o blanca, calça curta (pantalons rústics fins al genoll), mitges o mitjons i esperdenyes. A l'hivern, ho reforcen amb una geca o capa, i els més pobres, amb una manta. Els artesans, com van haver de sortir de la Conca de Tremp per a aprendre el seu ofici, han adoptat els costums de la terra baixa, i van introduint les noves modes en els pobles de la Conca.
| |||